Tuixent-La Vansa: Circular al Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada pel Prat de Casalí i les Collades (Alt Urgell)

Tuixent-La Vansa: Circular al Pedró dels Quatre Batlles (2.386 metres) i la Tossa Pelada (2.379 metres) pel Prat de Casalí i les Collades (Alt Urgell)

Nota inicial: Una vegada més el GPS de l’aplicació mostra un error d’altimetria. Evidentment, no és possible que l’altura inicial de la ruta sigui als 3.594 metres i la màxima de 4.029 metres. Sí són correctes les cotes de cada waypoint, així com el desnivell acumulat de la ruta, 583 metres. A veure quan s’arregla el problema definitivament.

Tuixent-La Vansa és una estació d'esquí nòrdic, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del massís del Port del Comte, dins el municipi de Josa i Tuixent. L'estació i les pistes es troben al sud de la Serra del Cadí, per això l'accés des de la Seu d'Urgell és una mica complicat i amb un traçat sinuós. També s'hi pot accedir des de Solsona i Berga. L'estació està a mig camí entre els municipis de Josa, Tuixent, la Vansa i Fórnols, per això pren el nom d'ambdós municipis (fragment tret de la Viquipèdia)

Avui he vingut només amb el Tuc i volem seguir una ruta circular que, des del Refugi de l’Arp, ens porti al cims del Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada per tornar, després, al refugi inicial per la Barraca del Pastor i pel tallafocs.

En arribar a l’aparcament de l’estació d’esquí descobrim que ha començat la temporada de bolets perquè hi ha molts més cotxes del que és habitual i molts més dels que havia fa tres setmanes quan vam venir per última vegada. De fet trobarem alguns cotxes escampats per la pista fins Sangonelles. Després ja estarem sols i podrem seguir per una ruta tranquil·la i solitària i amb vistes espectaculars al Pedraforca i la Serra del Cadí des de la part més alta de l’estació.

Però no avancem esdeveniments, arribats a l’estació (1.930 metres) fem els 400 metres de pista fins el refugi guardat de l’Arp (1.945 metres) i deixem el cotxe al seu l’aparcament. Com hi ha molta gent per les rodalies, deixem la visita al mirador per a la tornada i comencem ja la ruta d’avui.

Abandonem el refugi i enfilem la pista de terra en una pujada progressiva i suau que, travessant les Comelles Forcada, Gran i Gerdera per l’Obaga de la Serreta, ens portarà al primer trencall senyalitzat (cota 2.001 metres) que seguirem per la dreta en direcció al Prat de Sangonelles. Seguim aquesta pista en descens progressiu i, en uns 15 minuts, arribem a la Barraca de Sangonelles (1.952 metres), refugi lliure en bon estat estructural però que, com fa tres setmanes, trobem brut i descuidat. Al costat trobem un parell de plafons (un d'ells molt cremat pel sol) amb informació de l’àrea i de la ruta entre Sangonelles i Sorribes. També hi ha una font i unes bones vistes en direcció nord.

Deixem enrere el refugi seguint per la pista per on veníem i que ara puja per l’esquerra. És la pista que, travessant el Prat de Sangonelles, va en direcció a la propera Font de Diumenge. Uns metres més enllà deixem per l’esquerra els senyals grocs que vam seguir fa tres setmanes per pujar directes al Prat Llong i seguim amunt per la pista. En pocs minuts arribem al Barranc i la Font de Diumenge i, tot i que no fa molta calor, el Tuc es por refrescar a l’abeurador pel bestiar. La font no raja, però surt un rajolí d’aigua per la canonada de la dreta.

Deixem la font i seguim amunt. Travessem la Jaça de les Vaques (2.034 metres) i la Comella de les Eugues per arribar al Prat de Casalí (2.069 metres), una gran planúria herbada amb la font homònima al fons del prat. Després de gaudir una bona estona de l’entorn i de les grans vistes al nord, seguim pel camí en direcció al Planell de Les Collades. Per l’esquerra del camí de Les Collades ja trobem els primers contraforts de la Serra d’Odèn.

Arribem al Planell de Les Collades (2.111 metres) en lleugera pujada. L’entrada al planell ens mostra una planúria verda encara més gran que les anteriors. A la part central del prat les vaques descansen “enllitades” fent una gran rotllana. Per no molestar-les, amb el Tuc lligat, travessem el prat per la part esquerra, el més lluny possible del bestiar. Uns metres més enllà passem al costat de la Bassa de les Collades (2.080 metres), gairebé seca, i seguim amunt en direcció a Les Collades, el collet que veiem al fons.

Arribats a Les Collades (2.098 metres) se’ns obre la panoràmica en direcció sud i sud-oest malgrat uns núvols baixos que enterboleixen el cel.

En aquest punt acaba la nostra ruta en direcció oest. Fem un gir de 180 graus, i ens dirigim a l’est per un corriol molt poc fressat que comença un suau, però llarg, flanqueig per terreny mig herbat, mig pedregós. Trobem alguns cabirols que surten esparverats quan ens veuen.

