Tozals de San Martin, Tabacoy, Sorripas, Basones i San Vicenda per Cordal de Basones, Garganta d’Escuaín i Surgència del Yaga

Fantàstica ruta sortint des del poble d’Escuaín (Sobrarbe, Huesca) en la que recorrerem integrament la suau i panoràmica carena del Cordal de Basones tot coronant els cims del Tozal de San Martín (1775m), Tabacoy (1811m), Plana Sorripas (1971m), Basones (2132m) i Tozal de San Vicenda (2093m), grans miradors d’un entorn excepcional amb el Monte Perdido omnipresent. Arribats a Coll Viceto ens aproparem al Refugi de Foratata (lliure) i encetarem una davallada per vessants herbats fins arribar al Pont dels Mallos, des d’on tancarem el cercle resseguint la Garganta d’Escuaín per la Faja Cazcarra tot visitant un parell de coves així com la bonica cascada de la Surgència del Yaga. Un cop en Escuaín visitarem el pintoresc poble, l’església de San Pedro (s.XVI) i els seus miradors per donar per finalitzada la ruta.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 04-07-2020. Arribats a Escalona seguim les indicacions cap a la “Graganta de Escuaín” per una estreta carretera que ens porta fins al poble de Puértolas, on seguim les indicacions cap a “Escuaín”. Pocs metres abans d’arribar al poble trobem un espai habilitat per aparcar on trobem un panell informatiu. Iniciem la caminada seguint una pista (O, senyals GR) i ben aviat la deixem per prendre un sender a l’esquerra (O, senyals GR) que s’endinsa en el bosc i comença a pujar. Poc més amunt el sender tomba al SO i continua pujant sostingut entre pins i boix i, desprès de passar al costat d’un pi de gran tamany, el sender s’enfila de valent (SO, senyals GR) dins del bosc fins sortir a una zona oberta de prats inclinats on ja se’ns obre la vista als grans massisos que ens envolten. A partir d’aquí el sender esdevé un corriol menys fressat (O, senyals GR) que puja més suau fent una diagonal ascendent tot faldejant el magnífic Castillo Mayor fins arribar al Coll Ratón. En el coll deixem el corriol que portem i els senyals GR (que travessen el coll) i encetem el llarg tram carener del dia d’avui tot remuntant sense camí definit la pelada i herbada carena al N/NO fins arribar de seguida al primer cim del dia, el Tozal de San Martín (1775m). Continuem carenejant (N/NO) tot gaudint sempre d’esplèndides vistes, fent una davallada fins l’ample Collada de Lascal, des d’on tornem a pujar per l’ample i herbada carena (NO) fins coronar el cim de Tabacoy (1811m). Des d’aquest cim fem una breu baixada (NO) fins l’ample Coll de Basones i desprès tornem a remuntar (NO) sempre per terreny herbat però més costerut fins al capdamunt del cim de Plana Sorripas (1971m), que com el seu nom indica forma un pla herbat on no cal dir que gaudim d’una gran vista. Seguim la carena (NO) quasi de pla i de seguida començem a pujar de nou sempre per carena herbada fins assolir el cim de Basones (2132m), punt més alt de la ruta d’avui i, tot i la seva modesta alçada, excel·lent mirador de 360º sobre el magnífic entorn que ens envolta. Baixem del cim al N fins arribar a un proper collet, des d’on tornem a pujar (N) per l’herbada carena amb el Monte Perdido omnipresent davant fins coronar l’ùltim cim del dia, el Tozal de San Vicenda (2093m). Des del cim davallem cap a la dreta (NE) fent un traçat directe per vessants herbats fins arribar de seguida a l’ample Coll Viceto, on gaudim d’una bonica vista sobre la vall que forma el Barranc Carcil i trobem una font abeurador on es habitual veure vaques. Aquí prenem un rastre de corriol-senda que amb tendència al NE i desprès a l’E va travessant els vessants herbats de la muntanya gairebé planejant fins arribar al Refugi de Foratata (lliure), ubicat a sota d’unes cingleres. El refugi està en bon estat estructural (és de formigó) i no disposa de cap comoditat com taules, llar de foc o lliteres. A partir del refugi tirem avall (S) per una mena de barranc herbat sense camí definit, desprès passem per sobre d’unes lloses de pedra i seguim avall fins que es comença a definir un barranc més marcat, el creuem i seguim avall (S) buscant de baixar sempre per l’herbei fins acabar arribant al fons de l’ample vall. Un cop al fons de la vall girem a l’esquerra (SE) i anem baixant tot buscant sempre el millor pas a prop del Barranc Carcil. Més endavant travessem el barranc i ara seguim avall (SE) pel vessant dret de la vall per un corriol-senda de bestiar que agafa uns pocs metres d’alçada sobre el fons del barranc i continua davallant suaument tot travessant els vessants herbats. Desprès de travessar el Barranc Forca Martín comença a aparèixer el bosc, el corriol esdevé més fressat i continua davallant (SE/E, senyals SL) per trams de bosc i clarianes fins acabar arribant a una pleta amb vaques on trobem un tancat de bestiar i molt a prop un punt