CIRCULAR BEIXEC - QUER FORADAT - ESTANA - MIRADORS PLA DE l'ÀLIGA - BÉIXEC

Els protagonistes d’aquesta l’excursió han estat la NATURALESA, amb majúscula, que ens ofereix el Parc Natural CADÍ-MOIXERÓ amb espectaculars vistes sobre l’emmurallat vessant nord del Cadí, boscos, prats, aigua i història dels tres pobles que hem visitat: Béixec, Querforadat i Estana
El punt de sortida d’aquesta ruta és el poble de BÉIXEC a 1.320 m d’altitud, on s’arriba per un trencall ben senyalitzat a la carretera LV-4055 que uneix Martinet amb Estana, abans d’arribar al Coll de Víllec. A Béixec hi ha algunes cases rehabilitades per estiuejants, no hi ha serveis públics. Just a l’entrada del poble n’hi ha un espai on podem aparcar el cotxe. De l’església romànica dedicada a Sant Iscle i Santa Vitòria només en queden algunes runes de les parets. Actualment Béixec és una entitat de població del municipi de Montellà i Martinet, a la Baixa Cerdanya.
Prenem l’ampla pista que amb suau pendent surt cap a l’esquerra, i ens porta a la important masia Vima (en alguns llocs es veu escrita com a Bima). Aquesta masia es troba situada en un estratègic coll que domina la vall del riu Querforadat, i ofereix una magnífica vista del Cadí. La història d’aquesta masia és sorprenent, doncs al s. XVI va ser la residència del baró de Toloriu Joan de Grau i Ribó i de la seva dona Xipaguazin Moctezuma, princesa de l’Imperi Asteca, ja que era una de les filles de Moctezuma II. El baró de Toloriu, junt amb Hernán Cortés, va ser un dels conqueridors de Tenochtitlán (Mèxic). La llegenda diu que en aquesta finca es va soterrar un tresor dels Moctezuma portat des de Mèxic per la família. Actualment la masia es troba en obres de rehabilitació.
Superada la masia Vima, continuem caminant molt còmodament per la pista entre boscos i prats, amb vistes panoràmiques del Cadí i, del cada vegada més proper poble Querforadat. Arriben a una bifurcació i seguim cap a la dreta baixant a trobar el riu Querforadat. Avui, hem creuat el riu sense dificultat, doncs no portava gaire cabal.
Creuem el riu i ens apropem al poble de Querforadat seguint la pista forestal. Hem intentat fer alguna drecera pels corriols que s’entreveuen pels llindars dels prats, però hem comprovat que la majoria han estat abandonats de fa temps i el boix, els esbarzers i els aranyoners els cobreixen i són de mal caminar. Així, doncs, millor seguir per la pista
Accedim al poble de QUERFORADAT per unes escales de pedra de construcció recent. El poble es troba a 1414 m d’alçada, és vinculat històricament al Baridà i a la Cerdanya, però actualment pertany al municipi de Cava de la comarca de l’Alt Urgell
El poble de QUERFORADAT ja es troba documentat des del s. XI en un acte de reconeixement d’autoritat de Galaran Miró al compte de Cerdanya Guillem Ramon I. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s'intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors.
El cert és que, actualment, en queden molt poques activitats agrícoles i ramaderes, però es conserva el patrimoni arquitectònic. La gran majoria de les cases han estat rehabilitades amb pedra vista mantenint el caràcter rural, de manera que pujar pels seus costeruts carrers cap el punt culminat i mirador del castell, és tot un plaer per a la vista.

Ben esmorzats i satisfets per les impressionants panoràmiques que hem gaudit des del mirador del castell, seguim la ruta cap el Coll dels Pallers i Estana. Baixem del mirador i seguim les senyals del GR 150 direcció Cal Pubil i Cava. Aviat arriben a una bifurcació amb indicadors, i seguim cap a Estana, senyal de barra groga. Travessem un primer torrent amb poc cabal i al costat el rètol que ens informa que entrem al Parc Natural de Cadí-Moixeró. Tot seguit arribem a una bifurcació i tirem cap a l’esquerra, deixant la senyal groga i baixant cap al Torrent de la Torrentera. Ens trobem de nou amb marques de GR. Al proper trencall prenem cap a l’esquerra que ens porta al Riu Quer, que travessem sense gaire dificultat saltant per les pedres. Aviat el sender ens porta a una pista forestal i, pocs metres més endavant, la deixem tirant cap a la dreta per un corriol amb la senyal blanca i vermella dels GR. Aquest corriol ha estat netejat i marcat no fa gaire fins el Coll de Pallers, tot i que l’últim tram de la zona de prats acostuma a tenir molta humitat i es presenta una mica enfangat, la qual cosa aconsella sortir-ne i caminar pel llindar dels prats. Hem arribat al Coll de Pallers, amb el renovat i ampliat Pàrquing, base de nombroses excursions i escalades clàssiques d’aquesta zona com Prat de Cadí, Canal del Cristall, travessa a Prat d’Aguiló, etc.

Prenem la pista en direcció a Estana, passem al costat de la font amb abeuradors i arribem al poble d’ESTANA.
Estana es un poble situat a 1500 m d’alçada. Juntament amb Víllec va formar un municipi anomenat Víllec i Estana, al 1970 va ser incorporat al municipi de Montellà i Martinet de Cerdanya. Històricament parlant, la seva importància va tenir prou rellevància com per a mantenir dues esglésies a l’hora, la de Sant Joan de Bassot, ara completament enrunada i l’actual de Sant Climent construïda als s. XVI-XVII sobre altra de més antiga. Al poble hi ha serveis de bar i restaurant.

A tocar de l’església, a l’esquerra, prenem el camí indicat cap els Miradors del Pla de l’Àliga que seguim amb molta tranquil•litat gaudint d’un paisatge inoblidable. El camí
fins els Miradors està perfectament senyalitzat amb nombrosos panells.

El Pla de l’Àliga és un prat de grans dimensions pel que acostuma haver-hi en un relleu d’alta muntanya i situat al cim d’un turó aïllat. Al seu voltant s’han instal•lat quatre panells que informen dels punt rellevants que s’hi veuen ens les direccions SE, NE, NO i SO, és a dir els 360 gr. Les vistes panoràmiques des dels miradors són espectaculars!!
Nosaltres només vam visitar el SE i NE, ja que seguint l’itinerari circular marcat dels miradors, just a pocs metres passat el NE, cap a la dreta, surt el sender que, amb fort pendent, ens porta sense complicacions a la pista forestal, i seguint aquesta cap a l’esquerra ens du a Béixec, final de la ruta.