Tozal de Guara

Sortida des del Parquing de La Tejería, pel barranc del Río Calcón i tornada per la tartera i el barranc del Abadejo
_____________________________________________
El Tozal de Guara és una muntanya de 2.077 mts. d’alçada, que esdevé el punt culminant de la seva serra homònima, formant part del Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara, tractant-se d’un dels contraforts més importants del Prepirineu aragonès, molt proper a la ciutat d’Osca, des d’on és perfectament visible. Malgrat les seves vies normals d’ascensió no es puguin considerar difícils, totes elles requereixen d’un bon quilometratge i força metres de desnivell acumulats, es vagi per on es vagi.
En el nostre cas hem optat per un itinerari, en la seva major part circular, que parteix de la Tejería, pujant per l’ermita de Fabana i Las Gargantas, seguint el traçat del sender S5, però sense passar pel Puerto de Petreñales, tornant per Las Pedreras i el Barranco del Abadejo. Tot plegat, amb uns 17,4 kms. de distància i un desnivell positiu proper als 1.400 mts.

Per arribar a la zona d’aparcament de la Tejería, s’ha d’abandonar l’autovia A-22 de Lleida a Osca per la sortida 89, en direcció a Liesa, seguint la carretera HU-V-3311. Deixem enrere aquesta població i més endavant Ibieca, fins arribar a la cruïlla amb la carretera A-1227, on tombarem a l’esquerra i al cap de poquíssims metres, seguir a la dreta per una estreta carretera local, en direcció a l’embassament i al parc natural de Guara. Al cap d’uns tres quilòmetres arribarem a una petita rotonda, al costat de les cases del pantà, d’on marxarem a l’esquerra, ara per pista de terra (en bon estat i, al dia de la data, subjecta a unes obres de reforç i millora del ferm i els vorals), que no deixarem per res, sempre en la mateixa direcció, fins arribar al pàrquing de la Tejería. Una barrera regula el pas a l’esquerra cap a l’embassament de Vadiello. Veurem un pal indicador i un plafó que ens informa del traçat del sender S5 cap al Tozal de Guara. Per aquí hem d’anar.

El primer tram de la ruta discorre per un terreny molt fressat, amb un seguit de petits puges i baixes, a l’ombra d’uns pins arrenglerats a banda i banda del camí. Creuarem un barranc a l’alçada de la cruïlla que per l’esquerra ens duria a l’Alto de la Carrasca, on hi ha un rètol indicador. Arribarem si fa o no fa en mitja hora a l’ermita de Fabana, edifici en força mal estat, que té una nau i el campanar (amb una finestra geminada) datats al segle XII, amb altres construccions d’èpoques posteriors, també en estat ruïnós, que conformaven una petita població estable. Deixem el conjunt arquitectònic perdent una mica d’alçada per una antiga pista que ens porta a travessar a gual el riu Calcón, punt en el que iniciem la circular.
I ho fem marxant a l’esquerra per introduir-nos en una zona coneguda com Las Gargantas, que és un bonic engorjat, on el camí avança pràcticament per la llera del torrent, per tant, cal tenir-ho en compte en cas de que el seu cabal sigui important després d’uns aiguats.
Sortim de les gorges i avancem encara per dins l’anomenat Barranco de los Valles, del que ens anirem apartant passada la cruïlla que per l’esquerra marxa al Cuello Lizana i el Pico Fragineto.

Seguim pujant per dintre del bosc, fins arribar a un nou encreuament, situat en el punt on cal travessar un torrent. Un pal indicador ens diu que si seguim a l’esquerra pel sender S5, ens dirigim al Tozal de Guara i Nocito pel Collado de Petreñales, però si ens hi fixem bé, veurem unes fites a la dreta que ens conviden a seguir-les. De fet és una drecera que ens estalvia una bona volta (lectures posteriors ens fan saber que a aquest tram se l’anomena “Revientachulos”, però no hi ha per tant, de debò). Depenent de si volem conèixer o no la portella per on passa l’antic camí a Nocito, podem anar per un cantó o l’altre. En el nostre cas, optem per fer via i seguim les fites, que ens enfilen encara per dintre del bosc, de forma força costeruda, fins retrobar la ruta normal poc abans d’arribar al Llano de los Hongos, ample ras herbat, que travessem per dirigir-nos, una mica apartats de la base d’un mur de roques que hi ha a l’esquerra, a un nou tram de pineda, de la que sortim a una mena de planúria, la Cubilota, que és una gran balconada sobre el vessant sud del parc natural, on hi destaca el seu embassament, i també sobre la comarca de la Foya de Huesca.