d’observació d’aus. Aquí trobem una cruïlla de camins senyalitzada on anem cap al “Puente de los Mallos” per un corriol fressat (senyals SL) que davalla suaument al NE entre clarianes i bosc. De seguida trobem una nova cruïlla de camins senyalitzada on tornem a anar cap al “Puente de los Mallos” per un corriol (NE, senyals SL) que de seguida travessa el Barranc Carcil i aviat s’orienta al N i s’endinsa en un bosc ombrívol amb pins, avets, boix i faigs, amb algúns exemplars de gran tamany. Ben aviat arribem a una cruïlla senyalitzada poc abans d’arribar al Pont dels Mallos, des d’on primer ens acabem d’apropar a veure el pont (una mica decepcionant) i, tornats a la cruïlla de camins abans esmentada, ara obviem totes les indicacions i prenem un sender fressat que amb tendència al SE va davallant molt susument dins del bosc pel vessant dret del riu Yaga i la Garaganta d’Escuaín. Poc desprès arrribem a una cruïlla de camins senyalitzada on anem cap a “Escuaín” pel sender de la dreta (E), sender que de seguida ens porta fins un bonic gorg alimentat per una cascada (a dia d’avui la cascada està seca). El sender continua al SE dins d’un bosc ombrívol fent una baixada més marcada i sinuosa fins arribar a un altre petit gorg, des d’on el sender comença a pujar de nou per una zona esllavissada fins arribar a una altre cruïlla de camins senyalitzada: obviem totes les indicacions que trobem i seguim el corriol de l’esquerra (l’ùnic no senyalitzat), que continua primer a l’E i desprès al SE baixant suau enmig d’un bosc espès i ombrívol amb pins i faigs. Desprès d’una breu pujadeta el corriol comença a resseguir una lleixa (Faja Cazcarra) amb algún punt lleugerament penjat, amb tot la vegetació és molt densa i tapa la sensació de buit, tot seguit trobem a la dreta del camí una cova prou gran e interessant que no surt als mapes i continuem pel corriol (SE, fites) sempre pel vessant dret d’aquesta Garganta d’Escuaín i amb una tendència a davallar suaument, veient alguns exemplars de faig més que notables. Passada una paret “balmada” sortegem un parell d’arbres caiguts i continuem pel corriol fressat (SE, fites) davallant suau, desprès passem un breu tram on la fresa del corriol s’esvaeix una mica i tot seguit arribem a una altre petit gorg on s’hi forma una bonica cascada en època de desgel (avui porta un rajolí d’aigua). Des d’aquest punt el corriol (SE, fites) puja un xic i ben aviat torna a davallar suaument sempre dins del bosc passant per un punt on la vegetació dóna una treva i podem gaudir d’una bonica vista sobre la Garaganta d’Escuaín. Continuem flanquejant una cinglera i desprès seguim en suau baixada (SE) dins de l’espès i ombrívol bosc fins arribar a una cruïlla senyalitzada per anar a la Surgència del Yaga. Des d’aquesta cruïlla fem una “anada-tornada” OPCIONAL que encetem seguint el corriol que davalla molt fort a l‘esquerra (N/NO) cap al fons de la Garaganta d’Escuaín, fent constants ziga-zagues i llaçades per paliar el fort desnivell, fins i tot en algún punt cal recolçar les mans o desgrimpar fàcil. Desprès el corriol regira cap a l’esquerra, esdevé més planer i ens porta a travessar una bonica Cova Foradada, on per entrar trobem un petit ressalt rocòs ben arranjat amb uns esglaons. Passada la cova trobem una petita passera de fusta i un passamà amb cable d’acer i seguim avall (NO) dins del bosc ombrívol fins acabar arribant al Riu Yaga, tancat per les parets de la Garganta d’Escuaín. Aquí girem a la dreta uns pocs metres i tot seguit trobem la Surgència del Yaga en forma d’una imponent cascada que surt de la muntanya desprès d’una travessa subterrànea de més de 4000m de recorregut i més de 1000m de desnivell (l’anomenat Sistema Badalona). Vista la Surgència del Yaga desfem el costerut camí fet de baixada fins la cruïlla on iniciàvem “l’anada-tornada” i ara seguim les indicacions cap a “Escuaín” per un sender que de seguida fa una breu pujada que ens fa passar per un petit i fàcil resalt rocòs equipat amb una cadena i desprès continua (S) per una mena de lleixa fins arribar a una bifurcació: seguim el sender de l’esquerra (SO), un clar camí vell amb murs de pedra seca que davalla passant al costat d’un gran roure fins travessar el Barranc de la Torcita. Travessant el barranc el vell camí tomba al SE i de seguida ens porta a entrar al poble d’Escuaín, on lo primer que trobem es l’església de San Pedro (s.XVI). Passada l’església pasem al costat d’una font-safareig i arribem a una placeta on trobem un Punt d’Informació, des d’on fem una petita i turistica volteta perfectament señalizada “Ruta de los Miradores” que ens porta a passar per fins a 3 miradors i ens retorna al costat de l’església. Un cop visitat el pintoresc poble seguim un breu tram al O/SO la pista d’accès al poble fins arribar de seguida a l’aparcament.

