Tuc de Bonabé, 2723 m, Pic del Rosari de Baciver, 2617 m, Pic de Marimanya, 2679 i Tuc Oriental de Marimanya, des de Bonabé

Per arribar al punt de partida cal anar per Llavorsí fins a Isil i seguir per pista asfaltada fins el refugi del Fornet. A partir d’aquí se segueix per pista de terra uns 10 km. Uns 500 m abans del Pont de Marimanya, aparco, 1606 m. Són les 7:00 h. Vaig un pelet fora camí fàcil a sud fins aconseguir el corriol, que paral.lel al riu de Marimanya, va a sud tot passant pel bonic bosc de Bonabé fins que el territori s’eixampla i em trobo envoltat de bestiar que pastura plàcidament per aquestes alçades. El corriol segueix enfilant-se potser ara més suaument per travessar aquesta coma gegantina de Marimanya. El corriol s’encara a sud /sudoest per després seguir ( a l’anada) totalment a sud, obrint-se pas entre rocs, prats i arbres. Passo a tocar d’una estanyola sense nom al mapa. Més amunt em trobo amb una sèrie d’estanys petits. Són els Estanyets de Dalt de Marimanya. El territori ja és molt obert, amb tots els cims del dia a la vista. Giro fora camí a l’est fins aconseguir la carena que de ve del Coll d’Airoto, on giro a l’esquerra per anar-la seguint. Tinc a la vista i dessota, el gran Estany d’Airoto, i darrera, l’Estany Mitjà d’Airoto. A la dreta es veuen l’Estany des Plan i l’Estany Superior de Rosari. En aquesta cresta caldrà anar més amb cura però res de molt difícil. Arribo al cim del Tuc de Bonabé, 2723 m quan són les 10:48 h. I vinga, festival de vistes. Als estanys comentats abans s’ha d’afegir, l’Estany del Ras a nordest, a la recòndita vall de Llançanes, i darrera seu, al fons el majestuós Mont Valièr. A l’est, el pic de Moredo. Al nordoest, el pic de Marimanya, cap on aniré ara. Darrera, al fons, les Maladetes. Bé, un munt de cims i serrats. Torno per on he vingut fins el Coll d’Airoto. Carena fàcil i maca fins el següent “cim”, i ho poso entre cometes ja que si no fos pels mapes passaria desapercegut, encara que té una fita cimera elaborada. Pic de Rosari de Baciver, 2617 m. Hi arribo a les 12:02 h. Destaca al nordoest la llarga carena entre el Pic de Marimanya i el Cap de Marimanha. A sota, al costat nord tenim el Lac Gelat deth Rosari. Segueixo a nord pel fil fàcil de l’aresta fins un collet a la carena que he tingut davant. Vaig a l’esquerra, a l’oest i per cresta fàcil arribo al Pic de Marimanha, 2679 m. Són les 12:45 h. Tinc una visió lacustre important. A sota, a nord, els Lacs de Marimanha. A sudest els Estanys de Dalt de Baciver i els Estanys de Baciver. Les muntanyes no les repeteixo, apart de la vista del Tuc de Bonabé, el Pic de Moredo i el de Qüenca que queden a l’est. Desfaig camí fins el collet anterior i començo la pujada al darrer cim del dia. Hi arribo ben aviar al Tuc Oriental de Marimanha, 2670 m. Són les 13:11 h. Baixo per la carena sense més complicacions fins a tocar els Estanhons de Naut de Marimanha. Aquí giro 90º a l’esquerra i baixo a cercar els Lacs de Marimanha. No segueixo cap camí. Trobo un tant de pedregar tot baixant. Aquesta zona dels Lacs és preciosa, encara que la baixada als lacs inferiors és per tarteram de blocs amb una baixada poc còmode. Però l’ambient bé s’ho val. Després de l’últim lac, vaig seguint l’arriu de Marimanha fins a connectar amb el camí de pujada. Ja no hi ha pedres, i el baixar és més agradable. Una llarguíssima baixada que ja conec de l’anada però força amena per la intensitat de la natura em separa d’on he deixat el cotxe, arribant-hi a les 16:24 h.