Travessa: Estació Vacarisses (Renfe) - Sant Salvador de les Espases - La Puda - Estació Aeri Montserrat (FGC)

Travessa Vacarisses (Renfe) – Sant Salvador de les Espases – La Puda – Aeri Montserrat (FGC)
Travessa des de l’estació de Vacarisses de Renfe, Carena de Torrella – Coll de Bram – Roques d’Afrau - Coll de Sant Salvador – Sant Salvador de les Espasses – Torrent de l’Afrau - La Puda – Camí del Llobregat – Estació Aeri Montserrat dels FGC.
La estació de Vacarisses és de la línia R4 de Renfe i la de l’aeri és dels FGC en final a Plaça Espanya.
El primer tram. De Vacarisses a Sant Salvador de les Espasses Sortim de l’estació de Vacarisses i com estan fent obres cal travessar les vies, sortir de la estació i buscar el camí d’entremig del batibull i l’enrenou de materials i terres remogudes de les obres. Està marcat amb blanc i vermell (GR).
Fem un primer tram on el sender va paral·lel a la línia del tren que, tot d’una s’encamina cap a la via, fa uns 50 metres i torna a endinsar-se al bosc per a sortir a una pista on girarem a mà dreta.
Aquesta pista ens portarà ens uns 5 minuts a passar pel túnel que travessa la autopista E9 / C16. Immediatament després de travessar el túnel agafem un sender que ens surt per l’esquerra a 270 graus i puja el primer tram paral·lel a l’autopista.
Aquest sender es va enfilant fins la carena de Torrella, des d’on dominem un paisatge interessant a tot el llarg d’aquesta carena: a la vista, davant, el massís de Montserrat, que treu el cap amb els seus merlets més alts, per sobre dels turons més propers. Darrera l’autopista, el poble de Vacarisses, totes les seves urbanitzacions i els seus polígons. I encara darrera d’això, la Serra de les Pedritxes. A mida que anem pujant, ens va sortint la Serra de l’Obac i allà al fons, Sant Llorenç de Munt. En canvi el Montcau no l’he sabut reconèixer.
I a banda i banda, a la nostre esquerra el Pla de Mimó i a la dreta l’anomenada Obaga Negra.
De tota la carena, destaca clarament durant una bona estona el cim culminant on hi ha una gran pedra que tota l’estona veiem i que es coneix com Cim de la Pedra Grossa a 439 metres, on farem una paradeta per fer un mos.
Reprenem el camí de carena que va planejant i baixant a poc a poc i alhora pujant a petits turonets cada cop més baixos, amb els seus corresponents sifons. Fins arribar al Coll d’Orpina.
Pugem un altre turonet a 479 metres i descendim a un altre coll anomenat el Pas de la Pedra de la Bossa. El camí a l’esquerra passa per un curiós estret i va cap al Pla Fideuer on des d’allà es pot pujar al Puig Ventós (100 cims) o baixar per la vall de l’Afrau fins a La Puda (antic balneari d’aigües sulfuroses en ruïnes).
Nosaltres agafarem el camí del front, de pujada, que s’enfila a un turó de 502 metres, va carenejant una estona i baixa fins el Coll de Sant Salvador o de Sant Bernat (perquè hi ha una figura de Sant Bernat Menthon). Des de tota aquesta carena podem veure el Pla Fideuer i el turó del Puig Ventós.
Des d’aquest coll, vam optar per a fer un tros de carena de les Roques d’Afrau fins el punt més fàcil. Perquè a partir d’allà es podria arribar a Sant Salvador fent una travessia en cresta molt interessant però perillosa si no es va preparati amb el material i la tècnica necessària.
Des d’aquest punt tenim una vista privilegiada de la cresta de les roques de l’Afrau fins a l’ermita de Sant Salvador de les Espasses, literalment enfilada sobre una de les ‘espases’ de les Roques d’Afrau. Tot un espectacle que, al meu parer, justifiquen els 20 minuts o mitja hora de l’anada i tornada d’aquesta marrada voluntària.
Tornats altra cop al coll de Sant Bernat, agafem el bonic i pintoresc camí que passa per darrera de les roques d’Afrau fins arribar a la pista i al coll de Bram. Des d’allà i en el mateix sentit d’on venim, baixem uns metres per aquesta pista fins arribar a un trencall a l’esquerra on un cartell que ens indica el camí de Sant Salvador.
Agafem un còmode sender treballat on s’hi han practicat esglaons. Al cap d’uns 10 minuts i al tombar d’una corba ja se’ns presenta l’espectacle de l’ermita de Sant Salvador penjada sobre de una de les agulles de les Roques d’Afrau. Un espectacle molt fotogènic que contra més ens anem acostant a l’ermita més bocabadats ens quedem de les meravelles que tenim a la nostra terra.
Per a saber-ne més sobre aquesta ermita,
cliqueu aquí
Pugem pel dret (no pel camí de la burriqueta) pel qual tothom pot pujar sense problemes i que inclús hi té instal·lada una barana. I en quants metres ja som a la terrassa de l’ermita des d’on podem contemplar allà mateix tot el massís de Montserrat. El Monestir, La Mòmia, la Momieta, la Panxa del Bisbe, La Prenyada, els Frares Encantants, la Paret de Sant Jeroni. Inclús es pot veure el Monestir de Sant Benet. I tantes altres agulles que ara no me’n recordo del nom. Un veritable espectacle. Allà mateix. Davant els teus ulls.
