Totes les ermites de Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt (Repte ermites Montnegre i Corredor)
near Sant Andreu de Llavaneres, Catalunya (España)
Viewed 329 times, downloaded 9 times
Trail photos
Itinerary description
Sortida: sortirem des de l’ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i finalitzarem al mateix lloc. Tot el recorregut va per pista ben ampla o corriol ben fresat.
En aquesta ruta farem les tres de Sant Andreu de Llavaneres una de Sant Vicenç de Montalt del "Repte ermites Montnegre i Corredor".
- Santuari de la Mare de Déu de Llorita: la capella de la Mare de Déu de Lorita es troba en el terme de Sant Andreu de Llavaneres a dalt d’un turó prop de la masia de Can Lloreda i forma part d’aquesta propietat. La primera referència coneguda de la capella es troba en una visita pastoral del 1601, en que es citen les capelles de la parròquia de Llavaneres com les de Sant Pere del Morrell, la de Sant Sebastià i la “capella de Sant Jacint i Sant Antoni, construïda en lo terme in districti de la casa de Antoni Loreda, pagès”.
L’any 1605 en el testament de Baltasar Ramis, pagès de Santa Agnès de Malanyanes, indicava que va cobrar d’Antoni Lloreda, la quantitat de 16 lliures per tal de fer un pou al costat d’una ermita. Per les visites pastorals sabem que l’ermita posseïa des del 18 d’octubre del 1698 un breu del papa Innocenci XII durador per set anys pel qual es concedia indulgència als pelegrins de l’ermita en el dia del 8 de setembre. A partir d’aquí s’inicia un aplec que s’abandona en el s.XIX. L’ermita estava administrada pel Comú o Ajuntament de Llavaneres i estava regentada per un ermità o donat que vivia a la casa del costat de l’ermita.
Aquesta masia va estar en propietat de la família Lloreda fins el 1783 en que la última hereva, la va llegar a la consagració de Sant Felip Neri de Barcelona. El 7 de maig del 1805, Francesc Colom, doctor en medicina de Barcelona, va comprar la finca del mas Lloreda per 90.220 lliures. La intenció del Sr. Colom era la de considerar privada l’ermita i hi va prohibir l’accés al poble. Aquest fet va portar un plet entre el doctor i el comú del poble que es va aturar per la Guerra del Francès però va continuar un cop acabada la guerra. El 16 de març del 1816, l’Ajuntament de Llavaneres va escriure al bisbat de Barcelona per demanar permís per a celebrar-hi missa.
El 9 de maig del 1821 en mans del notari Magí Berdós es conserva la compra legal del Mas Lloreda per part de Francesc Colom i el 5 de juliol del 1827, aquest escriu al bisbat perquè denegui l’autorització de l’existència d’un ermità. En aquell moment, l’ermità era Francesc Graupera que hi vivia amb la seva dona, tres fills i un altre home. El doctor Colom va demanar també, la supressió perpètua del títol de donat o ermità de l’ermita de Lorita. No va agradar gaire a la població de Llavaneres que el doctor Colom els hi prohibís l’accés i la devoció a la Verge de Lorita i van dedicar unes dècimes al doctor per haber-los privat de poder visitar una capella pública, demostrant així la seva indignació.
El 9 de març del 1826 l’autoritat eclesiàstica prohibeix definitivament la celebració de la missa a la capella i també l’aplec. A més, en data del 12 de juliol del 1828, el Bisbat va autoritzar el trasllat del retaule i la imatge de la Verge a la parròquia de Llavaneres al costat de l’altar de Sant Joan. El 31 d’agost del 1828, el “Gobierno Militar y político de la Ciudad de Mataró” comunica a l’Ajuntament de Llavaneres que han perdut el plet i el 17 de setembre del 1829 es redacta el plet definitiu de l’adjudicació de l’ermita a Francesc Colom L’ajuntament va lliurar les claus al propietari el 10 d’octubre del mateix any.
