Arqueoruta; Cala Murada Punta de Ses Crestes per Sa Cova dets Ases, Cova de Sa Figuera i Es Secret des Moix
near Cala Murada, Baleares (España)
Viewed 408 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
Just a l'inici i també al final passarem per l'anomenada Zona de les Partions (Velles i Noves, aquestes darreres on recorre una paret seca que separa els municipis de Felanitx i Manacor)
A mitad del recorregut passarem amb dos sentits per la zona de s'Algar i caminarem per distints tiranys on trobarem restes de pedreres que trobam en direcció a s'Arenal (antigament es dividia en s'Arenal dels Homes i s'Arenal de Ses Dones)
A la Punta de Ses Crestes visitarem el vèrtex geodèsic que es troba damunt les ruïnes de l'antiga Torre de Defensa de Porto Colom que va ser esbucada fa uns cent anys i en queda sols la base i l'antic aljub amagat al seu davall i despres passarem pel Far de Porto Colom.
De nou de tornada recorrerem per damunt dels penya-segats i podrem accedir a una en concret que trobam devora un nucli residencial dels anys 60 anomenat "Aldea Ibicenca" on hi ha unes escales un poc malmeses per baixar i que veig erròniament atribueixen amb el nom de Cova des Ganguil i realment es corresponen a la Cova de Sa Cassola i Cova de s'Entrador de Sa Sal.
De tornada també anirem per damunt d'altres coves maritimes que veurem desde la part superior del penya-segats.
De s'Algar retornam per costa a la zona de les Partions on visitam Es Secret des Moix, per acabar el recorregut de nou a Cala Murada ja al municipi de Manacor.
Waypoints
Intersecció
Agafam un tirany de la dreta
Portell de Ses Partions Noves
Arribam a les anomenades partions Noves, contunuam dret passant el portell
Restes depositades
Trobam un munt abandonat en restes vergetals i de calç , senya que aprop segur hi ha un forn de calç
Intersecció
Agafam en direcció esquerra per anar a localitzar la boca de sa Cova des Ases
Cova de Sa Figuera
Descriu en Jose A Encinas al Corpus Cavernario Mayoricense "..Expresión superficial de colapso cupular sobre un sector de la más profunda Cova dets Ases, con característico cono detritico derivado del colapso cupular. Este derrumbe obstruye la periferia de la célula alveolar o unidad cársica en cuestión, permitiendo contorneo y donde inicialmente se acondicionaron unos depósitos funerarios del Bronce balear; según los restos cerámicos, los huesos humanos y unos manufacturados cantos rodados calizos (percutor, etc.) dejados en el lugar por quienes modernamente violentaron el depósito.." Gràcies a les anotacions d'en Jaume Deyà que la va visitar ja fa uns anys fou en el seu passat un refugi islàmic i està ben plena de material almohade.
Barraca
Trobam la típica barraca de la comarca de migjorn amb el sostre de pedres enllossades i al costat d'una paret seca.
Es Racó de s'Algar
En aquest punt ens desviam per un antic tirany que trobam a mà dreta
Ginyes
Trobam unes marques a terra senyal que per allà hi havia trànsit de carros; posteriorment trobam restes d'antigues pedreres.
Intersecció
Continuam dret, pel camí de la dreta
Intersecció
Continuam per la dreta
S'Arenal de Ses Dones
Tronam una petita platja que antigament era coneguda per S'Arenal de Ses Dones, quan hi havia separació per sexe a l'hora del bany.
