TRANSHUMÀNCIA. Del Pirineu al Vallès 2/7. Coll de Merolla - Les Llosses.

La transhumància és una pràctica ramadera que encara està present en tota la riba de la Mediterrània, des de la península ibèrica, fins a Itàlia, els Balcans i el nord d’Àfrica. Els camins ramaders van néixer a l’Edat Mitjana i van arribar al seu punt àlgid en els segles XVIII i XIX. En l’actualitat i per la desaparició de la transhumància (per raons econòmiques i per manca de relleu generacional), molts d’aquests camins s’han perdut.

Des del Grup de Muntanya d’Enginyers Industrials de Catalunya es vol recuperar aquesta part tan important del nostre patrimoni immaterial. Més de 20 excursionistes, durant 7 dies (del dissabte 23 al divendres 29 de setembre de 2023), caminaran les set etapes que dibuixen aquesta antiga ruta, passant pels municipis de Castellar de n’Hug, el Coll Merolla (Berguedà), les Lloses (Ripollès), Moià (Moianès) i la Mola del Gallifa (Vallès Occidental), entre altres. Amb indrets plens d’història com el rentador de la llana del Roquer a Castellterçol (Moianès) o Alpens, població coneguda del Lluçanès pel seu gran patrimoni de forja i punt de trobada de diferents camins rñ

2à ETAPA.

Hem sortit del coll de Merolla creuant la carretera i agafant la pista direcció Más Palomera (entre d'altres). Hem seguit els senyals de pintura groga de la xarxa de camins d'Itinerànnia per corriols i pistes. Hem passat pels colls de Boix i el de l'Arç, i després hem continuat direcció al Cap de Fenet i la gran masia de Palomera.

Hem continuat per una pista força boscosa i ombrívola, on els faigs són l'arbre dominant. Trobarem un parell de cruïlles amb pals informatius. En la de les Girades ens hem separat del grup que feia la curta (fins Gòmbren). Nosaltres hem continuat fins el coll del Faig General, on hem canviat de vessant. Ara entrarem a la de solell, també boscosa, però on domina el pí, i on ja no trobarem cap faig. Hem baixat per les Ajagudes i el Pla de Bigues fina arribar a la collada de Can Carlos.

Hem seguit un curt tram de pista cimentada per agafar un bonic corriol de pujada fins el coll de Mateus. A partir d'aquí hem iniciat la devallada, primer amb poca pendent, però que poc després es va empinant, i molt, per trams molt pedregossos .

Hem arribat fins la collada del Forn on hem seguit una pista fins l'entrada de la casa de la Corbera, per agafar un camí poc transitat i més endavant una pista que ens portarà a la font de Pedres Blanques (seca) i la gran masia de Capdevila. Ja tenim a la vista Santa Maria de les Llosses, però no hem entrat i hem acabat a la carretera on l'autocar ens ha vingut a recollir.


c i surt a trobar una pista que creuarem i seguirem baixant fins trobar la Collada del Forn.
Seguirem la pista que marxa al sud per continuar més endavant al sud-est fins arribar a la cruïlla de la casa de la Corbera on agafarem el camí que baixa a trobar la casa del Pati i més endavant una pista forestal que seguirem i ens baixarà a la casa de Capdevila.
La voltarem per la cara de Llevant i tornem a la pista per acabar d'arribar a l'església de Santa Maria de les Llosses.