En un relat d’una excursió efectuada el dia 3 de maig del 1885, s'explica que “…seguirem pujant suaument y als 6 minuts arrivabam á un grandiós casal que trovarem tancat, d'aspecte antich, sense cap ordre arquitectónich, que es lo Santuari de la Mare de Deu de Lorita, de ell res puch dir, perque, res vegí y lo guía molt práctich de la encontrada, no'm pogué dar altre noticia; sino que fa molt temps que está tancat y que no s'hi diu misa, ni en ell te lloch cap aplech y que's suposa que fou un convent de Templaris; lo que si puchasegurar, que de Lorita qual altitut escassament arrivará á 400 metres, tirant molt llarch; 's gosa de un panorama encisador y dilatat de la costa de Llevant, vegent sota meteix á vol d'aucell, la important y alegre vila de Llavaneras”
Actualment la capella esta quasi en runes. L’edifici és d’una sola nau amb una capella lateral i sagristia a la banda esquerra. Adjunt a la capella, en el mur dret, hi ha el mas annex de l’ermità o donat. La nau és de 14’50 mts de llarg per 6 mts d’ample i els portals i angles són de pedra picada. Mn. Fortià Solà en la seva descripció de l’ermita, ens descriu el retaule i un hipogeu o pas soterrani des de la capella fins el mas Lloreda que ja era impracticable abans del 1936. El frontal de rajola de l’altar es conservava a la masia de Can Lloreda.
- Església vella de Sant Andreu: situada més amunt del poble, enmig del bosc i al costat del cementiri, la primitiva església parroquial de Sant Andreu és un edifici gòtic tardà, construït en dues fases, entre 1508 i 1574, sobre un temple més antic, probablement romànic. A partir de 1561 hi treballà el reputat mestre Pere Blai (pare).
Consta d'una nau única, amb absis poligonal i contraforts. Té un sòlid campanar de torre, de planta quadrada, al flanc dret de la façana. La portalada és emmarcada per nervadures amb petites mènsules esculpides. Damunt la llinda, al timpà de punt rodó, hi la imatge de sant Andreu.
- Ermita de Sant Sebastià: situada dalt d'un turó, no gaire lluny del poble, va ser erigida cap a començament del segle XVI (està documentada des de 1508), una època en què sovintejaven les epidèmies de pesta, contra les quals sant Sebastià n'era el sant protector. La porta és rectangular, de llinda monolítica i grans carreus als brancals. Als segles XVII i XVIII es van efectuar diverses obres d'embelliment i restauració. A mitjan segle XIX es trobava en un estat ruïnós degut a les guerres que havien assolat el país. Una definitiva restauració va ser promoguda pels estiuejants, encapçalats per la família d'artistes Masriera.
És un edifici senzill, d'una sola nau rectangular coberta amb teulada a dues aigües, amb un campanar d'espadanya d'un sol ull.
- Ermita de Sant Llop: es troba en el camí de sant Llop.
Temps: tres hores per fer tot el recorregut.
En aquesta ruta farem les tres de Sant Andreu de Llavaneres una de Sant Vicenç de Montalt del "Repte ermites Montnegre i Corredor".
- Santuari de la Mare de Déu de Llorita: la capella de la Mare de Déu de Lorita es troba en el terme de Sant Andreu de Llavaneres a dalt d’un turó prop de la masia de Can Lloreda i forma part d’aquesta propietat. La primera referència coneguda de la capella es troba en una visita pastoral del 1601, en que es citen les capelles de la parròquia de Llavaneres com les de Sant Pere del Morrell, la de Sant Sebastià i la “capella de Sant Jacint i Sant Antoni, construïda en lo terme in districti de la casa de Antoni Loreda, pagès”.
L’any 1605 en el testament de Baltasar Ramis, pagès de Santa Agnès de Malanyanes, indicava que va cobrar d’Antoni Lloreda, la quantitat de 16 lliures per tal de fer un pou al costat d’una ermita. Per les visites pastorals sabem que l’ermita posseïa des del 18 d’octubre del 1698 un breu del papa Innocenci XII durador per set anys pel qual es concedia indulgència als pelegrins de l’ermita en el dia del 8 de setembre. A partir d’aquí s’inicia un aplec que s’abandona en el s.XIX. L’ermita estava administrada pel Comú o Ajuntament de Llavaneres i estava regentada per un ermità o donat que vivia a la casa del costat de l’ermita.
Aquesta masia va estar en propietat de la família Lloreda fins el 1783 en que la última hereva, la va llegar a la consagració de Sant Felip Neri de Barcelona. El 7 de maig del 1805, Francesc Colom, doctor en medicina de Barcelona, va comprar la finca del mas Lloreda per 90.220 lliures. La intenció del Sr. Colom era la de considerar privada l’ermita i hi va prohibir l’accés al poble. Aquest fet va portar un plet entre el doctor i el comú del poble que es va aturar per la Guerra del Francès però va continuar un cop acabada la guerra. El 16 de març del 1816, l’Ajuntament de Llavaneres va escriure al bisbat de Barcelona per demanar permís per a celebrar-hi missa.
