Travessa Alt Camp Etapa 6 ( Coll de la Torre - Selma - l´Albà - Aiguamúrcia - Vila-rodona pel Gaià)

L´itinerari d´aquesta sisena etapa trepitja en gairebé tot el seu recorregut l´extens terme municipal d´Aiguamúrcia.
No assolim les alçades de l´etapa anterior, les màximes en tota la travessa: 964m. Montagut, 990m. Formigosa, però sí que arribem, als no gens menyspreables 736m. de Selma i els 722m. una mica abans d´arribar al castell de l´Albà.
Caminem per trams de pista arbrada, senders de bosc de pi i alzina, zones de conreu de vinya, i al tram final, sender d´exuberant vegetació típica de ribera.
Som els habituals i un més: la Rosa Maria, el Ramon, L´Albert, el Rafel, i avui s´hi ha afegit també el Pere.
Arrenquem del punt de sortida a les set del matí: La cruïlla del Km 11 de la carretera TV-2441 que ve de Santes Creus. Agafem direcció sud-est pel camí del Pla de Manlleu a Querol. És una pista arbrada i amb poc desnivell, que fa molt agradable la caminada a aquesta hora. (foto1). Passat el Mas d´en Bosc, aproximadament al Km 3 del recorregut (foto 2) deixem el terme de Querol i entrem al d´Aiguamúrcia. Després de passar per sota d´una línia d´alta tensió trobem el pal indicador del Coll de la Portella (fotos 3-4) on hi ha un dels molts masos que trobarem avui. Som a 668m. Des d´aquí, agafem el camí de Selma a Santa Agnès. Passem pel costat del Puig de les Forques, el més alt de la contrada amb els seus 800m., i al cap de mig quilòmetre arribem al despoblat de Selma on fem el recorregut per les restes del castell i el que havien estat les cases del vell nucli habitat, abandonat a començaments del segle XX. Esmorzem envoltats per les ruïnes de l´antic castell templer -segle X- que presideix el conjunt de parets de cases enrunades cobertes per una densa vegetació, d´entre la qual destaca el campanar de l´església de Sant Cristòfol (fotos 5-6-7-8-9-10-11-12).
Seguim per pista vorejant clapes de terra de conreu enmig dels boscos: rostolls i algunes vinyes. Passem prop de dos bonics masos: Les Torres i la Manlleva. Aquest últim, avui casa rural, és una masia catalana del S XII, enmig d´una gran finca en plena naturalesa, rodejada de vinya i bosc de pins i roures (fotos 13-14). Veiem una petita barraca de pedra seca (foto 15) en un punt on el camí, que rodeja un extens camp segat, es dedibuixa. El track que portem ens diu de ficar-nos dins d´un bosc on el traç del sender està gairebé desaparegut. Dubtem una mica. Ens ajuden unes fites de pedres i uns cordills penjats a les branques baixes. Durant una bona estona, no parem de fer ziga-zagues entre els arbres per un invisible senderó, que a més, s´enfila com una mala cosa. Quan en sortim (foto 16) per una pista més ampla que encara puja, assolim el segon punt més alt de l´etapa d´avui -722m- després baixem una mica, i ja som al Castell de l´Albà, que data de la mateixa època que el de Selma. A diferència d´aquest, que és en un turó obert des d´on hi ha bones vistes, l´Albà queda una mica amagat pels pins, i a més, el conjunt de pedres caigudes i parets enrunades li donen un aspecte més malmès encara, que l´altre. Amb el poc que queda del què van ser les voltes d´una capella romànica, cal fer un esforç d´imaginació per fer-se una idea del conjunt (fotos 17-18-19).
Una mica més avall, hi trobem les restes del que va ser L´Albà vell, l
´antic nucli avui deshabitat, que com el poble de Selma, era a la vora del castell (foto 20).
A partir d´ara, ja no pararem de baixar, però encara som a una alçada on hi ha més bosc que conreus. Ens crida l´atenció un amuntegament de pins tallats enmig d´una clariana (foto 21).
Seguim pel PR C8 (foto22) direcció l´Albà nou. Els conreus, de vinya sobretot, són cada vegada més a camp obert. A l´entrada del poble de l´Albà, prop del cementiri, trobem una creu de pedra (foto 23). Sembla ser que forma part del conjunt de creus "de la Santa Missió", repartides per diferents poblets del país, i que en èpoques passades, especialment després de la guerra civil, congregaven els fidels per escoltar les prèdiques dels sacerdots.
Al Poble de l´Albà, també conegut per Cal Canonge, hi mor la carretera TV-2005 que porta a Aiguamúrcia. Si hi anéssim per carretera faríem més via, però com que hem vingut a trepitjar camí, n´agafem un que surt del costat de l´església (foto 24), en direcció oposada a la carretera. Caminem, ara sí, a camp obert, sota el sol que ja comença a picar de valent. Arribem a Aiguamúrcia, i busquem el GR que arriba a Vila-rodona passant pel riu (fotos 25-26). Aviat veiem el Gaià, que baixa amb bon cabal d´aigua, i també d´algues (foto 27). El sender que seguim és una meravella de vegetació (foto 28). Travessem uns ponts de fusta, i ens fem el selfie de l´etapa (foto 29). Arribem a Vila-rodona on ens espera la Irene amb el cotxe que ens durà a casa (foto 30). D´aquí sortirem el proper dia per fer la setena i última etapa de la travessa.