Ens trobem al sector SW del Tozal de Guara, tot i que el cim no el veiem encara, malgrat sembla que sigui una elevació al final de la carena. Comencem a enfilar-nos en direcció al cordal, per una zona pedregosa, entapissada de matolls, seguint algunes llaçades i breus passos rocosos, que puntualment es obliguen a recolzar les mans. Trobem una nova cruïlla, amb un pal indicador. A la dreta pujaríem el Tozal per la “pedriza” (tartera), mentre que en el nostre cas seguim cara amunt, primer per una zona mes còmoda i, més endavant, més dreta, per un terreny trencat, però de força bon fer, fins que sobtadament el camí fa un gir a la dreta, iniciant una diagonal ascendent, tot i que d’inclinació més moderada, que ens fa anar per sota l’aresta del Tozal i travessar la part superior de la tartera per la que tornarem.
Encetem un tram d’anada i tornada, seguint les ziga-zagues que el pas dels caminants han anat traçant per sobre el pedregar, fins que una curta xemeneia, ens deixa definitivament al cordal carener del Tozal de Guara, al que s’hi arriba finalment de forma còmoda.
Lamentablement, al capdamunt del cim, al marge d’un vèrtex geodèsic i una creu metàl·lica sobre un robust pilar de pedra, ens acompanya la boira, per la qual cosa, vers el nord no veiem res de res, quan és un dels atractius d’aquest itinerari. Per fer-se una idea es pot consultar aquest link: https://peakvisor.com/peak/tozal-de-guara.html.

La tornada la fem inicialment pel mateix camí fins al començament de la llarga tartera que davalla per la cara sud del Tozal de Guara (visible des de la carretera d’Osca, per fer-nos una idea de la seva longitud), que, des d’aquí, pot arribar a impressionar una mica, doncs el seu grau d’inclinació és notable. Majoritàriament baixarem per un terreny molt esmicolat, per tant, les pròpies pedres, de mida petita, ens van fent de fre, tot i que hi ha trams on queda a la vista la capa inferior del terra, degut a que la tartera està completament desgastada, i aleshores sí que cal extremar les precaucions, doncs és fàcil relliscar. Es veuen diverses traces de baixada, però potser la més evident és la que es decanta a la dreta. Divisem un pal indicador (que mena al Collado de Petreñales) i per ell sabrem on arriba la cruïlla que prové del camí que hem fet de pujada, allà on se’ns obrien dues opcions.
Seguim cara avall, més o menys per dintre la llengua de pedres, fins el punt on la tartera s’acaba i comença una profunda barrancada, on en algun punt ens caldrà fer ús de les mans.
Perdem desnivell d’una manera força ràpida, per un terreny una mica desagradable, amb trams força coberts pels boixos, on cal estar molt a l’aguait de les fites, ja que la senda no és sempre evident. En els mapes, a aquesta zona se l’anomena Fajana de las Diez. Entrem definitivament a la llera del Barranco del Abadejo, que seguirem una estona, fins que ens separem per sobre la seva riba esquerra orogràfica.
Poc a poc el camí es fa menys enrevessat i més evident i de nou entrem al torrent, en un tram més ample (en algun lloc he vist que li diuen Raso de las Víboras), on hem de parar compte a un encreuament a la dreta, que ens torna a allunyar d’ell, anant ara per dintre del bosc, seguint un sender molt més fressat, anomenat Camino de la Muarra, que ja no deixarem fins entroncar amb la pista que davalla de l’ermita de Fabana, a l’alçada del riu Calcón, on tanquem el cercle, per tant, a partir d’ara desfarem per on hem vingut el camí que ens durà al pàrquing de la Tejería, on donarem per finalitzat aquest recorregut, probablement més exigent de baixada, que de pujada, doncs tant la tartera com el barranc no són en absolut terrenys que es puguin incloure en una ruta de senderisme.

Ressenya xrs1959