TRAM VERMELL I GROC

Serrat del Ros - Cim Senyera de Castellbell i el Vilar

Turó de 364 m d'altura de Sant Cristòfol que deu el seu nom a la masia del Ros. Al seu vessant nord, ara bosc de pi, s'hi cultivaven ametllers. Al seu cim hi ha el dipòsit d'aigua que abasteix Sant Cristòfol i els seus voltants. L'any 2021 s'hi va instal·lar una senyera per part de Les Guineus

Inici Serrat del Ros

Pas amagat

Cruïlla a cal Tico

Accés font del Tatxot - Pla de les Botges

Accés a la font del Tatxot

Trencall a Sant Esteve

El Carner - Trencall a la font del Carner

Granja del Carner

Pla dels Escorpins

Trencall al Morral del Carner

Camí del Carner - Pas de les Marganelles

Pas de les Marganelles

Barraca del torrent del Carner

Font i torrent del Carner

Barraca del Monjonell - Bauma dels Pobres - Oest del Pla del Masroig

Centre Est del Pla del Masroig

Entrada sud del Pla del Masroig

Carrer del mas Penedès

Urbanització mas Prat

Mas Prat

Pont de cal Vileta

Carretera de la Calsina / Punt més baix de Comellats

COMELLATS - CIM SENYERA DE CASTELLBELL I EL VILAR

Barraca

Carretera de la Calsina / Punt més baix de Comellats

Coll de la Creu del Capellà / Punt més alt de la Costa de la Cabrida

Collet on s'entrecreuen els camins que van de Sant Cristòfol a Monistrol de Montserrat per la Costa de la Cabrida, i el camí que va del Morrolius a Montserrat per La Calsina. Molta gent ho anomena erròniament com La Creu del Capellà, però en realitat les restes de la creu es troben molt més properes a Sant Cristòfol, sobre de Cal Colomer.

Punt mig de la Costa de la Cabrida

Torrent de la font de l'Alba | Punt més baix de la Costa de la Cabrida

Torrent que baixa per la Costa de la Cabrida i que fa de frontera entre els termes de Castellbell i El Vilar (en la zona del Solei de la Barraca) i de Marganell (en la zona de La Calsina). Pujant pel llit del torrent trobem la font del mateix nom.

Cal Simon

De tot el conjunt de masies d'aquest sector és la que està situada més a ponent. És doncs la més propera al torrent de l'Alba que fa de frontera amb el terme de Marganell al sector de la Calsina. La casa està enrunada i sols es conserven en bon estat els baixos del celler i l'estable. A la porta que dóna a migdia s'hi pot veure una llinda amb data de 1828.

El mas Blanc

Cal Rajoler

Masia del Solei de la Barraca. Se l'anomena així ja que eren propietaris d'un forn d'obra al camí de la Calsina, a tocar de la carretera de Montserrat. També se la coneix pel nom de Cal Josep Silvestre. Cal destacar la presència de dues grans basses just per sobre del camí. Tenia un molí d'oli del qual només en queda la mola.

El Pi

Masia del Solei de la Barraca. Malgrat que la presència de pins és actualment molt abundant, hem de pensar que l'existència d'un pi de dimensió considerable pogués donar nom a aquesta casa. I més si tenim en compte que la zona del Solei de la Barraca destacava pel conreu de l'olivera i la vinya.

Cal Barraquer

Masia del Solell de la Barraca o del Barraquer que dóna nom a aquest raval. També se la pot conèixer com Cal Guixa. Ens pot indicar que el seu origen té relació amb l'ofici de construir barraques de vinya, tant abundants a les nostres contrades, o bé al cognom.

Trencall a cal Tomàs i cal Nas Llarg

Trencall a cal Piteuet

Masia del Solei de la Barraca. El nom ens indica que deurien ser descendents del Mas Piteu (l'antic Mas Riusec), situat just a l'altra vessant del Torrent Tortuguer ja en terme de Monistrol.

