TRES ERMITES de Sant Boi de Lluçanès

Una matinal pel Lluçanès, sortint des de lacasa de Vilanova, on hi hem arribat després de passar la rectoria d'Orís per la BV-4611. La ruta segueix amples pistes llevat del descens final des de Sant Salvador fins a la pista de Gallifa. No té cap dificultat tècnica.cal portar aigua doncs no hi ha font. no està marcada però és fàcil de seguir.

Deixem el cotxe a sobre la la casa de Vilanova i seguim per l'ample pista que constitueix el camí de Gallifa, mirant de no fer gaire soroll doncs vàries vegades hem pogut trobar-nos amb cabirols que només de veuren's fugen a tota màquina. Tot d'una la pista s'enfila i és que ja arribem a Sant Miquel de Gallifa, terme de Sant Boi de Lluçanès.

Sant Miquel de Gallifa és una església romànica del segle XI, malauradament els propietaris no ens deixen apropar-nos i l'hem de veure des d'un bon troç enllà. Té una sola nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó i teula àrab. El campanar és d'espadanya i té dos arcs.

Seguim per la pista fins arribar al collet de la Mitja Lluna on tenim precioses vistes al Pirineu. No trigarem gaire a veure l'antic Castell de Montorro, avui una masia abandonada sense cap alicient. A partir d'aquí hem de busacar la pista que ens portarà en clar descens pel costat de la riera de Talamanca, fins que a sota el Puig CAstellar agafem l'obaga fins arribar a la carena on hi trobem l'ermita de Sant Roc.

Sant Roc és una curiosa ermita del segle XIX, amb un teulada ondulada que ens porta al romanticisme i apunta maneres del noucentisme. Hi ha diverses inscripcions a l'entrada, però només la façana té atractiu, la resta és sosa de nasos.

Seguim el GR-3 fins arribar a una desviació a l'esquerra que ens portarà altra vegada a la riera de Talamanca, amb poc cabdal però net i clar. Seguidament passarem per davant del Mas Beltrans i el Mas Vell, una masia enderrocada però situada en una ubicació molt curiosa.En suau pujada arribarem a Sant Salvador de Bellver.

L'ermita de Sant Salvador de Belver del Segle XII havia estat abandonada però des dels anys vuitanta que hi torna a viure un ermità que cuida i molt l'ermita. La seva situació és privilegiada, al cim del turó i sobre el cingle negre. Les seves vistes són magnífiques fins el punt que val la pena fer-hi una bona parada.

Des d'aquí retrocedirem el camí fins a torbar un corriol que ens baixarà pel cingle fins a la casa de Vilanova. Malauradament la cuca desfoliadora del boix ha conquistat l'entorn i el que abans era un baixant verd ara és sec i àrid.

Sort que ràpidament tornem al lloc on tenim el cotxe i com no pot ser d'altra manera ens plantegem anar a dinar a Can Branques o a Cal jutge, dos llocs que sens dubte us agradaran.