Vam tenir un dia clar i assolellat i no ens cansàvem de mirar i de badar.
Dins hi ha una sala amb quatre grans taules amb els seus corresponents bancs, una llar de foc en un recó per a fer la costellada, una porta lateral tancada on, segons la descripció del lloc, hi ha un menjador i una cuina que s’obre el dijous i els diumenges i al costat de la llar de foc i als fons de la sala una porta de ferro que surt a una petita terrasseta amb baranes, des d’on es pot veure la vall del Llobregat. En aquesta terrasseta hi ha una aixeta amb aigua (que crec que procedeix d’un dipòsit que s’omple amb aigua de pluja) i unes escales que pugen al cim de l’agulla on hi ha una altra terrassa protegida amb baranes i una creu de ferro inserida en una mena de triangle també de ferro.
Des del cim hi ha encara més bona vista. De 360 graus al voltant. On a més de veure Montserrat allà davant mateix, podem veure, al darrera, totes les roques d’Afrau i els seus contraforts. A la dreta, el camí i la vall que porten cap a can Tovella i més al fons, la vall del Llobregat amb Olesa i Esparraguera.
Com fa molt bon temps, fem un mos al sol, admirant tot aquest espectacle i després baixem les escales, entrem dins la casa, sortim per l’altre cantó i agafem el camí cap a la cova. Gairebé sota d’aquesta casa-refugi hi ha l’ermita. Tancada en clau. Seguim baixant el camí que es el mateix que farem servir per baixar a La Puda.
El segon tram. Baixada de Sant Salvador a La Puda i a la estació de l’aeri dels ferrocates A la cova ens aturem per admirar una de les imatges de La Moreneta i seguim baixant pel camí que ens portarà a La Puda.
Al principi, el camí va davallant des del turó on està l’ermita i l’anem veient tota l’estona allà dalt cada cop més lluny.
Després el camí s’endinsa a la vall baixant pel torrent d’Afrau i perdem la vista l’ermita, travessem les agulles del Petintó inferiors o Espases de Sant Salvador i tornem a veure-la allà al fons amb les agulles com a primer pla.
Més avall, el camí travessa les vies de l’FGC per sobre i ben arran del túnel del tren. Al costat del camí hi ha una gran malla desplegada sobre d’aquest túnel perquè no caiguin pedres.
El camí acaba a la pista que va de la carretera a la Puda i fem un gir de 180 graus en direcció a aquest antic balneari.
Aquestes ruïnes estan en un estat molt lamentable, plenes de pintades i amb uns arbres (plàtans), que han perdut la presència gloriosa dels temps antics. Tot està molt deixat i hi ha deixalles per tot arreu. No fa ganes d’estar-hi gaire perquè tot té un clima decadent.
Per saber-ne més de l’antic balneari de la Puda,
cliqueu aquí
Sortim del cul-de-sac del Balneari, girem uns altres 180 graus i agafem la pista que puja, anomenada camí de Can Tovella, arriba fins els 151 metres on hi ha una caseta de les aigües i després baixa fins l’estret del camí que passa pel costat de la Resclosa del Cairat.
Sortint de l’estret ja podem veure el grau del Tossal Rodó amb les cases de Can Tovella al peu.
Agafem el camí de l’esquerra que correspon al camí de Sant Jaume de Barcelona a Montserrat i que va paral·lel al riu Llobregat. A la dreta veiem la via del tren que passa molt a prop del camí. A l’esquerra, veiem primer uns camps i després, tota l’estona, el Llobregat.
Ens vam trobar amb obres, gairebé des del trencall de Can Tobella fins al trencall de la estació FGC de l’aeri. Semblen obres d’eixamplament del camí. Ara serà una ampla pista i no ser si acabarà asfaltada i tot, la qual cosa esborra el camí antic. A la dreta del camí en el sentit de la marxa han posat una gran canonada a tot el llarg de la pista.
El nivell del Llobregat estava molt baix. Molt diferent de
quan vaig fer aquest tram el 2020 just unes setmanes després del temporal Glòria, que va deixar tota la vegetació plena de plàstics al baixar el nivell de les aigües.
I sense cap més dificultat, al cap d’una estona arribem al trencall de l’aeri a mà dreta, sota el gran pont amb un camí que puja ple de restes d’obra i molt degradat.
La estació també està més degradada fins el punt de no haver ningú ni per treure el bitllet. Només hi ha una màquina, que per cert estava espatllada, que no acceptava ni targetes ni bitllets.
Una excursió senzilla però amb moltes sorpreses agradables.
Aquesta excursió esta agafada en part de la
ruta: 153. Senderisme en tren: de Vacarisses a l'Aeri de Montserrat per St. Salvador Espases (100 Cims) i la Puda pel GR-270
del company de wikiloc: Senderisme en tren on podeu trobar una ressenya molt bona amb el mateix recorregut, referències sobre l’esforç i sobre els trens.
Gràcies per compartir, company.
Salut i República
Magí