Solell de la Barraca / C55

Solei de la Barraca / C55

Trencall de les Coixes

Trencall a el Mas

Obaga de les Coixes / El Mas i les Coixes

La Bauma / El Mas i les Coixes

Fàbrica de la Bauma / Camí de les Coixes

Hem de seguir camí amunt. Si anessim avall arribariem a les fàbriques de la Bauma. Inicialment s'anomenaven com les fàbriques d'en Roca i d'en Llubià que n'eren els seus propietaris inicials l'any 1859. Foren construïdes al meandre de La Bauma, a la partida antigament anomenada de Les Angles. Però amb el temps els propietaris van anar canviant i passaren a anomenar-se de forma més sintètica com les fàbriques de La Bauma. Calgué a més construir un canal compartit per les dues fàbriques, un pont d'accés i les galeries pels treballadors. Aquestes galeries foren insuficients per al gran nombre de treballadors necessaris i aviat es començaren a construir habitatges a l'altra banda del riu prop del desguàs de la riera de Merà, donant lloc al barri que avui coneixem com la Bauma. Joan Vial, propietari entre 1900 i 1915 fou qui encarregà l'església de la Sagrada Família, i la Torre de l'Amo a l'arquitecte Alexandre Soler i March.

Resclosa del Borràs

La colònia Borràs fou construïda als anys 70 del segle XIX per Oleguer Borràs i el seu fill Ignasi en terres que foren adquirides als propietaris rurals del Puig, Genovès i Sallés.

Barraca dels Abadals

Passar per la vora del camp

Escullera

Pujar per les roques i endinsar-se al camp superior

Seguir a tocar del riu

Camí del Riu / Granja de cal Carnisser

Seguir en direcció al riu

Camí del Riu / FGC

Seguir en dirreció al riu

Pont Vell

Des del 980 hi ha documentada una "strata publica" o camí que circulava pel costat del Llobregat i un pont romà a la desembocadura de la Riera de Rellinars. El terme de Castellbell sempre ha estat zona de pas, ja per la via natural del Llobregat o per connectar amb les terres del Vallès a través de Vacarisses. Es desconeix però si existia un pont antic per unir els termes de Castellbell i del Vilar. En tot cas quan baixava poca aigua es deuria travessar pel gual poc profund que encara existeix entre els ponts vell i nou, o bé existia alguna palanca. El Pont Vell fou costejat per Bernat Sarroca que adquirí la senyoria del castell i el terme de Castellbell comprant-lo a Lluís de Castellet el 26 de setembre de 1453. Bernat Sarroca era un ric comerciant, nascut a Santpedor però establert a Barcelona, es dedicava a la compra-venda de draps de luxe. Bernat Sarroca obtingué llicència reial per a la construcció del pont el 27 de gener de 1455. N'encarregà les obres al manresà Jaume Provensal, que les executà entre el març de 1455 i el març de 1457. Es tracta d'un pont de calçada estreta, cosa que permetia aixecar millor l'arc principal i guanyar el desnivell entre els dos extrems del pont. El fort pendent (estil d'esquena d'ase) permetia a la vegada una menor quantitat de material i n'alleugeria el pes sobre els pilars.

Pont Vell

Escala del Turó

Turó del Marquès - Cim Senyera de Castellbell i el Vilar

El turó del Marquès és una elevació de 358 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Castellbell i el Vilar. A la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pel Burés. Destaca la seva geomorfologia, de forma piramidal que el fa un indret de gran valor paisatgístic. Pel costat d'obaga el rega la riera de Marganell; per solella ho fa el torrent dels Abadals. Ambdós desemboquen al riu Llobregat per la seva llera dreta, que transcorre per la part oriental del turó, on el riu forma un meandre on s'aixeca el castell, en un costat, i l'església de Sant Vicenç, amb els camps del castell, a l'altre convertint-se en un reducte per a la fauna salvatge i un corredor natural. Per la banda més occidental queda unit amb el turó del Pinsà amb 321 metres d'alçada. Per la banda del solell i especialment a la cara sud, presenta una amplia cinglera, on els escaladors hi han equipat una via ferrada que supera el cingle en el seu punt de màxima alçada. Si bé antigament els seus vessants marjats, eren plantats de vinya, ametllers i oliveres, actualment és una zona boscosa, amb predomini de pi blanc, i un sotabosc molt dens. On es localitzen nombroses barraques de pedra seca i varis forns de calç, degut als grans afloraments calcaris, testimoni del passat històric del municipi. Per la cara nord, es pot observar l'impacte deixat per una antiga explotació de pedra, coneguda amb el nom de la pedrera del Sangrà. És precisament en aquesta zona d'obaga on hi ha una gran riquesa d'espècies arbòries i arbustives que la fan única. Destaca per exemple el freixe de flor (Fraxinus ornus), amb exemplars que poden tenir uns cinquanta anys, que ocupa unes 5 Ha per sobre de la riera de Marganell i a la dreta mateix de la pedrera. Aquesta comunitat conviu amb l'auró negre i el roure, i arbustos com el Rhamnus alaternus o el Viburnum tinus. En direcció a l'obaga del Santó, hi ha un hàbitat ric en espècies arbòries excepcionals com l'auró blanc, la pinassa, el roure, la servera, algun exemplar de pi roig, i en direcció a la font del Pinsà, nombrosos exemplars de ginebró, fet també excepcional ja que és l'únic indret del municipi on se n'han localitzat. En la majoria d'indrets només s'hi localitza càdec. També s'ha localitzat matollar de Buxus sempervirens , bardissa amb roldor i arboçars i màquies amb barreja d'alzina i roure.

