Travessa Alt Camp Etapa 3 (Carena Guixeres - Miramar, Somerota i cresta - Morrot - Plana d´en Sarrils - Cabra)
near Masmolets, Catalunya (España)
Viewed 424 times, downloaded 21 times
Trail photos
Itinerary description
Fem la ruta la Rosa Maria, el Ramon, l´Albert i el Rafel, els mateixos que vam començar la primera etapa.
L´itinerari d´avui és molt aeri, i gairebé va resseguint el límit comarcal entre l´Alt Camp i la Conca, per les crestes de la Serra de les Guixeres, Carbonària i d´en Jordà.
Ens perdem les vistes de les Guixeres a primera hora, per la boira que ens envolta. Quan arribem a Miramar es va desemboirant, i acabem amb cel clar i molt de sol.
Sortim de l´Hostal vell, a la cruïlla de camins que hi ha entre Fontscaldes, Picamoixons, Valls per la N24O i el camí del Coll Vell. Seguim amunt per aquest darrer, i girem a l´esquerra a la primera bifurcació. Passada una barraca de pedra seca a la nostra dreta, arribem al capdamunt del collet. Agafem un corriol (foto 1) i en 10 minuts de pujada forta arribem a la cresta de la carena. El senderó és estret però ben marcat entre garrics que esgarrinxen les cames. El Seguim un tram a l´esquerra. Trobem un parallamps. Seguim una mica més i pugem a un penyal conegut com la roca ajaguda (foto2) . És el punt més alt de tota la carena. A la nostra esquena tenim el penya-segat que, de no ser per la boira, ens deixaria veure Lilla i la Conca de Barberà. Seguim una mica més en direcció oest (foto 3) , reculem pel mateix corriol i passem de llarg el punt on l´hem agafat fa una estona, a la nostra dreta, seguim recte, i anem baixant baixant en fort pendent fins al Coll Vell, antic pas entre les dues comarques, per on passava la calçada romana que enllaçava Tarraco amb Ilerda (Foto 4). Per una bonica pista, al vessant de la Conca, arribem a la N240 per l´Hostal del Coll de Lilla. A l´altre costat de la carretera hi ha el sender que ens durà fins la Cogulla de Miramar ( foto 5). No per conegut, deixa de ser emocionant arribar al cim d´aquesta muntanya tan freqüentada per tota mena de caminadors, corredors i pedaladors. (foto 6) Hi esmorzem, envoltats dels repetidors de televisió que amaguen l´antiga creu de ferro, vestigi d´una època menys tecnològica. Baixem pels senderons que travessen la pista, i pugem a la Somerota, muntanya bessona de la Cogulla, també pel sender, deixant el camí asfaltat que també ens hi duria. Més repetidors (foto 7) darrera els quals comença el tram més espectacular de l´etapa d´avui. La travessa de la cresta de Miramar. (fotos 8-9-10-11-12). El primer tram és més tècnic i dificultós que el segon. Cal fer grimpadetes per no perdre el traç´del camí. En el segon tram són especialment espectaculars els passos enmig de roquissars i llesques de roca de dimensions colossals, sense deixar de banda les fabuloses vistes a dreta i esquerra.
Cap al final de la cresta ens endinsem en un bosc frondós, de terreny argilós i vegetació de ribera, que ens aboca al GR 175 (ruta del Cister).
Girem a la dreta i anem pujant fins al Coll de Prenafeta. (Foto 13), i des d´aquí ens enfilem al que serà el punt més alt de l´etapa d´avui : el Tossal gros (conegut també com a "nas del gegant" o "el morrot") amb 867m. (foto 14). Baixem del Morrot per l´altre vessant, menys pedregós i més de coscoll que grata les cames. Fem cap al Coll de Coloma. Girem a l´esquerra i agafem la pista que fa baixada. Som al vessant de la Conca, però dins dels límits de l´Alt Camp. Al cap duns 250m trobem un trencall a la dreta amb pal indicador (foto 15). Recte avall arríbaríem a Prenafeta. Girem a la dreta pel bonic tram conegut com a Bosc del Rector, que ens aboca en un km aprox. a una pista que també arriba a Prenafeta, i que és gairebé paral.lela a la que hem deixat quan hem girat a la dreta. Agafem pista a la dreta. Arribem a una bifurcació. És el Pla de l´Era del Caterí (foto 16). Deixem la direcció de l´esquerra que ens duria a Cabra pel camí de la Font del Teix, i seguim recte 1´5 Km aprox. fins que trobem un trencall també a la nostra esquerra, amb pal indicador. El trencall s´enfila cap a la Plana d´en Sarrils, que amb 781m competeix en alçada amb la Cogulla de Miramar. Fem l´última pujada de l´etapa. Bones vistes q
L´itinerari d´avui és molt aeri, i gairebé va resseguint el límit comarcal entre l´Alt Camp i la Conca, per les crestes de la Serra de les Guixeres, Carbonària i d´en Jordà.
