Travessa Alt Camp Etapa 5 (Cal batlle- Castell Saburella - Querol - Formigosa - Montagut - Coll de la Torre)

Cinquena etapa de l´itinerari senderista "Travessa de l´Alt Camp" que busca trepitjar els indrets més elevats de la comarca, tot resseguint les muntanyes que voregen la plana: el conjunt de serres pertanyents a la serralada prelitoral, que en forma d´amfiteatre mal dibuixat, voregen l´Alt Camp de ponent a llevant, i s´obren al mar pel cantó meridional, bàsicament per la part de la comarca que limita amb el Tarragonès.
Comencem l´etapa en el punt on vam deixar l´anterior, és a dir, al final de l´asfaltat de la carretera TV-2141, en un llogaret conegut com a "Cal Batlle", ubicat en el terme del Pont d´Armentera, arran del terme de Querol. Partim d´una alçada de 570 m.
Val a dir que si des de l´etapa 2 hem estat pràcticament fregant els límits comarcals amb la Conca de Barberà -que és de fet la comarca amb la qual compartim més extensió: termes de Mont-ral, la Riba, Valls, Figuerola, Cabra ,el Pont d´Armentera i part del terme de Querol- ja que les serres per on hem passat són de fet un límit natural de la comarca, avui farem tot el recorregut per l´extens terme de Querol, una mica allunyats dels límits que separen aquest terme municipal de l´Anoia i Alt Penedès, comarques veïnes.
Avui també, fem la ruta el Ramon, la Rosa Maria, l´Albert i el Rafel.
Anem pujant suaument per pista ampla i fressada, seguint la direcció del castell de Saburella (foto 1) on arribem en qüestió de mitja hora.
Tal com llegim a la ressenya del pal indicador (foto 2) el castell de Saburella data de finals del segle XII i no forma part del sistema defensiu conegut com "La marca hispànica" ja que és posterior a la Reconquesta. Se´n conserven en bon estat, les tres torres circulars, i bona part del perímetre emmurallat. Com la majoria de castells, el conjunt està assentat dalt d´un turó (fotos 3-4-5-6). Hi pugem i badem una estona.
Fem un circuit per visitar el castell . Hem de recular una mica per seguir cap a Querol. Al cap d´un Km de bona pista trobem un pal indicador que ens indica "Cal Baldric" i "Molí d´en Seguer". (foto 7) Prenem aquesta direcció. La pista, arbrada i bonica, comença a baixar, i aviat veiem els cingles que formen l´engorjat per on llisca el Gaià. L´ haurem de travessar per arribar a Querol. Una mica més avall, encara veiem una silueta del castell de Saburella. Li fem una foto perquè ens agrada la perspectiva (foto 8). Anem trobant tifes de vaca pel camí. Suposem que aviat trobarem els animals. Veiem un filat electrificat vorejant la pista, i un tancat metal.lic, una mica precari al mig del camí (foto 9). Les vaques no es fan esperar. Al lloc conegut com la Plana del Cateco, al mig d´un camp de rostoll, hi ha el ramat. Resulta que hem de passar pel mig per seguir la ruta. El bou ens mira amb cara de males puces, però tot plegat té un punt d´ excitant i divertit (fotos 10-11-13). Fem una foto a l´impressionant mas de cal Baldric, i ens quedem amb el dubte de saber si és en aquest casalot que tenen el jaç les vaques quan no pasturen al camp (foto 12).
Al cap d´un moment, a l´altre costat de la vall veiem ja el poble de Querol (foto 14). A partir d´aqui, i fins que travessem el riu, anirem baixant uns 150 m. de desnivell, fins arribar als 440m.
El riu es travessa per un pont de fusta que malgrat ser estret, sembla força sòlid. L´indret és preciós, amb l´aigua, el pont i la típica vegetació de ribera a les dues ribes. Aprofitem per esmorzar.
A partir d´ara, i fins que no arribem al tram final de la ruta, toca pujar. Primer, 100 m de desnivell com a aperitiu des d´on esmorzem fins a Querol (foto 18). Travessem el poble fent drecera per unes escales. Ens crida l´atenció el nom "Romà Galimany" donat a un carrer del municipi. Ho comentem a una senyora que surt d´una casa de l´esmentat carrer. Ens diu que , segons la seva informació, es tracta d´un il.lustre farmacèutic. Ho esbrinarem...
I amb tot això seguim pujant i pujant. (fotos 19-20). Sortim ja del poble i fem uns quants kms. per l´assolellat Camí nou de Montagut, tot ell asfaltat. Quan arribem al coll de Montagut, hem pujat 400 metres des del lloc on hem esmorzat fa cosa d´una hora i mitja. Collonut per pair...
Som al Coll de Montagut, a 843 m. des d´on farem els dos cims de 940 i 990 m. respectivament. (foto 21)
Comencem pel més alt, el Formigosa. Per arribar-hi cal passar per un petit llac, al costat dret de la pista (GR172) , que també es diu llac de Formigosa (foto 22), i al cap d´uns centenar de metres més o menys, resseguint el GR per la zona oest de la serra d´Ancosa, trobem a la nostra esquerra, un corriolet pedregós, relliscós i assolellat marcat amb fites que s´enfila de valent. És el que puja al Puig de Formigosa. No ens ho pensem dues vegades que per això hem vingut. La pujada es fa pesadeta per la calor i la manca de vegetació ombrívola en tot el recorregut del sender.
Fem un parell de parades i en mitja hora fem el cim. El més alt de tota la travessa, però no pas el més bonic (fotos 24-25-26).
Comencem a desfer el tram de camí que ens ha dut des del Coll de Montagut fins on som ara. Al cap d´un estona de caminar veiem la part posterior de la façana de Sant Jaume de Montagut, exemple singular d´arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV (foto27). Arribem a l´esplanada de l´edifici. És un espai ample i majestuós. Criden l´atenció les grans dimensions de la façana frontal de l´església, així com l´absència de campanes en els buits dels campanars d´espadanya del coronament superior (fotos 28-29). Al costat mateix de l´esplanada hi ha un pal indicador que marca el sender per pujar al Montagut. No és tan assolellat com el del Formigosa, ni tan costerut. S´agraeix la vegetació de pins i alzines que ens protegeix del sol durant tot el trajecte. Un cop dalt, unes taules d´orientació cara nord i cara sud, ens indiquen fins on pot abastar la vista en dies molt clars. Cap al nord es pot arribar a veure la Pica d´Estats! Mirem la taula direcció sud, que és cap on hem d´anar (foto 30-31)
Per baixar, agafem el corriol que s´orienta cap al vessant sud de la muntanya, i que s´agafa just al costat del vèrtex geodèsic que hi ha al cim del puig de Montagut. És un sender que va a parar al GR172 que hem deixat, i que seguirem encara en un petit tram cap al final de l´etapa d´avui (foto 32). A mitja baixada, trobem un tram de camí amb el pas completament barrat per una pila enorme de grans pins caiguts pel vent, i que ningú no ha enretirat encara. Per passar, hem de fer marrada per la dreta de la pila de brancatge, seguint la traça d´un senderonet que ja comença a estar marcat (es veu que no som els primers que hi passem) i que ens permet trobar el camí (GR172) uns metres més enllà (foto 33). Seguint costa avall sense problemes, arribem a una pista asfaltada que agafem a l´esquerra (foto 34). És el camí vell del Pont d´Armentera a Pontons. Encara un Km de còmoda pista que va baixant, i arribem a l´encreuament de la TV-2441 conegut com a Coll de la Torre, on ens espera el cotxe que ens durà a casa. Final d´etapa, fins la propera!