Corriol del turó

Pessebre Nou

Pessebre format per dues figures: Sant Josep, la primera, i la Mare de Déu amb el nen, la segona, fetes de pedra de Sant Vicenç i col·locades al final d'una cinglera, en un espai que sembla una cova natural. Són figures sense volum, amb la silueta retallada, i amb la pedra trepanada per donar-hi formes.

Pessebre nou

Torrent dels Abadals

Cami fosc

El Casalot

Mas rònec situat al vessant dret del torrent dels Abadals, totalment envoltat pel bosc. S'hi accedeix des de la pista que baixa del Pinsà fins al Burés. Un cop arribats a la font del Clot del Casalot, cal agafar el camí que travessa a mà dreta el torrent, per sobre un cingle, en direcció a la pedrera del Valent i del Sufio. Un cop arribats al primer revolt, a mà dreta, hi ha un corriolet que entremig dels pins hi dona accés. Les restes de la casa que queden dempeus mostren una construcció imponent, de planta baixa, pis i sota coberta o golfes. amb celler i soterrani parcialment excavat a la roca. La coberta era a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia està construïda al damunt d'una zona rocosa, que es perllonga des de la cinglera del mateix torrent dels Abadals. La façana principal presenta, a mà dreta, dos contraforts amb una arcada de pedra que dona accés a l'interior del que semblaria un pati intern. Al costat oposat de la façana, hi ha les restes d'una estança adossada. En accedir-hi, dona pas a mà dreta a un celler amb coberta de pedra formant una volta de canó. Al costat esquerra d'aquesta estanca hi ha uns graons de pedra, estrets i alts que donen accés a la planta superior. Es conserva bona part de les obertures de les estances de la planta pis, amb brancals, llindes i festejadors de pedra molt ben treballada i la boca del forn de pa situat al mur orientat al nord-est. A la part del darrera de la casa hi ha les restes d'altres estances annexes, però l'espessa vegetació n'impedeix l'accés. A les cantoneres de les quatre façanes hi ha carreus de pedra ben treballada. Al davant de la casa hi ha el que sembla una feixa reforçada per una paret de pedra que ressegueix la roca mare. Observacions: Segons informació proporcionada pels membres de La Foradada, els propietaris d'aquest mas n'haurien provocat l'enfonsament, molt ben conservat fins fa pocs anys, per tal de que no fos habitat per malfactors i gent de mala vida.

Camí del Casalot

Turó del Colomer - Cim Senyera de Castellbell i el Vilar

Turó poc apreciable, per trobar-se en un dels extrems de la carena del Morrolius. La seva alçada és de 431 metres i es troba en terres del Mas Colomer, del qual en rep el nom. És un dels cims que cal coronar en la cursa de muntanya Transenyera, per la qual cosa l'any 2015 l'Associació Cultural i Esportiva "Les Guineus" hi va hissar una senyera.

Pessebre dels Pistonuts

Plantada del pessebre dels Pistonuts, ubicat en una solera de pedra al capdamunt del solell de Morrolius. S'hi accedeix un cop finalitza la carretera que puja de Sant Cristòfol, la BV-1122 en dirección a la Calcina. A mà esquerra, neix un camí de terra, de l'amplada de pas de vehicle que travessa pel vessant sud, el turó de Morrolius, i perfilant la carena s'arriba al davant mateix del pessebre. El pessebre és una cabana de troncs amb coberta a dues aigües, amb el Naixement (Sant Josep, La Mare de Déu i el Nen) i una adoració de Reis. Totes les figures són siluetes de xapa tallades a l'aigua.