Intersecció
Ens desviam per anar a visitar e Vèrtex Geodèsic i les restes de la Torre de Porto Colom
Accés escales baixada cavitats
Trobam l'accés a unes escales que estan en mal estat just darrere l'anomenada Aldea Ibicenca, per accedir a dues cavitats que trobam damunt una tenassa, i veig estan erròniament atribuïdes a sa Cova des Gànguil. No he localitzat nom conegut ni a cartografia local ni al Corpus Cavernario Mayoricense d'en Jose A Encinas
Cova de Sa Cassola i Cova de s'Entrador de Sa Sal
Trobam al final de les escales una plataforma i que erròniament he vist que s'atribueix una de les dues cavitats que trobam com Cova des Ganguil** cosa que no i podem localitzar més al Nord. També he vist aquesta errada reproduida al programa de la Televisió de Balears IB3 anomenat Passejades on donen aquest nom i fins i tot explicacions de la seva morfologia. **La Cova des Gànguil al mateix Corpus Cavernario Mayoricense està documentada a la pàgina 547, G01 al igual que a nombrossa cartografia local de Felanitx consultada a llibres de les IV Jornades d'Estudis Locals de Felanitx i al recull de Toponímia de la Costa de Felanitx d'en Cosme Aguiló en un altre ubicació més al nord. Google Maps també com d'altres la té mal ubicada. Aquestes dues cavitats s'anomenen Cova de Sa Cassola i Cova de s'Entrador de Sa Sal segons documenta el treball "Les cavitats litorals de sa Punta –Portocolom (Felanitx, Mallorca), 1a part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics " de la revista Papers Soc. Espeleo. Balear, 3 (2020)
Es Secret des Moix
Descriu en Jose A Encinas al Corpus Cavernario Mayoricense "..La boca quedó casi tapada por arenas procedentes de una duna rissiense, según A. Ginés (1975) y quienes la representan con encharque de aguas saladas. En la parte superior con rasa determinante de explicita secuencia de aconteceres anegatorios y en el saledizo de la entrada con goteo cenital favoreciendo la colada estalagmitica interna, a sotavento de la duna y consolidándola. Conserva, además, arenas marinas del interglacial wurmiense y el interior mide 75 metros de longitud por 30 de amplitud, resultando la altura media de nueve.."
Portell de Ses Partions Velles
Arribam a un portell que separa una paret coneguda com Ses Partions Velles
Escalons
Arribam a una zona on trobam una seria d'escalons entre les roques que ens ajudaran a pujar al carrer de Cala Murta on acabarem el recorregut d'avui.
Intersecció
Arribam al vial de la urbanització de Cala Murta, i continuam dret i a la rotonda continuam per l'esquerra.
Mirador
Arribam al final de vial de la zona urbanització que arriba fins aquest punt i comença des del Far. Si anàssim a vorera de penya-segats trobariem un mirador natural on podem contemplar des de damunt la cova d'accés marítim anomenada Cova des Dimoni o Cova Gran (Vegeu Corpus Cavernario Mayoricense, pag 544, D01), i al costat una altra cavitat coneguda com a De Ses Pedreres (Toponímia de la Costa de Felanitx, d'en Cosme Aguiló), on veurem antigament es treia pedra a vorera de mar. Al treball "Les cavitats litorals de sa Punta –Portocolom (Felanitx, Mallorca), 1a part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics " de la revista Papers Soc. Espeleo. Balear, 3 (2020) l'anomenen com " Cova des Racó de sa Pedrera". Nota, al Google Maps erròniament atribueixen una de les dues cavitats on ens trobam ben damunt com Cova des Ganguil**, cosa que és un error perquè es troba uns 750 metres més al Nord; tampoc com he vist a altres tracks i fins i tot a un programa de la Televisió de Balears IB3 anomenat Passejades és el nom de les cavitats que trobam davall de "l'Aldea Ibicenca", on podem accedir del darrere per unes escales malmeses i amb perill d'ensorrament. **La Cova des Gànguil al mateix Corpus Cavernario Mayoricense està documentada a la pàgina 547, G01 al igual que a nombrossa cartografia local de Felanitx consultada a llibres d'Estudis Locals i al recull de Toponímia de la Costa de Felanitx d'en Cosme Aguiló.
S'Arenal dets Homos
Arribam a la zona de platja, i així era coneguda aquesta concretament.
Acces al Mirador
Trobam un tirany que passat arriba al costat de la partet de partió del Far
Intersecció
Continuam per la dreta
Intersecció
Ens desviam a la dreta per recuperar el camí per anar a s'Algar.
