TRANSHUMÀNCIA. Del Pirineu al Vallès. 4/7. Crta. St. Bartomeu del Grau - Coll de Fontfreda - Mas Postius.

La transhumància és una pràctica ramadera que encara està present en tota la riba de la Mediterrània, des de la península ibèrica, fins a Itàlia, els Balcans i el nord d’Àfrica. Els camins ramaders van néixer a l’Edat Mitjana i van arribar al seu punt àlgid en els segles XVIII i XIX. En l’actualitat i per la desaparició de la transhumància (per raons econòmiques i per manca de relleu generacional), molts d’aquests camins s’han perdut.

Des del Grup de Muntanya d’Enginyers Industrials de Catalunya es vol recuperar aquesta part tan important del nostre patrimoni immaterial. Més de 20 excursionistes, durant 7 dies (del dissabte 23 al divendres 29 de setembre de 2023), caminaran les set etapes que dibuixen aquesta antiga ruta, passant pels municipis de Castellar de n’Hug, el Coll Merolla (Berguedà), les Lloses (Ripollès), Moià (Moianès) i la Mola del Gallifa (Vallès Occidental), entre altres. Amb indrets plens d’història com el rentador de la llana del Roquer a Castellterçol (Moianès) o Alpens, població coneguda del Lluçanès pel seu gran patrimoni de forja i punt de trobada de diferents camins ramaders.

ETAPA 4à.

L'etapa és "fàcil" no té grans desnivells de pujada o baixada, però té l'inconvenient de que trobareu alguns llargs trams asfaltats (que es fan pessats). Hi ha pals informatius, però millor portar el track de la ruta.
Procureu no fer-la en dies calurosos (i de xafogor, encara menys.). No trobareu aigua en lloc.

Hem començat a les afores de Sant Bartomeu del Grau seguint una pista entre camps de cereals. Poc després hem trobat el GR-3, que hem seguit per una carretera poc transitada al principi, però en apropar-nos a la C-62 el trànsit s'ha intensificat (precaució).

Hem continuat paral.lels a la C-62 per pistes i algún curt tram de corriol. Passem per devant de la Caseta d'Alboquers i poc després agafem una pista que, en pujada, ens portarà fins el coll de Can Galleda i de la Fontfreda.

De seguida hem vist els primers senyals indicadors del nostre destí: Mas Postius, una gran casa rural enmig de la natura. La pista té trams asfaltats i d'altres de terra. Hi ha indicadors a totes les cruïlles. Finalment arribem a la darrera cruilla, on una pista cimentada ens portarà a la propera masia.

Más Postius és una meravella! És una masia datada al 1300 , que va estar abandonada fins l'any 1998,
quan la familia Palou (l´Anton, l´Elena i els seus fills) van decidir reformar-la fent-li restauració acurada i convertint-la en un espai encantador i habitable als nostres
temps.
L'interior sembla un museu: estris del camp, mobles, ceràmica, fusta, etc. A fora, piscina coberta i tot.
La familia és molt amable i hem estat molt ben atessos.