Camí dels fòssils

El Morrolius

L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI. El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella. Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa. L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller. Joan Oller i el seu fill Valentí, vengueren els masos Oller i Morrolius, el 9 de juny de 1650, a Joan Colomer. El fill d'aquest, Onofre Colomer, es declarà propietari dels masos l'any 1666. L'any 1759 ja s'anomena mas Oller, àlies Colomer, i segueix tenint el mas Morrolius com aglevat seu, amb la casa derruïda.

Cal Pinsà

Masia situada al vessant esquerra del torrent dels Abadals, enclotada en l'encreuament de camins que ens poden conduir fins a Sant Cristòfol, el Burés, la riera de Marganell i el Morrolius. Es tracta d'una masia composta per diferents cossos que s'hi han anat afegint, conservant la tipologia constructiva amb els paraments de pedra vista que confereix unitat al conjunt. És de planta rectangular, formada per quatre cossos de diferents alçades. En general, consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Hi ha dos cossos més petits amb els aiguavessos perpendiculars.

Camí del freixe de flor

El Freixe de flor (Fraxinus ornus L.) és una espècie que creix de manera natural entre l'obaga del Santó i el turó del Pinsà una zona ombrívola i fresca per on baixa la riera de Marganell. El seu nom prové del grec "phraxis", que significa tancat i del llatí "orno" que significa muntanya. Es tracta d'un arbre caducifoli, amb una copa ben ampla i una alçada màxima de 15 a 18 metres. El tronc pot arribar a fer 1,00 metres de diàmetre, d'escorça suau i llisa, amb tonalitats que van des del gris fosc al negre. Les fulles són oposades, caduques i compostes imparipinnades i mesuren de 5 a 10 centímetres. Els pecíols, de 5 a 9, pedunculats, i irregularment dentats, de color verd clar. La reproducció és fa per llavors fresques sembrades immediatament després de la collita i pot arribar a un any a germinar, tot i que els esqueixos tenen força èxit. La inflorescència consisteix en panícules laterals o terminals còniques de 15 a 20 cm, molt espectaculars i de gran bellesa i lleuger aroma. El fruit és una sàmara de 2 a 2,5 centímetres que es troba situat damunt del peduncle. Floreix a la primavera. La pol·linització es fa per l'aire.

Creuar carretera

Sortir del torrent

Bauma del torrent de l'Avellà

Torrent que deu el seu nom al desaparegut mas de l'Avellà, del qual tenim notícia d'un tal Pere d'Avellà que el senyorejava l'any 1303. Apareix també com un dels masos capbrevats l'any 1328. Quan restà rònec passa a ser possessió del Mas Brunet. El torrent fa de límits entre les terres del Brunet i de Les Canyelles (les antigues Tàpies Jussanes), i a la seva part central hi ha una balma de grans dimensions on s'hi van trobar restes de ceràmica del neolític. Pocs metres abans de desguassar a la riera de Marganell s'uneix al torrent de Les Canyelles.

Mirador del Brunet

Trencall del solell del Brunet

Raval del Ferran

Conjunt de cases de pagès agrupades format per: el Ferran, Cal Marcó, Cal Gella i Cal Beguda.

Camí del Ferran

Camí de la pedrera del Brunet

Raval del Jordi

Indret que pertanyia a l'heretat del mas Brunet on s'hi va construir la primera casa als voltants de 1795-1796 un tal Jaume Colldeforns (àlies lo Jordi). Més endavant s'hi establiren Llorenç Fainer (Cal Llorenç 1802-1803) i Bonifaci Trulls (Cal Fasi). Altres cases del raval són ca l'Ambrós, cal Pepet o Cal Pere i Cal Jep Gros o Ca la Pepa.

Camí del Raval del Jordi

Mur de la torre del Burés

Casa dels amos de la Colònia Burés situada en un turó a la riba dreta del Llobregat. La família Burés adquirí inicialment les terres als propietaris del Ferran per fer-hi un vedat de caça l'any 1889. Més endavant hi construïren la torre quadrada de 20 m de costat i emmurallaren tot el perímetre del terreny amb un mur de 2.5 m d'alçada.

Collet de Vilana

Coll per on transita el camí que enllaça el Raval del Ferran amb Castellet. En aquest punt també s'hi creua el camí que puja vers el Serrat de la Beguda. Creiem que Vilana fa referència a un cognom, probablement d'algun pagès que conreava terres en aquest sector.