***NOTA: Les nomenclatures utilitzades són les del mapa Alpina “Ordesa i Monte Perdido”. Técnicament la ruta no té cap dificultat destacada com passos aeris o grimpades, nomès en l’accès OPCIONAL a la Surgència del Yaga cal recolçar la mà o grimpar-desgrimpar en algún punt (molt fàcil per gent habituada). En quant als camins des de Coll Ratón fins poc abans del sender que ens porta al Pont dels Mallos (uns 9km) anem sense camí definit (algunes sendes a l’herbei), amb tot anem per carenes i vessants herbats on podem escollir per on anar (hi han sendes i corriols de bestiar que enllaçen els colls de la carena sense fer puja-baixa, però llavors no fem els cims), la resta de la ruta va per corriols i senders clars amb alguns trams senyalitzats. Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat.

ALTRES RUTES PEL PARC NACIONAL DE ORDESA I MONTE PERDIDO:

-”Cola de Caballo per la Senda Cazadores, Faja de Pelay, Clavijas de Soaso i Cascades del riu Arazas”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cola-de-caballo-per-la-senda-cazadores-faja-de-pelay-clavijas-de-soaso-i-cascades-del-riu-arazas-7941443

-”Tozal de Mallo i Faja de las Flores per les Clavijas de Cotauero i les de Salarons”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/tozal-de-mallo-i-faja-de-las-flores-per-les-clavijas-de-cotauero-i-les-de-salarons-7982449

-”Sestrales Alto i Bajo pel Camí Vell de Bestué, Loma de los Sestrales, Refugi San Vicenda i Cañon de Añisclo desde San Úrbez”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/sestrales-alto-i-bajo-pel-cami-vell-de-bestue-loma-de-los-sestrales-refugi-san-vicenda-i-canon-de-a-13963020

-”Monte Perdido i Punta de las Olas per Balcón de Pineta, Lagos de Marmorés i Helado, Faja de las Olas i Collado de Añisclo”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/monte-perdido-i-punta-de-las-olas-per-balcon-de-pineta-lagos-de-marmores-i-helado-faja-de-las-olas-39355449

-”Castillo Mayor: Volta completa a les crestes i estimballs del Castillo Mayor des de Bestué”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/castillo-mayor-volta-completa-a-les-crestes-i-estimballs-del-castillo-mayor-des-de-bestue-53110330