Totes les ermites de Llinars del Vallès (Repte ermites Montnegre i Corredor)

Sortida: sortirem des de l’ajuntament de Llinars del Vallès i finalitzarem al mateix lloc. Tot el recorregut va per pista ben ampla o corriol ben fresat.
En aquesta ruta farem l’església de Sant Sadurní de Collsabadell, ermita de la Mare de Déu de Lurdes de la Pocafarina, ermita de Sant Cristòfol de Can Bordoi, ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós i l’església de Sant Esteve del Coll del "Repte ermites Montnegre i Corredor".

- Església de Sant Sadurní de Collsabadell: el lloc de Collum de Sabadello és esmentat el 998 i la seva parròquia de Sant Sadurní fou cedida el 1041 pel bisbe Guislabert a la canònica de Barcelona. El 1097 hi hagué algunes usurpacions de béns que acabaren amb restitucions del anys 1110 i 1124. El 1130 es consagrà una nova església.
L'edifici actual es basa en l'església romànica del segle XII, ampliada amb un presbiteri rectangular i capelles laterals dels segles XVI i XVII. La del Roser, de sota el campanar, existia el 1573, i la de davant, amb cúpula, sobre cornisa, es va fer el 1640. Les altres són més tardanes, especialment la capella del Santíssim, feta al principi del segle actual. L'any 1972, en unes excavacions fetes sota el presbiteri, es van descobrir els fonaments de l'absis romànic primitiu, ara visible. La silueta d'aquesta església és típica pel seu esvelt campanar, de tres cossos, el superior de bon carreu, amb llargues finestres per a campanes, que té a sobre un cos de construcció el qual acaba amb merlets i unes boniques gàrgoles als quatre angles. Té adossada com una mitja torre rodona per on puja fins al segon cos una escala de cargol.
Des del segle XIV tenia els altars de Sant Miquel i de Sant Martí que fan suposar l'existència d'absidioles laterals. De la destrucció del 1936 es van poder salvar alguns retaules, com el del Roser i part dels de Sant Isidre i la Bona Sort, com també algunes peces d'orfebreria dels segles XVII-XIX.
La casa rectoral, que fa costat a l'església, és un edifici construït al segle XVI.
La seva feligresia té com a masos més antics i tradicionals Can Prat, proper a l'església, refet a la fi del segle passat amb façana de capçalera i dues torretes, Can Colomer, proper a l'autopista, de grans proporcions i amb una lliça tancada per dues edificacions a manera de torres modernes, Ca n'Esteper, amb un gran arc rodó a l'entrada, Can Reverter i Can Mainou, a la part baixa, i enfilats a la muntanya Can Gener, Can Móra la Fredera i Freginals
- Ermita de la Mare de Déu de Lurdes de la Pocafarina: l’ermita de la Mare de Déu de Lurdes és una petita capella de caràcter rural de característiques formals i arquitectòniques d’una extrema senzillesa. És un edifici d’una sola nau coberta amb teulada de molt ampli voladís sustentada als extrems sobre pals de fusta. Presenta una porta d’arc apuntat i un petit òcul al damunt. L’aparell constructiu combina la pedra amb el maó a les cantoneres i emmarcament de les obertures.
- Ermita de Sant Cristòfol de Can Bordoi: documentada des del 1025 al coll de Can Bordoi, que fou reconstruïda a principi del segle actual, prop de Can Bordoi, quan en Josep Comas i Masferrer va construir l'actual gran casal noucentista que reemplaçà l'antic mas de Can Bordoi,
documentat des del segle XIII. En aquesta ermita se celebra una festa el 10 de juliol; també en depenien l'antiga capella de Santa Maria del castell del Far, la del Pilar, que es va construir al Castellnou, i altres de més modernes com la de Lurda del Mas Marçans o la neoromànica del Mas Bagà.
- Ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós; tot i que se'n conserven només les runes, l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós forma part del patrimoni arquitectònic religiós de Llinars del Vallès. L'ermita es troba documentada des de l'any 1640.
Era una ermita de deu per cinc metres, amb espadanya per a la campana, amb portal adovellat de set dovelles, dues finestres de granit, amb contraforts a cada costat i amb gran riquesa de carreus cantoners.
A darreries del segle XIX i fins a l'any 1905, acabada la "setmana dels barbuts", se celebrava l'aplec en honor de Sant Sebastià, él màrtir que era advocat contra la pesta, els llamps i les tempestes.
Tot i estar enrunada té una vista magnífica i permet aprofundir en el qual és una panoràmica. Des d'aquí la vista és de 360º: Litoral, Prelitoral i part del Vallès.
L'any 2018 Àrids Garcia va cedir l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós a la Sra. Bellavista, presidenta de l'Associació de veïns de Sant Esteve del Coll, i al Sr. Puchol, president de l'Agrupació de defensa forestal de Llinars del Vallès, pel seu ús, pas i gaudi. L'ermita, propietat d'Àrids Garcia i documentada des de l'any 1640, forma part del patrimoni arquitectònic religiós de Llinars del Vallès i es troba al capdavall del planell de la Torrassa. Actualment es troba en procés de reconstrucció des de l'any 2016, i un bon nombre de voluntaris estan participant en les obres sota la direcció del Sr. Puchol.
- Església de Sant Esteve del Coll: en un document de l'any 1023 apareix "la parròquia de Sant Esteve del mateix Coll", que depenia de la parròquia de Santa Maria de Cardedeu durant els segles XIV-XV.
L'edifici és del segle XVI, és possible que la portada sigui del mestre de cases Joan Font de Vic.
Les dues capelles són del segle XVII.
El 1685 es va construir la sagristia, que s'amplià l'any 1885.
L'any 1986, la Diputació es va encarregar de la restauració i va suprimir la sagristia.
Planta de creu llatina amb nau única, absis poligonal i dues capelles laterals rebaixades respecte a la nau central.
Les voltes són de creueria i es tanquen amb claus llises a les naus i esculpides a les capelles.
A la façana hi ha una porta quadrada, flanquejada per petites columnes amb capitells i un arquitrau motllurat. L'arquivolta és d'extradós senzill, en forma de cornisa.
La torre del campanar està formada per dos cossos, originàriament devia ser d'espadanya.

Temps: quatre hores per fer tot el recorregut.