Travessa dels 3 refugis ( Queralbs - Coma de Vaca - Ulldeter - Ras de Carançà - Núria )

Antic Refugi d'Ulldeter

El primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909 essent el que es considera el segon refugi de muntanya de Catalunya (el xalet de Cortalets (Taurinyà, Conflent) es va obrir el 1899) i el primer de l’Espanya. Construït amb estil noucentista, va estar obert fins a la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment només queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa. El 29 de juny de 1959 es va obrir el nou refugi, situat a 2.221 m, a la part baixa del circ i més a prop de la carretera d'accés a l'estació d'esquí.

Cabana

Cafeteria Les Marmotes

Coll de Carançà o de la Vaca

Coll de la Geganta

Coll de la Marrana

Daió de Baix

L'estany Blau

L'estany de les Truites o de Carançà

L'estany Negre

La Bassa

La Cua de Cavall

Mirador de la Creu d'en Riba

Mirador del Coll dels Homes

Pont del Cremal

Queralbs

Queralbs és un municipi de la comarca del Ripollès, ubicat al nord de Ribes de Freser, a l'oest de Setcases i al sud de les comarques de la Cerdanya i el Conflent. Per tot el terme municipal es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític inferior. La primera menció històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell al 836 (d'aquí el lema de "poble mil·lenari"). Durant els segles XI i XII, les zones de pastura del municipi estaven sota el senyoriu de dos dels principals monestirs de l'època: les de Coma de Vaca i Coma de Freser van ser cedides pel comte Oliba Cabreta al 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses; el 1087, Guillem Ramon de Cerdanya va cedir la zona de la Vall de Núria al Monestir de Ripoll. Durant el segle XIII les terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50 sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el segle XIV Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres de la família Montclar. El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants. L'església romànica de Queralbs es remunta a finals del segle X. Va ser construïda per substituir l'anterior, consagrada al 978. Està dedicada a Sant Jaume i és de nau única amb absis i volta lleugerament apuntada que es creu va ser afegida al segle XV. El seu nàrtex està compost per sis arcades suportades per columnes rematades per capitelles. A l'interior del temple es conserva una còpia d'un retaule gòtic del segle XIV, actualment exposat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El campanar és de torre i se situa en la zona nord del temple. En l'agregat de Fustanyà es troba una altra església romànica. Erigida el segle XII, és de nau única amb absis i volta apuntada. La porta encara conserva els ferratges originals. La portalada està formada per arquivoltes degradades. Durant una de les múltiples restauracions que ha sofert el temple se li va afegir un nártex. El 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de l'Edat Mitjana. Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs. Apareix documentat en una ordre dictada per Pere III al 17 de març de 1375 en la qual es concedia un privilegi real per preservar la fortalesa. En realitat va ser més una torre de defensa construïda en els segles XIV o XV. El santuari de Núria està situat en aquest municipi, al nord de la vila. En ell es troba la imatge romànica de la Mare de Déu de Núria. Queralbs celebra la seva festa major el 25 de juliol.

Refugi Coma de Vaca ( Manelic )

L´escriptor Àngel Guimerà es va inspirar en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda obra Terra Baixa on apareix un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi de Coma de Vaca també és conegut com el Manelic. ¨L´antic refugi va ser inaugurat el 20 de setembre de 1959. Es tractava d´una petita cabana que feia la funció de refugi lliure i que va ser edificada als anys 50 en el pla de les Eugues per facilitar l´estada durant l´estudi d´un projecte de construir un embassament per a l´explotació hidroelèctrica. La cabana va ser cedida a la FEEC per fer la funció d´aixopluc pels excursionistes. A l ´estiu de 1998, la FEEC dins del PLAN NACIONAL DE REFUGIOS amb el suport del Consejo Superior de Deportes i de la Generalitat de Catalunya va decidir enderrocar l´antic i deficitari refugi lliure per construir un nou refugi guardat. Després de molts sacrificis, a mitjans de novembre de 1998, l´estructura va quedar finalitzada. Els acabats de l ´interior es varen fer al maig i juny de 1999.

