Travessia-de-la-Serra-del-Corb-fins a Can Xel per Font pobra

Itinerari: Veïnat de Pacafarina-Volcà Racó-Puig Rodó-Castell de Colltort-Fontpobra-Pla Sacot-Can Xel
Participants: Lluís Busquets (guia), Joan Cortadellas, Toni Bach, Xevi Verges,Josep Rius

Em semblava no saber què dir en haver de fer el resum o la crònica d'aquest dimecres sis d'abril per la baixa temporal d'en Miquel, que és al final qui més pràctica i millor formació té per exercir aquesta responsabilitat. Així que, dispenseu, pensant-hi bé he descobert que la resta del grup de Marmitons sí que proporciona molt material per comentar i, a més a més, per gaudir de la seva companyonia.
Avui m’ he adonat de la complexitat que és quadrar la logística d’ un petit grup, quan la procedència , les obligacions familiars, els emplaçaments dels vehicles ( perquè no es tracta de cap ruta circular) , els horaris de tornada,... s’han de fer compatibles per tal de fer viable la sortida. Quan vens acostumat (i es tracta d'un mal costum) que algú t'ho doni sempre tot fet, es fa difícil. Al final, però, ho hem resolt !.

Així que a les vuit en punt hem sortit del Caprabo de les Preses per anar fins al veïnat de Pocafarina a deixar el cotxe (avui en dia s'ha d'anar en compte on es deixa el vehicle, ja que no val deixar-lo en qualsevol lloc, si no vols rebre la desagradable sorpresa d'una multa dels agents rurals).
Aquí és on comencem pròpiament la sortida a peu. De seguida trobem un senyal groc d'Itinerànnia i ens enfilem per la muntanya cap a Xenacs. El dia és clar, però encara amb una mica de fred, tot i tenir encetada la primavera des de fa setmanes. Potser per això el company que s'ha posat al davant ha donat un ritme ràpid a la pujada cap al Volcà Racó. Sort que algú se´n ha adonat i s´ha posat al davant marcant un ritme més suau per als que anem més coixos. En aquest primer tram de camí, i a mesura que vas pujant al bell mig d'una bonica fageda, s'aprecia millor la perspectiva de la fondalada on s' ubica el polígon industrial de les Preses. Un soroll somort indica que hi ha molta activitat econòmica que en deriva en benestar i progrés per a moltes famílies. Arribats a aquest punt ja ens troben a sis-cents metres d'altitud i encara ens en queden tres-cents més per arribar a Xenacs. El camí, tot i no tenir pèrdua i estar molt ben senyalitzat, és molt pedregós i no del tot agradable. Avui, però, ens hem permès una nova llicència , la d'improvisar una ruta diferent a la que teníem inicialment prevista. Així que a l'alçada de la Cinglera de les alzines, hem deixat el camí que mena a Xenacs i hem tombat a la nostra esquerra . Tot i que aquest corriol ja no és de pujada, sinó que va resseguint el contorn de la muntanya i està ben definit ,jo no el recomanaria pas. El bosc és molt escarpat i en determinats trams els risc és important, oimés quan el terra és moll per les pluges d'aquests últims dies. L'entorn bé que s´ho val , això sí, però la sorpresa final te la trobes quan has de pujar el pollegó cimal al mirador de Puig Rodó. Aquest tram de camí és molt dret i en altre temps devia ésser utilitzat, perquè encara hi queden molts graons i varetes de ferro que indiquen l'antic traçat. De baixada sí que us dic que no el voldria pas fer! . Arribem al final d'aquest primer tram en la talaia del mirador de Puig Rodó. Esplèndida la vista del Pirineu, tot i que al meu entendre en trobarem de millors quan arriben al Castell de Colltort. Casualment la vista d'aquest bocí de territori ens ha portat a parlar de la variant prevista del túnel de Bracons i que en teoria ha de descongestionar el trànsit del Vial Sant Jordi d'Olot. Mai no havia vist punts de vista tan diferents a favor i en contra de la seva construcció. Penso que és una infraestructura necessària per al desenvolupament de la comarca i sobretot per al benestar dels nuclis poblacionals que hi ha. Després de tant de temps de parlar-ne, ja cal que la decisió presa sigui la correcta.
