TUC DE LA COMAMARJA (100 CIMS FEEC)DES DEL PLA DE L'ERMITA:EL FARO DE TAÜLL-PUI REDÓ-TUC DE LA COMAMARJA-SERRAT DELS HORTONS

Interessant volta per assolir el Tuc de la Comamarja (2562 m), cim de magnífiques vistes pertanyent al repte dels 100 cims de la FEEC, on passarem a més a més pel Faro de Taüll, pel cim del Pui Redó i farem un descens camp a través que possarà a prova el nostre sentit de l'orientació.
Comencem el recorregut a la urbanització del Pla de l'Ermita, a Taüll, on trobem un plafó informatiu i on començarem baixant per la carretera per on hem pujat fins agafar un corriol senyalitzat amb estaques de punta groga, que surt a la dreta i que està retolada com a Faro de Taüll pel Camí de les Falles. El camí puja inicialment en sentit nord per girar després a l'esquerra arribant al Faro de Taüll, al qual arribarem sortint momentàniament del camí senyalitzat. Des d'allà, on s'encenen les falles que baixen durant la coneguda festa típica d'altres poblacions ribagorçanes cap al poble, trobem un plafó informatiu i magnífiques vistes de la vall de Boí. Reprenem el camí pujant cap al collet del ja ben visible Pui-Redó (1936 m), on fem un curt anada-tornada, trobant una fita cimera i al nostre davant l'impressionant cim de l'Aüt, tota una referència a la Vall de Boí. El camí gira a la dreta per començar a pujar fort per un vessant herbat, fins arribar a un punt on ja no trobem estaques i on hem de girar a la dreta pujant en diagonal i guanyant alçada progressivament tenint per objectiu la ben visible Roca Roja. Pujarem una mica més però no gaire de moment després d'arribar-hi, ja que veiem una traça de camí que voreja la muntanya tenint la zona de bosc al damunt sense acabar d'entrar a ell. El camí és més o menys còmode, tot i que trobarem alguna zona de ginebrons que haurem de creuar fins arribar a la Serra de Llats on ja tenim ben visible el cim del Tuc de la Comamarja. Pugem i arribem a un collet on farem l'anada i tornada per arribar al cim, passant primer per un avantcim on trobem un pal metàl.lic i seguint després la carena que ens porta al cim, de 2562 m, on trobem una fita cimera i espectaculars vistes que s’obren des de Vall de Boí cap al sud, de la Vall de Sant Nicolau cap al nord i que ens deixen al descobert el Massís més alt del Parc Nacional amb els Besiberris-Comaloforno visibles així com cims com el singular lo Corronco. Tornats al punt on hem iniciat l'anada-tornada, començarem l'exigent baixada sense camí marcat però bastant intuïtiva almenys inicialment, donat que la cresta per la que hem de baixar es ben visible. En un primer tram caldrà desgrimpar en algun punt entre les roques fins arribar a la coneguda com a Pala d'Hortons. Si tenim sort, com va ser el cas, fins i tot podrem veure voltors ben a prop. Des d'allà anirem amb tendència a l'esquerra camí d'altra esperó rocallós on veiem un pal metàl·lic cap al que ens dirigim, buscant sempre el millor pas. A partir d'aquell pun el traçat es complica donat que hem de travessar una zona amb bastant vegetació amb tendència a apropar-nos al barranc de la Comamarja, on arribats a un marge de pedra seguirem baixant deixant el torrent a la nostra dreta fins assolir un rastre de pista al costat d'un camp que ens acabarà deixant a una pista més marcada que ens portarà a la carretera, que a l'esquerra, ens portarà al punt de sortida. En realitat, el recorregut de baixada que vam seguir és només una de les moltes possibilitats que tenim, donat que no hi ha cap camí marcat i es tracta d'anant progressant cap al punt d'inici de la ruta intentant trobar el pas menys complicat.