Refugi Ulldeter

El 2009 es va celebrar el centenari del refugi d'Ulldeter. L'actual data del 1959, però es va construir en substitució de l'anterior. El primer refugi d'Ulldeter es trobava emplaçat molt a prop del naixement del riu Ter a la carena del Puig dels Lladres. En un lloc privilegiat amb vistes vers la vall del Ter. Aquell edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell tenia tot allò que la burgesia catalana, promotora de ciència i cultura d'aleshores, cregué necessari. El xalet refugi d'Ulldeter fóu una construcció emblemàtica endegada per el Centre Excursionista de Catalunya i l'aleshores president Cèsar August Torras. Disposava d'estació colombòfila, menjador, dormitoris, cuina, cambra fosca, observatori científic, lavabos,... Seguint l'ideari de l'època exaltaven el país des del seu paisatge. El 25 de juliol del 1909 durant la “setmana tràgica” es va inaugurar el refugi. Problemes amb els material per una banda i la situació històrica del moment van accelerar el procés de degradació del refugi. El morter no tenia la qualitat necessària i es desfeia progressivament. Malgrat van intentar cobrir-lo amb quitrà per impermeabilitzar-lo, la solució no va ser reeixida. La Guerra Civil del 1936 al 1939, la ocupació del refugi per les milícies alpines i el posterior abandonament van suposar el final del refugi. De manera imparable es va anar ensorrant. Avui només queden les restes del que va ser el primer refugi d'aquesta banda dels Pirineus. A mitjans del segle XX es va començar a gestar la idea de tornar a edificar un refugi en un lloc més arrecerat sota el Puig dels Lladres al final del bosc de pi negre. A iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya es va dur a terme a mans de l'arquitecte Jordi Bonet, que va optar per un disseny més compacte i adaptat als nous temps. L'actual refugi d'Ulldeter es va inaugurar el 29 de juny del 1959.

Refugi Ras de Carançà

Refugi entranyable en un entorn espectacular. En el senzill refugi del Ras du Carança valorareu el seu caliu i acolliment.

Salt del Grill

Salt del Sastre

Diu la llegenda: <<... I de tant alegre que pujava el Sastre pel Camí Vell de Núria, saltiró rere saltiró, l'anell li caigué del dit, i tot rodolant es precipità al fons de l'engorjat.Sense pensar-s'ho, s'endinsà en aquell paratge infernal tot seguint el llit del riu.Trobà l'anell i pel Pontarró va sortir de nou al vell camí. En fer ofrena del seu anell de casat a la Mare de Déu de Núria, aquesta li va somriure.El Sastre no s'adonà que la Verge havia vetllat per ell tot el temps que durà l'apassionat i alhora irracional descens.Un motiu bell i pur l'havia dut a fer aquell seguit de salts mortals i, l'un rere l'altre, la Mare de Déu l'havia anat recollint amb el seu mantell. De nou al poble, el Sastre no parava de fer pregó de la seva història. Volia que tothom sabés que ell era l'home que havia aconseguit entrar en aquell infern i n'havia sortit amb vida. Hi foren prou dues mirades escèptiques i un "Vés, home,vés!"perquè el Sastre i tot el jovent enfilessin de nou el camí de Núria.Del Pontarró estant, l'engorjat semblava el més endiablat dels posseïts per la gran quantitat de bromera que treia per la seva ennegrida boca.El sastre, ara orgullós i ple d'ira, digué:-Espereu aquí que ara hi torno.Ja ho veureu. Decidit, començà a enfilar, tot sol, el serpentejant camí que supera la cinglera.I tant que ho veieren!No havien passat ni dues hores i tot el jovent mirà bocabadat.El Sastre era de nou allà, a l'olla de sota el pont...El seu cos mort colpejava incessantment les parets, impulsat pel frenètic remolí.>>

Vall de Núria

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines. A una altitud de 1.964 metres sobre el nivell del mar, envoltada per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i torrents. Per raó de la seva situació geogràfica i el clima, presenta una flora i una fauna característiques de la muntanya medioeuropea i de l'alta muntanya alpina. A més, hi viuen espècies vegetals i animals endèmiques dels Pirineus. Aquesta vall és accessible mitjançant el tren cremallera o bé a peu, seguint algun dels camins de muntanya que arriben fins a Núria. Aquí es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a «Estatut de Núria». A la vall hi ha un llac artificial, el Santuari de la Mare de Déu de Núria que alberga la talla romànica. L'església actual es va inaugurar l'any 1911. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963. L'ermita de Sant Gil és l'altra edificació religiosa de Núria. Fou restaurada l'any 1999 i està situada al sud-oest del santuari, molt a la vora del llac i l'embarcador. A banda i banda, hi té les fonts del doctor Tarrés i del doctor Bassols.

Torrent de Fontnegra