El 9 de maig del 1821 en mans del notari Magí Berdós es conserva la compra legal del Mas Lloreda per part de Francesc Colom i el 5 de juliol del 1827, aquest escriu al bisbat perquè denegui l’autorització de l’existència d’un ermità. En aquell moment, l’ermità era Francesc Graupera que hi vivia amb la seva dona, tres fills i un altre home. El doctor Colom va demanar també, la supressió perpètua del títol de donat o ermità de l’ermita de Lorita. No va agradar gaire a la població de Llavaneres que el doctor Colom els hi prohibís l’accés i la devoció a la Verge de Lorita i van dedicar unes dècimes al doctor per haber-los privat de poder visitar una capella pública, demostrant així la seva indignació.
El 9 de març del 1826 l’autoritat eclesiàstica prohibeix definitivament la celebració de la missa a la capella i també l’aplec. A més, en data del 12 de juliol del 1828, el Bisbat va autoritzar el trasllat del retaule i la imatge de la Verge a la parròquia de Llavaneres al costat de l’altar de Sant Joan. El 31 d’agost del 1828, el “Gobierno Militar y político de la Ciudad de Mataró” comunica a l’Ajuntament de Llavaneres que han perdut el plet i el 17 de setembre del 1829 es redacta el plet definitiu de l’adjudicació de l’ermita a Francesc Colom L’ajuntament va lliurar les claus al propietari el 10 d’octubre del mateix any.
En un relat d’una excursió efectuada el dia 3 de maig del 1885, s'explica que “…seguirem pujant suaument y als 6 minuts arrivabam á un grandiós casal que trovarem tancat, d'aspecte antich, sense cap ordre arquitectónich, que es lo Santuari de la Mare de Deu de Lorita, de ell res puch dir, perque, res vegí y lo guía molt práctich de la encontrada, no'm pogué dar altre noticia; sino que fa molt temps que está tancat y que no s'hi diu misa, ni en ell te lloch cap aplech y que's suposa que fou un convent de Templaris; lo que si puchasegurar, que de Lorita qual altitut escassament arrivará á 400 metres, tirant molt llarch; 's gosa de un panorama encisador y dilatat de la costa de Llevant, vegent sota meteix á vol d'aucell, la important y alegre vila de Llavaneras”
Actualment la capella esta quasi en runes. L’edifici és d’una sola nau amb una capella lateral i sagristia a la banda esquerra. Adjunt a la capella, en el mur dret, hi ha el mas annex de l’ermità o donat. La nau és de 14’50 mts de llarg per 6 mts d’ample i els portals i angles són de pedra picada. Mn. Fortià Solà en la seva descripció de l’ermita, ens descriu el retaule i un hipogeu o pas soterrani des de la capella fins el mas Lloreda que ja era impracticable abans del 1936. El frontal de rajola de l’altar es conservava a la masia de Can Lloreda.
- Església vella de Sant Andreu: situada més amunt del poble, enmig del bosc i al costat del cementiri, la primitiva església parroquial de Sant Andreu és un edifici gòtic tardà, construït en dues fases, entre 1508 i 1574, sobre un temple més antic, probablement romànic. A partir de 1561 hi treballà el reputat mestre Pere Blai (pare).
Consta d'una nau única, amb absis poligonal i contraforts. Té un sòlid campanar de torre, de planta quadrada, al flanc dret de la façana. La portalada és emmarcada per nervadures amb petites mènsules esculpides. Damunt la llinda, al timpà de punt rodó, hi la imatge de sant Andreu.
- Ermita de Sant Sebastià: situada dalt d'un turó, no gaire lluny del poble, va ser erigida cap a començament del segle XVI (està documentada des de 1508), una època en què sovintejaven les epidèmies de pesta, contra les quals sant Sebastià n'era el sant protector. La porta és rectangular, de llinda monolítica i grans carreus als brancals. Als segles XVII i XVIII es van efectuar diverses obres d'embelliment i restauració. A mitjan segle XIX es trobava en un estat ruïnós degut a les guerres que havien assolat el país. Una definitiva restauració va ser promoguda pels estiuejants, encapçalats per la família d'artistes Masriera.
És un edifici senzill, d'una sola nau rectangular coberta amb teulada a dues aigües, amb un campanar d'espadanya d'un sol ull.
- Ermita de Sant Llop: es troba en el camí de sant Llop.
Temps: tres hores per fer tot el recorregut.
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta fácil de seguir.
Moltes gràcies per compartir aquesta ruta
Salut i Muntanya!!!!
Gràcies Carsali per la teva valoració.