Serrat de la Beguda - Collet de Vilana

Camí del collet

Camí de les vinyes del Senyoret

Camí del Serrat de la Beguda - Camí del Santó

Ferreroles Vell

Masia emplaçada en un lleuger altiplà a la riba esquerra de la Riera de Marganell, prop del torrent i les masies del Putxet, en el camí que ens mena vers el Serrat de la Beguda. Degué ser edificada pels propietaris o descendents de les Ferreroles Sobiranes, i aquest mas s'anomenà originalment Ferreroles Jussanes. En el capbreu de 1534 es documenta la unió dels masos de Ferreroles i del Plaià, ambdós pertanyents a Joan Brunet conegut com a Plaià i després al seu fill Benet Plaià. Al 1666 Francesc Plaià declara ser propietari del Mas Plaià i de l'enderrocat Mas Ferreroles. L'any 1712 els propietaris del Plaià venen Ferreroles a Jaume Casas. Aquest vengué la propietat l'any 1725 al rector de Castellbell Francesc Bertran que l'any següent la traspassà als germans Eudald i Francesc Bach, nebots del capellà que venien de Pruït.

Putxet de Baix - Camí de Ferreroles

Masia també coneguda com Cal Joan del Putxet, que degué ser un descendent de Cal Putxet (de Dalt). Es troba situada a tocar del torrent que limita els termes de Castellbell i de Monistrol per Vilamarics.

Camí del Putxet

Trencall carretera i Raval del Teixidor

Ca la Julita i cal Josepó

Masia del Raval del Teixidor, just a la confluència del torrent del Brogit amb la Riera de Marganell. En aquest punt el torrent de Brogit es precipita per una cascada sobre la riera. Deu el seu nom a una antiga propietària. Dins del terreny d'aquesta casa s'hi troben les restes d'un antic molí que seria subsidiari del Molí de l'Alzina, i molt a prop també hi havia una antiga casa desapareguda anomenada La Caseta o Cal Petit.

Cal Teixidor i ca l'Esperança

Masia que dóna nom al Raval del Teixidor. La casa fou construïda per una persona que es dedicava a teixir, probablement a Ferreroles, fins que es traslladà a aquesta nova ubicació.

Cal Botines

Masia del Raval del Teixidor. Deu el seu nom al cognom de llurs propietaris.

Camí del Raval del Teixidor

Font de la Mata

Font que sorgeix d'una de les parets rocoses de la banda esquerra del torrent del Brogit. El nom deu provenir de l'abundant vegetació de la zona que sovint dificulta la localització de la font mateixa.

El Brogit

Cavitat subterrània ubicada a la dreta del llit del torrent del Brogit. S'hi accedeix des del final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, a través d'un corriol de terra, estret. Un cop travessat el torrent, per damunt del pont de pedra, cal agafar el corriol de l'esquerra i baixar ràpidament dins el torrent. En direcció al Rasot del Botines, al marge dret, hi ha un avenc o mentidera per on sobreïx l'aigua en cas de fortes pluges que tenen lloc al vessant nord de Montserrat. L'entrada té forma ovalada, mesura 1,36 metres per 75 cm d'amplada màxima. La fondària del pou d'accés mesura entre 3 i 4 metres d'alçada. Passada una corba, s'ofereix una galeria de 15 metres de llargària per un diàmetre màxim de 0,50 metres. A la meitat d'aquesta galeria el tram s'estreny dificultant el pas. El passadís desemboca novament a un pou d'1 metre de diàmetre i uns 5 metres de fondària. En aquest indret hi ha una esquerda tant alta com el pou que s'ha obert en la mateixa cinglera. L'amplada màxima és de 0,30 metres.

Torrent del Brogit

Carrer del Cau

Pou dels Miracles

El cavaller i pelegrí basc Eneko López de Loyola, que posteriorment fou Sant Ignaci de Loyola, passà pel Bages camí de Terra Santa. Abans d'arribar a Manresa, de camí a Montserrat, la tradició oral que es manté viva en els veïns de Sant Cristòfol, el pelegrí fou acollit al mas de la Serra (actual mas Enrich). Tot i ser primavera, aquell any de 1522 patí una gran sequera. Agraït per l'hospitalitat del lloc, l'imaginari local atribueix a Sant Ignaci el fet de brollar aigua d'un pou. Des de llavors i per dur que sigui l'estiu, en aquest pou sempre hi ha aigua.