Track Oficial de la Cursa del Margalló

Parquing Urbanització de Can Mila d´Olivella

Camp l de Futbol Municipal

Riera de Begues

Fondo de Querol

Pla dels Roures

Bifurcació

Els Roures de la Cotxa

Bifurcació

Forn del Fondo de Querol (Olivella)

Està situat als voltants del Fondo de Querol, al marge esquerre del camí que comunica Can Pere de la Plana amb Olivella, abans d'arribar a la casa La Mesquita. Compta amb una construcció arquitectònica alçada amb maçoneria, de planta circular. Resten parts dels murs, molt deteriorats. Està pràcticament cobert per la vegetació circumdant. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41561

Cabana Pedra Seca

Mas El Rourell

Fondo del Pou del Rourell

Cabana de Pedra Seca

Serra del Cementiri

Bifurcació Masia Pou de la Vinya

Cementiri Municipal d'Olivella

El cementiri d’Olivella amida 630 m2 i està situat als afores de la població. Disposa de capella i dipòsit, i és de titularitat municipal. L’any 2009 presentava un alt grau de saturació, un 90% aproximadament. Està format per una sèrie de blocs de nínxols, els més antics dels quals tenen forma arrodonida i únicament dos unitats d’alçada. Té dues portes d’accés: l’antiga, que dóna lloc a les sepultures més antigues i datada l’any 1864; i una porta al lateral, que porta directament a les més noves.

Geocaching Llum Blanca GC7BBFR

Font d'Animals

Bifurcacio Mas Can Camps

Mas Can Camps

Can Camps és una masia d'Olivella (Garraf) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta d'una masia formada per diferents cossos amb teulada a una i dues vessants. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos, la resta de planta baixa i un pis. Les obertures son rectangulars, amb ampit, excepte les portes que són d'arc de mig punt adovellada. Al segle XIII era coneguda com el mas d'en Pere Ferrer, i del XV al XVII com el mas d'en Mas i després la Casa Vella d'Olivella i mas d'en Puig (segle XVIII). El nom de can Camps prové de la família de masovers que s'hi va estar des d'abans de 1740 fins a 1911, quan el mas era propietat dels Falç, de Sitges.

Vinyes de Can Camps

Cami d' Aliona PR-C 37

Mas d´Aliona

El Mas de Liona i Mas Bargalló són un conjunt d'edificis d'Olivella (Garraf) protegits com a Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta de dos masos formen una agrupació de cases a banda i banda del camí de Jafre. El mas de Liona està format per dues vivendes separades. Les cobertes són a dues vessants i els diferents edificis consten de planta baixa i pis. Les obertures són allandades o d'arc de mig punt. El Mas de Liona està documentat des de 1538 i al llarg dels segles ha estat propietat de les famílies Batlle i després Raventós.

Mas Bargallo

El Mas de Liona i Mas Bargalló són un conjunt d'edificis d'Olivella (Garraf) protegits com a Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta de dos masos formen una agrupació de cases a banda i banda del camí de Jafre. El mas Bargalló està documentat des de 1334, essent posseït per les famílies Bargalló, Raventós (segles XVI-XVII) i Alegret de Carro (segle XVIII). El segle XIX va anar canviat de mans fins que va quedar deshabitada el 1965 i restaurada modernament. Molt a prop hi ha la Mesquita, documentada des del segle XVIII amb el nom de Casa del Forn.

Feixes de Mas Margallo

Bifurcació

Turo dels Cirerers

Puig d'en Borregaire

El Puig d'en Borregaire és una muntanya de 289 metres que es troba al municipi d'Olivella, a la comarca del Garraf. Vegueria Penedès , Comarca,Garraf, Municipi Olivella

GR-5 Can Grau

Mas Can Grau

Can Grau és una masia d'Olivella (Garraf) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba en un puig elevat, a uns 2 kilòmetres de la Plana Novella, pel camí que d'aquesta va a Olivella. La masia consta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Les obertures són allindades excepte la porta d'entrada que té un arc de mig punt. La masia està documentada des del segle XVI. Antigament era coneguda com a Cabafic o Cabafiga. A partir del segle XVI pertanyé a la família Grau. Unes reformes dels anys seixanta del segle XX van fer desaparèixer una part del conjunt. Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona el 1986 i des de 1991, un cop restaurada, funciona com a escola de natura. Escola de Natura Can Grau Antiga masia vitivinícola, prop d'Olivella, rehabilitada com a escola de natura per a estades de curta durada. Les activitats pedagògiques que s'hi organitzen tenen l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del medi natural i l'establiment humà en el que ara és el Parc del Garraf. Es realitzen programes pedagògics per a centres d'ensenyament, estades de 3 i 5 dies, de caps de setmana i vacances per a esplais, entitats diverses i grups familiars. L'Escola de Natura de Can Grau és un equipament propietat de la Diputació de Barcelona, gestionat en règim de concessió administrativa per Fundesplai-Fundació Catalana de l’Esplai .S'hi accedeix per una pista forestal asfaltada que surt d'Olivella cap a Plana Novella. El Observatorio Astronómico del Garraf, (en catalán: Observatori Astronòmic del Garraf), u OAG, es un observatorio astronómico situado en el Parque natural del Garraf, a una altitud de 297 metros, dentro del término municipal de Olivella, a 35 km al sur de Barcelona. Actualmente posee otras sedes particulares en la comarca (Vilanova i la Geltrú y Sant Pere de Ribes). El seguimiento de sus programas puede realizarse a través de su web: http://www.oagarraf.net

Arquitectura Religiosa

Pou de Ponsi

Pi Gros de Santa Susana

Pou de la Plana de Santa Susana I

Santa Susana

Aquest grup de masies situat entre el terme municipal d'Avinyonet i el d'Olivella, es troba damunt d'una petita muntanya, com podreu veure en el vídeo. Situada a prop de la riera de Begues, té l'accés de vehicles tallat, de manera que cal caminar una miqueta, les visites nocturnes tenen també el risc de trobar-se amb senglars, ja que per la zona hi ha moltes empremtes d'ells.