S'Algar
Cova dets Ases (Accés amb permís)
Aquesta cova s'ha declarat ZEC (zona d'especial conservació), i només es pot accedir a ella amb autorització; veure la pàgina oficial per solicitar permís. https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/es/como_solicitar_una_autorizacion-22089/ Segons el Corpus Cavernario Mayoricense de Jose A. Encinas es descriu així: "..De las tres bocas del subterráneo, la superior ilumina la sala del primer encaje lagunar y presenta leves retoques artificiales en el acceso. La de bajada terrestre deja vestijios cerámicos de manufactura indígena, romana sigillata, musulmana y medieval, dando fe de larga frecuentación en la zona vestibular, donde se aprecia rampa acondicionada de acceso. La inevitable relación de este fenómeno con la cercana Cova des Coll y con el paleorelieve marismeño es un hecho. Justo encima de la gruta se halla la Cova de ses Figueres.." L'estiu del 2022 sols visitarem l'entrada per veure l'accés anomenat a tal com descriu en Jose A Encinas.
Forat dets Ases
Trobam amagada entre una figuera una cavitat que comunica a l'interior de sa Cova dets Ases, conten que era per aquest lloc on titaven els animals "moribundos" abans de morir
Fita
En aquest punt giram per un tirany que veim a l'esquerra per anar en direcció a una gran figuera
Niu de metralladores
Trobam al costat de s'Arenalet de S'Algar un niu de metralladores del temps de la guerra civil
Cova de Sa Tenassa de Sa Cova Gran
Continuam per la línia de penya-segats i arribam a un punt on trobam les restes d'ancoratges on segurament d'allà es feia algun tipo de ràpel per accedir a ella. Al Corpus Cavernario Mayoricense, la trobam documentada a la pag 548, G02 com a Cova Gran, i al treball "Les cavitats litorals de sa Punta –Portocolom (Felanitx, Mallorca), 1a part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics " de la revista Papers Soc. Espeleo. Balear, 3 (2020) amb el nom de Cova de Sa Tenassa de Sa Cova Gran
Portell
Passam per darrera unes cases per un petit portell
Vèrtex Geodèsic
Trobam damunt la base de l'antiga Torre de Defensa de Porto Colom l'actual vèrtex geodèsic cosntruit l'any 1984; l'original i que serví per elaborar el Mapa Geodésico de las Islas Baleares de 1869 s'ubicava damunt sa torre avui desapareguda segons descriu el llibre de l'autor de mapa el Coronel Carlos Ibañez de Ibero de 1971, i les observacions foren realitzades el 22 i 23 de Juliol de 1867. l costat també veim la boca de l'antic aljub de la mateixa torre de defensa de Porto Colom de la segona part del segle XVI i que va ser esbucada l'any 1919.
Mirador des Far
Trobam una miranda privilegiada del mateix . Podem lletgir a la pàgina de Fars de les Illes Balears: farsdebalears.com "..Fue proyectado por Emili Pou e inaugurado el 31-12-1863...realizó para construir una serie de faros no contemplados en el Plan General de 1847. Se inauguró con una óptica fija para faro de 6º orden y lámpara moderadora de aceite. En 1917 se añadieron unas pantallas con mecanismo de relojería para producir una apariencia de ocultaciones, 3+4 cada 20 segundos, con luz de gas acetileno. En 1965 se implantó el alumbrado eléctrico, con una apariencia de 2 destellos blancos cada 10 segundos, producidos por una óptica catadióptrica procedente del Faro de Tramuntana. En 1996 se procedió a la solarización de la señal y al cambio un a vez más de su óptica giratoria por otra dióptrica de horizonte. La torre original fue recrecida en dos ocasiones, una en 1918 aumentando su altura en 6 metros y cambiándose además la linterna; y otra en 1965 con la electrificación del faro y recrecido en 10 metros más.."
You can add a comment or review this trail
Comments