tuc-de-roca-blanca-i-poi-d estanho

Des de la cabana de la Pleta dera Lana.

Arribem al punt de partida des d'Escunhau (o de Betren) per una pista de terra en força bon estat. Uns metres abans de la cabana, arran de pista hi ha una font molt abundosa.

Es tracta d'un cim poc visitat, però amb una vista extraordinària cap a totes les direccions: Perdiguero, Posets, Maladeta, Port de Viella, Besiberri, un Montardo imponent, el Mauberme...

És una ruta sense dificultats tècniques, però que transcorre majoritàriament sense camí, camp a través. Cal saber orientar-se i triar els millors passos per arribar al cim, que, si no hi ha boira, és visible pràcticament tota l'estona.

Sortim de la cabana remuntant el barranc de Bargadèra fins poc abans de l'Estanho d'Escunhau, en un collet abans de la pleta on hi ha la cabana d'Estanho. A quí girem a la dreta, per un llom de carena, ja sense camí, fins a les ruïnes d'una antiga construcció. Una mica més amunt veiem a ladreta ungran forat en forma d'embut, la dolina del Horat d'Escunhau. Aquí aproximadament és on tancarem la volta a la tornada.

Ara ens anem decantant cap a l'esquerra per buscar el millor pas per accedir a la carena. Un cop dalt, voregem un promontori per la dreta i enfilem el cim aprofitant alguns indicis de corriol.

Així que anem guanyant alçada van apareixent cims més llunyans i, ja des del cim, emb una vista en picat sobre l'Estanho d'Èscunhau, gaudim d'un entorn extraordinari en els 360º de l'horitzó.

Ara seguim una cresteta fàcil per sobre la pala de Sarrahera fins al veï Poi d'Estanyo, amb una vista similar, eclipsada només cap a l'est pel tuc d'on venim.

Retrocedim uns metres i emprenem un caminet de baixada, que de seguida es farà fonedís, i anem a buscar el torrent que després es precipita sobre el barranc de Bargadèra per una esquerda molt rovellada. Nosaltres anirem a voltar a la dreta per trobar el track de pujada a les immediacions del Horat d'Escunhau, des d'on desfarem la ruta fins a la pleta dera Lana, d'on havíem sortit.