Tozal del Soldado, Ermita de San Martín i Ruinas de la ermita de Sta Eulalia des de Capella

La serra del Castillo de Laguarres té un dels millors miradors de l'antic comtat de la Ribagorça que permet gaudir d'unes imatges fantastiques de la vall d'Isàvena i dels cims nevats de la Peńa Montańesa, Cotiella, Eristes i Posets, ..., i, les moles del Turbó, Maladetes, Aneto, i, els cims nevats de la Vall de Boí, pic de Llena, pica de Cervi,..a més del bonic pont romànic de Capella i els fantàstics racons, de l’ermita de Sant Martín i el sender de les figures de pedra.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida prendre direcció a Barbastro (A-22). Barbastro a Graus (N-123 i N-123A). Graus a Capella (A-1605).

Itinerari:
La ruta s'inicia en l'aparcament/zona de pic-nic que hi ha passada la farinera del Mazana i propera al pont romànic sobre el riu Isàvena.
Travessem el pont Romànic de Capella, un cop passat, ens desviem a la dreta, seguim la pista i a l'arribar a la cruïlla, prenem direcció Castarlenas/Torres del Obispo/Ermita rupestre de San Martín. Continuem per la pista i a la propera cruilla, prenem direcció a Castarlenas, en aquest punt, tornarem a enllaçar amb l'itinerari de l'anada.

Passada la cruilla, el sender/pista desguassa en un camp d'ametllers, passem pel voral, aquest, ens porta al sender, el qual, transita per una bonica zona boscosa i en constant ascensió ens porta a la zona rocosa i al Pas del Gado. Abans d'arribar-hi ens apropem a l'afilat mirador, lloc des d'on podem gaudir d'unes boniques imatges, ara, lloc no adient per a persones amb vertigen.

Aquest sender que discórrer per la zona de conglomerat desguassa a la pista que recórrer la Sierra del Castillo de Laguarres, nosaltres, ens desviem a la dreta. Recorregut 1,5 km aprox., la deixem i seguim pel sender que trobarem marcat a la nostra dreta, el qual, transita per una bonica zona boscada i en direcció al Tozal del Soldado i Ermita de San Martín, passant pel conglomerat de la Canal i el pas de la Canal.

Deixem el Tozal i comencem a davallar fent varies sigues-sagues, pel conglomerat de la Canal, vigilant amb les relliscades perquè hi ha molta humitat. En constant zigzaguejant arribem al Pas de la Canal, dues parets amb un passadís central. Aquest Pas que creua la Sierra de Laguarres permet passar de la Vall d'Isàvena a la del Sarrón.

Superada aquesta zona conglomerada, arribem a la cruïlla que mena a l'ermita de San Martín, seguim aquest sender, recorreguts uns metres, trobem una altra cruïlla que mena a l'ermita de Santa Eulàlia, la deixem perquè ens hi arribarem a la tornada. Seguim cap a l'Ermita de San Martín, la qual, albirem situada sota la cinglera. Poc a poc, ens hi anem apropant, passem pel costat d'una font i bassa i davant veiem l'entrada a l'ermita, aquí, fem unes anades i vingudes perquè no sabem ben be per on hem de passar. Ara, retornem al sender, la voltegem i arribem als tancats i/o balmes que hi ha sota la cinglera, les quals, eren corrals de bestiar, segons ens varen dir tres persones de Capella que hi pugen habitualment a fer “lifares”, bé, això, és la nostra opinió, però, amb el que varem beure, foc encès, graelles, botella de Veterano...etc, ho fa sospitar...sigui el que sigui, s'ho passaven be i eren molt agradables, cosa que varem aprofitar per recollir una mica d'informació de la zona.

Aquest ens varen dir que podíem pujar per una cornisa equipada amb proteccions fins al punt que trobem una bassa, lloc des d'on hem de girar volta. Nosaltres varem intentar continuar per la cornisa, però, a l'arribar a la corba de la paret, varem veure que era molt perillós intentar continuar perquè no hi havia cap element de seguretat.
Una vegada hem desfet el camí de la cornisa, baixem per un curt sender fins a les ruïnes de l'ermita, cosa que ens permet veure l'interior de l'ermita. Continuem cap a la portalada d'entrada i baixem al sender.

Fetes aquestes anades i vingudes pel voltant de l'ermita, he de dir que el millor es continuar per sota de l'ermita i anar directament als tancats que hi ha sota la balma, i, una vegada allí, obrir una porta que permet accedir a la balma que té dues taules monumentals de pic-nic, i agafar el sender que segueix la cornisa de la cinglera, i, una vegada seguit aquest tram de cornisa, baixar pel curt sender que duu a la part alta de l'ermita, és a dir, circular. Dit això, en el trac trobareu moltes ratlles, feu-n'hi cas omís perquè totes les anades i vingudes són per l'entorn de l'ermita.

Nota: L'ermita de San Martín, es un temple-fortalesa romànica que data del segle XII, està catalogada com a “Bé d'interès Cultural” i durant el període de la Reconquista va tenir funcions militars. Ocupa per complet un petit altiplà conegut com a Santa Eulàlia. Es troba sota el Tossal del Soldat i/o Tozal del Soldau.

Feta la vista, desfem l'itinerari de l'anada, fem un breu recorregut per ara a veure les ruïnes de l'ermita de Sta. Eulàlia, des d'on, podem tronar a contemplar els massissos del Cotiella, Turbón i Peña Montañesa. Retonem al sender principal i comencem a davallar per un sender força bonic i animat per les escultures de pedra fetes per Joaquín Sesé veí de Capella, senglar, os, àliga, niu, esquirol, escorpí, ..., aquest sender ens va menant cap als antics “Lagares” lloc on es preparava el most del vi. Un plafó informatiu explica la seva utilitat.
Vist el Lagar, agafem una petita drecera, la qual, ens retorna al sender principal en el que les figures de pedra ens continuen acompanyant, escorpí, mariquetes, pastor amb el seu ramat, caganer, peixos... passat el barranc, continuem davallant cap a Capella, abans, enllaçarem amb l'itinerari de l'anada, a partir d'aquí, desfem el camí.