Seguim ara pel camí per on hauríem d'haver arribat i tombem en direcció a Colltort. El camí aquí és platxeriós, de bon fer, i des d'aquí es pot observar el turó de pedra vertical que acabem de pujar fins al Puig Rodó. El punt d'aventura d'avui, com algú ha dit. Mentrestant transitem per una fageda encara despullada, esquitxada pels verds d'alguns teixos que hi donen un punt d'elegància encara més notable , però que aviat quedaran difuminats per l'eclosió d'un mar de verd, quan els faigs esclatin al despertar de la vida. El corriol desemboca en el camí d'Itinerànnia, on trobarem unes banderoles indicant en un sentit el Coll de Bas - Torre Murrià, i en un altre el Castell de Colltort , que és cap on ens dirigim avui. Anirem carenejant la Serra del Corb (sempre em pregunto d'on surten aquests topònims tan curiosos) .Potser en altres temps tindria més justificació , no ho sé, . El cas és que aquest tipus d'aus tenen malastrugança i van associats a la mort i als mals presagis segons les creences d'abans i no entenc com es podien associar a un lloc tan bonic, on al pla es troba una de les fagedes més especials de CAT, la Fageda d'en Jordà. És ben curiós , mentre es va fent camí, dels dos hàbitats completament diferenciats que hi trobes. La cara nord , plena de fagedes, i amb vistes al Pirineu. Un bosc endreçat, elegant ... i per una altra banda el solell, amb alzines, roures i un sotabosc potser més ple de vida, amb matolls i espècies vegetals més variades, però més desendreçat tot plegat. La creativitat també deu ésser això ! . Així doncs anem fent camí fins arribar a Roca Lladre . Una llosa, que és un bon seient per parar a esmorzar i gaudir d'unes boniques vistes del Collsacabra. Seguim camí i sovintegen punts per iniciar baixades, no sé fins a quin punt recomanables, com el pas d'en Vidal, el pas del Greny, el del Coll de les Llaceres,...fins arribar al Castell de Colltort. Aquesta es una talaia situada a 838 metres però amb unes vistes realment extraordinàries. Situat al punt mig de les Serres del Corb i de Finestres va ésser objecte de disputa pels comtes de Besalú i el Casal de Barcelona durant el s.XI. A destacar que durant l'època remença fou ocupat pel seu cabdill Francesc de Verntallat. A nivell arquitectònic s'aprecia l' "opus spicatum", tècnica constructiva en forma d'espiga emprada fa mil anys. Fixem-nos doncs que els litigis i guerres arranca de fa molts segles, i sembla que a dia d'avui encara no hem après a avançar en el bon camí.
Seguim en direcció cap al Collet de Fontpobra i a mig camí ens trobem amb un arbre singular anomenat el "Faig rodó" .En faig esment ,expressament, perquè tot i que així ho indiquen els plànols cartogràfics, els dos santfeliuencs del grup no ho consideren així i pel que sembla el “Faig rodó” no és aquest. És el que té no haver-los consultat quan els cartògrafs van situar-lo ! .Finalment, hi trobem la banderola que ens indica el camí de baixada, un camí gredós. Si en teníeu dubtes, el color ens indica que encara estem caminant per terra de volcans. Curiós de veure aquesta terra cremada com és de fèrtil quan cauen les primeres pluges de primavera.
Després d'aquest primer tram de baixada, ja trobem Fontpobra i mai el nom no havia estat tan escaient. El rajolí d'aigua comporta posar-hi una bona dosi de paciència per omplir-ne una petita ampolla. Això sí, és boníssima i no crec que molta gent l'hagi provat.
Anem baixant i el camí ja és una pista, molt relliscosa per la grava del volcà. Els marges són molt singulars, negres com el sutge. Veritablement, terra cremada. Quin espectacle tan dantesc hi devia haver fa milions d'anys! .
Arribem al pla vorejant el volcà de Santa Margarita pel Casot. El camí ja no té cap dificultat , ben indicat passant pel pla Sacot , amb el Croscat al capdavant per si ens faltava algun volcà per veure. I finalment , per acabar i fer la bona obra del dia, un bon samarità de la colla acaba per trucar al propietari d'un gos de cacera que entenem que s'ha perdut , tot i semblar això una contradicció. Acabem a Can Xel, on tenim el cotxe que de bon matí hem deixat , i donem per acabada una altra sortida que ens recorda com som de privilegiats en l'època que ens ha tocat viure.