Seguim rectes pel prat, passem un petit clot del terreny, i anem a buscar una canal herbada que veiem clarament al fons del prat. No hi ha camí definit, hem de caminar per on ens sembli més còmode per nosaltres. El més important és no perdre la direcció de la marxa.

Arribats a la canal herbada del fons, fem una curta pujada a La Serreta, un turonet amb una fita de terme i una altra feta amb pedres. Tenim vistes magnífiques en 360 graus perquè res ens impedeix la visió, però la panoràmica és especialment interessant al cordal de la Serra del Port del Comte, on podem distingir clarament els principals cims. També destaca el Prat Llarg, una gran planúria que tenim a la nostra dreta i que veiem farcida de bestiar pasturant.

Després de gaudir de les vistes seguim rectes per l’altiplà pedregós on som. Sempre paral·lels al Prat Llarg, anem avançant per un corriol molt desdibuixat, buscant les parts més còmodes per caminar. Cada vegada som més a prop dels contraforts del davant, amb la mirada fixa a l’objectiu del Pedró dels Quatre Batlles. Finalment arribem a un petit collet verdós i veiem clarament unes roderes que es dirigeixen al sud, directes a un pas fàcil per pujar al cordal de la Serra del Port del Comte. Malgrat que aquesta via sembla molt evident i fàcil de seguir, decideixo anar recte en direcció al cim del Pedró, molt més a l’est de les roderes.

Dit i fet. Seguim recte intentant no perdre alçada i amb la mirada centrada al Pedró. Poc a poc ens acostem al cordal i, buscant una pujada sostinguda però fàcil, surto al cordal a un punt del camí proper al cim del Pedró. Ara només ens resten uns pocs metres per assolir el cim, que després de molts anys torno a veure coronat per una estelada. Suposo que la proximitat a la Diada de la setmana vinent ha ajudat a recuperar-la.

Al cim (2.386,5 metres, segons última edició de l’ICC), a més de l’estelada, veiem el gran pedró amb el pal, la desena de plafons que ens informen dels cims que podem visualitzar, un pessebre del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, un parell de bústies metàl·liques i, finalment, un bivac gran que en serveix per protegir-nos mentre dinem amb el Tuc.

Amb les forces recuperades i les fotos de cim habituals, seguim camí baixant en direcció a la Tossa Pelada que tenim al nord-est. No hi ha pèrdua possible, el veiem clarament i, a més, anem trobant pals informatius pel camí de roderes. A prop de la Tossa Pelada deixem el camí i seguim per l’esquerra per pujar directes al cim. No hi ha traça clara, però el cim és tan evident que no hi ha pèrdua possible.

Arribem al cim de la Tossa Pelada (2.379 metres), extens i pedregós, coronat per un vèrtex geodèsic i, més a l’est, una bústia metàl·lica.

Fem algunes fotos de cim i iniciem el descens per la cara nord-est. De seguida trobem marques blaves al terra que ens ajudaran en el descens. També trobem pals indicadors del circuit de raquetes de color vermell que hem de seguir. Al fons, a la vall, veiem l’extens Prat Llong i la Barraca o Cabana del Pastor, on vam dinar l’última vegada i on ens dirigim ara.

El descens pel corriol que travessa el bosc que tenim al davant és fàcil i progressiu. En poca estona arribem al Prat Llong i a la Barraca o Cabana del Pastor, on mengem una fruita i fem algunes fotos del Pedraforca que veiem al fons.

Deixem enrere el refugi lliure i tirem amunt pel camí, amb marques grogues que tenim a llevant. Travessem una pista molt marcada i seguim pel corriol groc que descendeix pel bosc fins una zona de prats verds coneguda com els Clots de Rebost. Allà mateix, en direcció nord, trobem la part inicial del tallafocs que seguirem totalment recte i amb trams de forta inclinació. Travessarem algunes pistes que ignorarem i, arribats al Prat de l’Arp, a la part baixa del tallafocs i amb els edificis de l’estació d’esquí a la vista, girem a l’esquerra per, travessant el bosc, sortir al Refugi de l’Arp, on tenim el cotxe.

Al refugi aprofitem per fer una cervesa i per acostar-nos al mirador. Grans vistes a la Vall de la Vansa malgrat que, avui, l’atmosfera no és molt nítida i no podem veure amb claredat els cims més allunyats. Malgrat tot, val molt la pena seure una estona al banc de fusta i deixar passar el temps gaudint de la panoràmica.

Aquí donem per acabada la ruta, recollim el cotxe i cap a casa.

Gran volta circular per pujar, una vegada més, al cims més emblemàtics de la zona. Assequible, tant per quilometratge com per desnivell. Una jornada ben aprofitada.

Absolutament recomanable en qualsevol època de l’any.

Salut i bona caminada !