Pou de la Plana de Santa Susana II

Mas Vendrell

Mas Vendrell

Mas del Rector

Font del Rector

Barret del Rector

Cova de Can Muntaner

La cova té una gran boca d'entrada que mesura uns 9 metres d’alçada per uns 19 m d’amplada, que dona pas a per una rampa ascendent a una galeria de 19 metres de longitud. En el costat dret de l’entrada hi ha una petita galeria de poc més de 2 metres, estreta i obstruïda per blocs. La cova de can Muntaner apareix esmentada com l’Espluga en un document de l’any 1429. Aquí s’hi encabien els remats de les masies properes, tanmateix no es descarta que pogués haver estat utilitzada pel bestiar transhumant, ja que està a tocar d’una carrerada. Al mirador que hi ha al davant de la cova un rètol ens informa que pels materials arqueològics localitzats a l’entorn de la cavitat permeten suposar que fou ocupada pels humans com a mínim des de fa 7.000 anys. L’aigua de la riera ha inundat repetidament la cova i mai s’hi han trobat restes. Extret de: Gener Aymamí “ Coves i balmes aprofitades com a corrals naturals i refugi de pastors”. Actes de les XXV Jornades d’Estudis Penedesencs, Paisatge i Natura al Penedès. (2015)

Mas Can Muntaner

Can Muntaner antigament, des del 1681 al 1822, era conegut com mas Domènec. Derruït i rehabilitat més tard pels Puig de l’actual can Camps, el van vendre a Isidre Muntaner l’any 1686. La família Muntaner el van vendre a la família Falç de Sitges el 1733, quedant per uns anys els Muntaner com a masovers, fins que foren substituïts pels Pasqual, que hi visqueren fins ben entrat el segle XX. De l’any 1820 es troba un document que diu “Manso Domènech, hoy Montaner”, però un parell d’anys desprès es discutia la divisió entre el “manso llamado Domènech i la masia del Curato” (per masia del Rector). Des d’aleshores ja s’ha perdut el primitiu nom, can Muntaner va passar a la família Camps de can Suriol a la darreria del segle passat. Les seves propietats depassen la riera de Begues i arriben fins a dalt la carena de sobre el Navà, a les envistes dels Pelagons. La casa ha donat nom a la cova de can Muntaner situada riera amunt de la masia. L’edifici està format per diversos cossos, el principal té estructura basilical amb coberta a dues aigües i portal dovellat. “Extret del Relat complementari de la XXXIX Marxa Social d’Orientació per Descripció organitzada per l’Agrupació Excta. Talaia de Vilanova i la Geltrú. Text de Vicenç Carbonell i Virella (1997)”

Intersección

Camí Vell d´Olivella

Mas Can Suriol

Can Suriol és un mas prop del nucli d'Olivella (Garraf), al costat de la Riera de Begues. L'origen del mas Can Suriol (dit antigament de la Roca) es remunta al segle XIV, quan era propietat de la família Urgell. Va ser dels Suriol durant els segles XVI i XVII i des del 1678, i fins al segle XX, va pertànyer a la família Raventós. Can Suriol es tracta d'un edifici de grans dimensions, coneguda com a Ca l'Amo, envoltat de diverses construccions. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és a dos vessants. La façana lateral està formada per dues galeries superposades amb deu arcs de mig punt cadascuna; a l'extrem esquerre, els dos darrers arcs de cada galeria han estat tapiats. La coberta de la galeria és a un vessant. https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=863

Pont de la Bv-2111

Intersección

Intersección

Forn de Calç del Monàs

El Forn de calç del Monàs és una obra d'Olivella (Garraf) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Seguint el Camí Antic d'Olivella cap a la Crivellera, en paral·lel al camí es troba el Coster de la Bóta, al voltant del qual situem el forn, a les faldes del Puig del Monars. Estructura arquitectònica alçada amb murs de maçoneria. Es conserva l'obertura de la boca, prolongada en la superfície, amb volta de canó bastida amb maons i morter. Parcialment coberta per la vegetació circumdant, però en prou bon estat de conservació en comparació amb els altres forns del terme municipal d'Olivella. Intervingut per l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament de camí de Can Turiols. Construït per Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella El foc no podia aturar-se i trigava de 8 a 12 dies arribant als 800-1000ºC. Els forns molt usats o, on les temperatures eren molt altes, es veu a les parets un bonic vidriat de la roca fosa. Seguint el Camí Antic d'Olivella cap a la Crivellera, en paral·lel al camí es troba el Coster de la Bóta, al voltant del qual situem el forn, a les faldes del Puig del Monars. Estructura arquitectònica alçada amb murs de maçoneria. Es conserva l'obertura de la boca, prolongada en la superfície, amb volta de canó bastida amb maons i morter. Parcialment coberta per la vegetació circumdant, però en prou bon estat de conservació en comparació amb els altres forns del terme municipal d'Olivella. Es deixava refredar un parell de dies. S’enderrocava la porta que s’havia tapat i es netejava tot l’interior de cendres. La feina es feia a torns per parelles de calciners. Amb una barrina es practicaven forats a la volta per que anés caient de mica en mica. S’extreien unes 50 tones de terrossos o calç viva, que en barrejar amb aigua tenia diferents usos: encalar parets, desinfectar pous, cisternes i corral; barrejat amb sorra es feia morter de calç per ajuntar pedres o revocar façanes. Aquesta activitat va caure en desús cap als anys 60 amb la industrilització del procés.