Travessa de les Ermites - la Bisbal del Penedès, Masarbonès i Albinyana

Esglèsia de Santa Maria (la Bisbal del Penedès)

Santa Maria de la Bisbal del Penedès és una església de la Bisbal del Penedès inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El temple va ser edificat sobre un altre de més antic, consagrat en data incerta, que en tot cas havia de ser anterior a l'any 1279, any corresponent a la tributació de la dècima papal. El 1303 hi ha documents referents a una visita pastoral a l'església de Santa Maria. El 1379, per una altra visita pastoral, sabem que l'església era parcialment arruïnada. L'any 1484 es parla d'una retaule col·locat a l'altar major, del qual no se'n sap res més, així com tampoc es coneix cap notícia sobre la Mare de Déu de la Llet mencionada a la Gran geografia comarcal de Catalunya. Fa poc es va descobrir que la part baixa del mur que separa les naus laterals de la central es compon de dues classes de pedra, una d'elles podria pertànyer a l'antiga església. Tampoc es coneix res dels possibles enterraments de la família Salbà a l'església, mencionat per Solé i Caralt. L'església de Santa Maria és una construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues laterals, visibles des de l'exterior. El campanar que, juntament amb el cos més gran de la façana, correspon a la nau central, és una torre vuitavada, formada per quatre cossos separats entre ells per uns pinacles, una cornisa i una cornisa amb barana respectivament. La façana de l'església és protegida per un atri, que també cobreix l'entrada al Centre Catequístic (avui les escoles), a l'esquerra del temple, davant del qual hi ha una plaça amb xiprers. A l'interior cal ressaltar els grans arcs d'ogiva de la nau central, la qual se separa de les laterals per uns arcs de mig punt. Als peus de l'església hi trobem un gran arc escarser o rebaixat sobre el qual hi ha el cor. A la nau central observem també una sèrie de columnes decoratives. A les petites capelles laterals hi veiem una bonica xarxa de nervis. Està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, patrona de la parròquia.

La Creu de Pedra

Font de Santa Cristina

Ermita de Santa Cristina

Santa Cristina és una ermita de la Bisbal del Penedès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al segle XIII es construí l'ermita de Santa Cristina, d'estil romànic. Només en resta un petit absis, les parets que sostenien la volta de canó, dues espitlleres i una taula de pedra d'una sola peça que avui encara es conserva com altar. Sobre aquesta capella s'edificà la nova ermita (1804), ja que l'antiga s'havia quedat petita. Per a la nova construcció es dividí l'antiga ermita amb un trespol a uns 2,5 m d'alçada. Els baixos s'adheriren a la nova construcció i el pis de dalt fou destinat per l'ús de l'ermità. Els documents més antics daten del 1348, quan Berenguer Bages de Vilarodona disposà unes almoines per l'ermita de Santa Cristina. Una visita pastoral de 1508 parla de la imatge de Santa Cristina, desapareguda avui a causa dels fets de 1936. El 1739 trobem un document en el qual la Bisbal demana ajut per a l'ermita. Gràcies a això, el 1804 s'acaba la nova capella. Amb la Guerra Civil quedà molt malmesa, però es va reconstruir amb l'esforç del mossèn J. Bundí, fill i rector de la Bisbal. L'ermita de Santa Cristina es troba sobre una muntanya des d'on es pot veure la Bisbal, a la vora de l'antic camí reial que unia Barcelona amb l'Aragó. A la façana es pot veure una teulada a dues vessants i dues portalades: l'entrada de l'ermita i l'entrada a la casa de l'ermità, avui deshabitada. La portalada de l'ermita té a la part superior la inscripció: "Fet l'any 1804". Al darrere veiem, a mà esquerra, les restes de l'antic absis romànic al costat del qual s'ha edificat la part nova de l'ermita. A la teulada s'hi pot veure una espadanya amb la campana. El principal material emprat és la pedra. L'interior té una sola nau amb uns grans arcs d'ogiva que tenen unes interessants motllures a la línia d'imposta. Cal ressaltar també la pica d'aigua beneïda realitzada en un sol bloc de pedra. S'hi ha realitzat treballs de reconstrucció.

Mapa Travessa de les Ermites

Esglèsia de Sant Bartomeu (Masarbonès)

Sant Bartomeu de Masarbonès és una obra del municipi de Masllorenç (Baix Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Masarbonès està dedicada a Sant Bartomeu i es troba documentada des del segle XVIII, concretament des del 1787. Església d'una nau adossada per un costat de la façana a un habitatge de la plaça. La façana, que s'obre als peus de l'edifici, té centrada la porta d'accés, d'arc escarser i dovelles de pedra. A la part superior s'obre una petita finestra vertical. El senzill conjunt és coronat per una espadanya d'obertures d'arc de mig punt, dues que contenen les campanes i una tercera, més petita, de funció ornamental. La construcció és de paredat amb carreus de reforçament als angles. La façana es troba arrebossada i pintada.

Plaça de l'Om (Masarbonès)

Plaça de l'Om (Masarbonès)

Foto

Intersecció

Intersecció

Intersecció

Ermita de Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua d'Albinyana és una ermita situada en el terme municipal d'Albinyana (Baix Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada damunt una roca, en la serra del Quadrell, al vessant sud-oriental del Puig de Sant Antoni, a cosa d'un quilòmetre a l'est-sud-est del poble d'Albinyana. És al costat nord-est del Castell de l'Esquernosa. L'origen de l'ermita es desconeix, però se sap la data de l'altar que tenia abans la guerra del 1936. Era un altar d'un barroc tardà d'últims del segle xviii, per tant l'ermita deu ser anterior. La nit del 19 al 20 de gener del 1939, van arribar els soldats marroquins de l'exèrcit nacional a Sant Antoni de Pàdua. L'exterior de l'ermita presenta una escalinata que mena cap a la porta d'accés i unes petites espitlleres, així com dos contraforts que sostenen la volta de mitja canya feta amb gruix de l'interior. Destaca l'espadanya d'un sol cos que s'aixecà aprofitant una gran penya. Consta d'una sola nau i té un caire místic i primitiu. A la dreta i adossada a l'ermita, s'hi troba l'antiga casa de l'ermità abandonada des del 1936.

Esglèsia de Sant Bartomeu (Albinyana)

Sant Bartomeu d'Albinyana és una església d'Albinyana inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Bartomeu és documentada el 1120 en la confirmació de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès del papa Calixt II. D'aquesta església d'estil romànic i d'una sola nau tan sols en resta la part de l'absis i els arcs laterals de mig punt. Al segle XVIII s'amplià l'església i es construïren les naus laterals (la dreta en el 17969 i l'esquerra el 1723) segons les inscripcions que presenten cadascuna. El campanar i la façana daten del segle xix segons una inscripció que hi havia en el campanar. Durant la guerra del 36 es cremaren les imatges, els bancs, a l'interior de l'església i el campanar feu de xemeneia (actualment és restaurat). Davant l'església trobem el Sagrat, plaça amb xiprers que abans era el cementiri. La façana de l'església, és dividida en dos cossos horitzontals mitjançant dues motllures; i decorada amb dues pilastres estriades i adossades (una a cada banda). La porta té al damunt la llinda amb motllura en forma de semicercle. El remat consta de dos pinacles i un cos en forma de triangle al mig. L'interior té tres naus. La central presenta volta d'aresta i és separada de les laterals per arcs semicirculars. Als peus de l'església hi ha el cor suportat per un arc escarser. El campanar és una torre quadrada, amb els angles aixamfranats i coronat amb un penell que és un àngel petitó, que recorda al del Vendrell.