Tretze fonts i un castanyer de nou branques a Viladrau

Avui una ruta fàcil i molt agradable de fer pels voltants de Viladrau, uns indrets encissadors i romàntics , lloats pels antics poetes i que ens ha permès visitar tretze de les gairebé dues-centes fonts de la vila. També ens ha permès endinsar-nos en els magnífics boscos de castanyers, tant acollidors i singulars a la tardor i tornar a gaudir del exuberant i famós castanyer de les nou branques.
Seguint una ruta més o menys circular, anem trobant tots els indrets i elements que per ordre d'aparició vaig comentant:

Sortim de l'aparcament a prop de les antigues escoles, ara Ajuntament i per un carrer estret i ple d’escalons arribar a la Font de la Jacinta, coronada amb una capelleta de granit, amb un Sant que no hem identificat, es en honor de l’esposa del seu mecenes.

La Plaça Major en forma triangular, és el centre neuràlgic del poble. S’hi fan els principals actes socials, i per les festes els balls tradicionals: la Contradansa, el Ball Cerdà i el Ball del Ciri.

Un monòlit de pedra, amb el rostre de la moreneta i els dos primers versos de “L’emigrant” de Verdaguer, dona nom a la Font de Montserrat, a sopluig d’un impressionant faig.

Ja estem a La Pietat, una ermita gòtica, amb un ampli i elegant porxo a l’entrada de la capella.

Un insigne estiuejant que pujava a Viladrau, va patrocinar la font de Miquel, amb
el broc en forma de boca d’animal fantàstic. Al davant i baixant unes escales, la font de Can Jep Sabater amb una aixeta enclavada a una pedra de granit vertical acompanyada per altres rocs al costat que solen fer de banc.

Més enllà, en el Sot del Noguer, hi ha la font de Can Rosell, dedicada a l’excursionisme, va ser inaugurada durant un aplec del Matagalls.

Fent una petita marrada, la font de les Paitides, per a molts excursionistes la font amb aigua més bona de totes les del Montseny i que segons diuen, va bé per les pedres del ronyó. Li donen nom les fades o dones d’aigua, “les paitides”, éssers màgics arrelats a les llegendes del poble. Són belles donzelles d'ulls blaus amb llargues cabelleres daurades fulgurants amb la lluna.

Ensotada en un alzinar humit, fosc i frescal, hi ha la font boscana del Noi Gran i a unes passes més enllà, la font del Ferro, avui ben seca, però encara les pedres dels voltants conserven un rovellat rogenc. Quan raja, aquesta aigua ferruginosa, diuen que va bé per la vista, però cal tenir cura de la dosi perquè en excés causa mal de cap, somnolència i restrenyiment.

El imponent Mas Martí convida celebrar-hi una cerimònia civil amb un tiberi fastuós per recordar-ho molt de temps. Tot seguint la mateixa pista, l'històric i majestuós mas de La Vila, gairebé abandonat, on s’hi va declarar la Tercera Guerra Carlina, ens ha deixat veure una petita capella molt ben conservada.

Baixant la fondalada del Sot de la Tona, arribem al Castanyer de les 9 branques, un impressionant castanyer de poc més de 23 metres d'alçada. El tronc fa 6 m de perímetre d'on abans sortien 9 branques, però dues de les branques més grosses van ser esberlades per unes fortes ventades. L’esquerda produïda a la soca li dóna un atractiu singular.
Té una edat aproximada de 700 anys. Es un dels arbres més grossos del Montseny. La seva edat, el seu port i la seva forma en canelobre, el fan ser un arbre veritablement espectacular i va ser escollit per a identificar l’escut del poble de Viladrau.

Passat el Torrent de Coll Pregon i el mas de Ca l’Arimany, enfilem un camí per una castanyeda tendra que ens mena a la font de les Tres Roses que sorgeix de la soca d’un arbre i el petit rajolí d’aigua vessa d’una teula.

De retorn a Viladrau i travessat L’Arboretum de Bruixes i Bandolers, un parc a l’aire lliure, on es pot veure gran part de la vegetació que avui en dia es pot trobar en el Montseny, fem una petita marrada, per trobar la fonts dels Enamorats, dos brocs d'aigua que arrenquen directament d'un mur de pedra, avui ben secs. Uns bancs conviden als romàntics a filosofar sobre l’enamorament com la situació ideal, ja que res al món mereix ser comparat amb aquesta felicitat que genera la passió amorosa.

Una nova petita marrada ens porta a una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra que acull el petit brollador de la Font de l’Oreneta.

Enfilant de nou els carrers del poble i mig amagada en el Parc infantil, la font dels Vernets amb una aixeta que surt de la soca tallada d’un castanyer.

Abans d’arribar de nou a la Plaça, la font de la Germana Josefa recorda els més de 50 anys que va dedicar a l’ensenyament de molts viladrauencs

Passant per l’església de Sant Martí, amb elements romànics i barrocs, retornem al punt d’inici amb un empatx de fonts i natura, però amb la consciència d’haver descobert alguns dels indrets més tranquils i relaxants que es poden trobar en aquest món.