Ens perdem les vistes de les Guixeres a primera hora, per la boira que ens envolta. Quan arribem a Miramar es va desemboirant, i acabem amb cel clar i molt de sol.
Sortim de l´Hostal vell, a la cruïlla de camins que hi ha entre Fontscaldes, Picamoixons, Valls per la N24O i el camí del Coll Vell. Seguim amunt per aquest darrer, i girem a l´esquerra a la primera bifurcació. Passada una barraca de pedra seca a la nostra dreta, arribem al capdamunt del collet. Agafem un corriol (foto 1) i en 10 minuts de pujada forta arribem a la cresta de la carena. El senderó és estret però ben marcat entre garrics que esgarrinxen les cames. El Seguim un tram a l´esquerra. Trobem un parallamps. Seguim una mica més i pugem a un penyal conegut com la roca ajaguda (foto2) . És el punt més alt de tota la carena. A la nostra esquena tenim el penya-segat que, de no ser per la boira, ens deixaria veure Lilla i la Conca de Barberà. Seguim una mica més en direcció oest (foto 3) , reculem pel mateix corriol i passem de llarg el punt on l´hem agafat fa una estona, a la nostra dreta, seguim recte, i anem baixant baixant en fort pendent fins al Coll Vell, antic pas entre les dues comarques, per on passava la calçada romana que enllaçava Tarraco amb Ilerda (Foto 4). Per una bonica pista, al vessant de la Conca, arribem a la N240 per l´Hostal del Coll de Lilla. A l´altre costat de la carretera hi ha el sender que ens durà fins la Cogulla de Miramar ( foto 5). No per conegut, deixa de ser emocionant arribar al cim d´aquesta muntanya tan freqüentada per tota mena de caminadors, corredors i pedaladors. (foto 6) Hi esmorzem, envoltats dels repetidors de televisió que amaguen l´antiga creu de ferro, vestigi d´una època menys tecnològica. Baixem pels senderons que travessen la pista, i pugem a la Somerota, muntanya bessona de la Cogulla, també pel sender, deixant el camí asfaltat que també ens hi duria. Més repetidors (foto 7) darrera els quals comença el tram més espectacular de l´etapa d´avui. La travessa de la cresta de Miramar. (fotos 8-9-10-11-12). El primer tram és més tècnic i dificultós que el segon. Cal fer grimpadetes per no perdre el traç´del camí. En el segon tram són especialment espectaculars els passos enmig de roquissars i llesques de roca de dimensions colossals, sense deixar de banda les fabuloses vistes a dreta i esquerra.
Cap al final de la cresta ens endinsem en un bosc frondós, de terreny argilós i vegetació de ribera, que ens aboca al GR 175 (ruta del Cister).
Girem a la dreta i anem pujant fins al Coll de Prenafeta. (Foto 13), i des d´aquí ens enfilem al que serà el punt més alt de l´etapa d´avui : el Tossal gros (conegut també com a "nas del gegant" o "el morrot") amb 867m. (foto 14). Baixem del Morrot per l´altre vessant, menys pedregós i més de coscoll que grata les cames. Fem cap al Coll de Coloma. Girem a l´esquerra i agafem la pista que fa baixada. Som al vessant de la Conca, però dins dels límits de l´Alt Camp. Al cap duns 250m trobem un trencall a la dreta amb pal indicador (foto 15). Recte avall arríbaríem a Prenafeta. Girem a la dreta pel bonic tram conegut com a Bosc del Rector, que ens aboca en un km aprox. a una pista que també arriba a Prenafeta, i que és gairebé paral.lela a la que hem deixat quan hem girat a la dreta. Agafem pista a la dreta. Arribem a una bifurcació. És el Pla de l´Era del Caterí (foto 16). Deixem la direcció de l´esquerra que ens duria a Cabra pel camí de la Font del Teix, i seguim recte 1´5 Km aprox. fins que trobem un trencall també a la nostra esquerra, amb pal indicador. El trencall s´enfila cap a la Plana d´en Sarrils, que amb 781m competeix en alçada amb la Cogulla de Miramar. Fem l´última pujada de l´etapa. Bones vistes q
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments