Tuixent-La Vansa: Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada pel Pla de l'Arp, el Prat Llong i la Barraca del Pastor (Alt Urgell)

Tuixent-La Vansa: Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada pel Pla de l'Arp, el Prat Llong i la Barraca del Pastor (Alt Urgell)

Tuixent-La Vansa és una estació d'esquí nòrdic, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del massís del Port del Comte, dins el municipi de Josa i Tuixent. L'estació i les pistes es troben al sud de la Serra del Cadí, per això l'accés des de la Seu d'Urgell és una mica complicat i amb un traçat sinuós. També s'hi pot accedir des de Solsona i Berga. L'estació està a mig camí entre els municipis de Josa, Tuixent, la Vansa i Fórnols, per això pren el nom d'ambdós municipis (fragment tret de Viquipèdia)

Avui farem una ruta familiar per pujar als cims del Pedró dels Quatre Batlles (2.386,5 metres) i la Tossa Pelada (2.379 metres) des de l'estació d'esquí de Tuixent-La Vansa, on hem deixat els cotxes. Des del Prat de l'Arp seguirem un itinerari circular en sentit antihorari, pujant per la pista al Prat Llong fins la Barraca del Pastor, on dinarem, seguirem amb la pujada als dos cims principals de la Serra del Port del Comte, i tornarem al Prat de l'Arp per les pistes de raquetes dels Clots de Rebost i la part final del Tallafocs. Per últim, com a fi de festa, farem una cervesa al Refugi de l'Arp, obert en aquesta època de l'any.

L'entorn de tota la ruta és tranquil, amb molt poca gent i amb vistes espectaculars al Pedraforca, la Serra del Verd i la Serra del Cadí des de la part més alta de l’estació.

Com deia, deixem el cotxe a l’aparcament de l'estació d’esquí, on ja ens trobem a la primera part de la família que ha dormit aquí amb la furgo. La resta van arribant poc a poc.

Quan ja som tots, comencem a caminar per la pista de terra de la dreta, la pista al Prat Llong, que en uns 400 metres passa a tocar del Refugi de l'Arp. És un refugi guardat que obre els mesos de juliol i agost. Ara no ens aturem, però si ho farem a la tornada per fer l'obligada cervesa de tancament de jornada.

Al fons, al nord del refugi, veiem el proper Mirador de l'Arp Ja hem estat en altres ocasions i, per si us voleu acostar, veureu unes panoràmiques espectaculars. També trobareu un banc de fusta i un plafó informatiu amb els principals cims situats al nord. A la dreta, al bell mig del Prat de l'Arp, hi ha una gran bassa artificial que serveix per refrescar el bestiar que a l'estiu omple aquest indret.

Deixem enrere el refugi i seguim la pista de terra que marxa a ponent i ressegueix el circuit d'esquí nòrdic i raquetes de neu en direcció al Prat Llong. És el circuit nº 5, de color vermell.

Seguim per la pista, que puja lleugerament, i a la primera cruïlla veiem per l'esquerra el circuit blau que ens portaria al Primer Replà. Nosaltres seguim rectes per la pista que travessa l'Obaga de la Serreta i, a la següent cruïlla, seguim per la pista de l'esquerra en direcció al Prat Llong. Per la dreta baixaríem al Prat i el refugi de Sangonelles, on ja hem estat en altres ocasions, però avui volem anar directes al Prat Llong.

Després d'alguns minuts de lleuger ascens per la pista principal arribem a les Barraques de les Foques, en un paratge conegut com a Pletes del Sisquer. Són un parell de barraques metàl·liques de colors groc i blau. Avui totes dues són tancades però recordo que, en alguna ocasió, hem pogut veure un interior molt espartà, amb una estufa i fusta tallada, però suficient per passar la nit si és necessari.

Tot just per la dreta veiem l’inici del Prat Llong, un prat herbat de gran extensió i encara prou verd per l'època de l'any. Aquí al costat veiem la Bassa del Prat Llong absolutament seca, però que encara conserva unes restes d'herba d'un verd intens.

Descansem una estoneta de la pujada i, tot seguit, iniciem la pujada directa pel Prat Llong seguint el corriol fressat que el travessa. L’entorn és espectacularment bonic i, xino-xano, arribem a la part més alta del prat on trobem la Barraca del Pastor, un "refugi" lliure on poder descansar i amagar-se de la pluja, si apareix.

Si ens acostem al coll de llevant podem veure una panoràmica espectacular: Cadí, Pedraforca, Tossal de l’Estivella i Tossa Pelada, que dominen l’escena.

Dinem al costat de la barraca fent servir el terra i alguna de les cadires de plàstic que hi ha a l’interior. També fem servir les restes precàries d’una taula de fusta que encara aguanta mig dreta. Una mica més enllà hi ha una altra taula més gran que, per estar a cobert dels arbres, manté un estat lleugerament més saludable.

Després de dinar, mentre una part de la colla descansa, l’altra part sortim en direcció sud per fer l’ascensió al Pedró dels Quatre Batlles i a la Tossa Pelada.

En pocs minuts ja hem trobat el corriol senyalitzat (circuit vermell de raquetes) que remunta la vessant obaga de la serra pel mig del bosc. També veiem algunes marques de color lila. Poc a poc anem guanyant alçada i, finalment, s’acaben els arbres i comença l’últim tram pedregós que ens portarà als cims.

A la part alta del corriol, voltem la base de la Tossa Pelada per l’esquerra fins trobar la pista amb roderes que travessa tota la Serra del Port del Comte. Trobem alguns pals indicadors de la ruta (circuit vermell de raquetes) i, al fons, ja veiem el cim del Pedró dels Quatre Batlles, amb la inconfusible rotllana formada pels, per mi, excessius plafons informatius que van posar fa uns anys.

Seguim la pista i en pocs minuts ja som al cim, màxima altitud del Port del Comte i del Solsonès. No hi ha ningú. Al bell mig de la rotllana de la desena de plafons, que comencen a estar prou desgastats pel sol i la pluja, trobem el gran bloc de pedra del centre (pedró) amb una gran bandera de l’estació del Port del Comte. Ha desaparegut l’estelada que vaig veure l’última vegada que vaig pujar. Per llevant, a tocar d’un bivac-tallavents, veiem un pessebre molt original fabricat amb peces d’escacs, i un parell de bústies metàl·liques per guardar les anotacions dels que vulguin deixar algun record, més o menys literari.

Fem unes quantes fotos del cim i de l’entorn. Després seguim la ruta desfent el camí per la pista en direcció al proper cim de la Tossa Pelada, on arribem en pocs minuts.

La Tossa Pelada (2.379 metres) és un cim extens, pedregós i coronat per un vèrtex geodèsic precari. A llevant trobem, també, una bústia metàl·lica. Les vistes són espectaculars i, en dies clars com avui, permeten arribar lluny amb la mirada.

Descansem una estona i iniciem el descens per la cara nord-est. De seguida trobem al terra les marques blaves que ja coneixem i que ens ajudaran en el descens. Tornem a trobar, també, els pals indicadors del circuit vermell de raquetes que, pel mig del bosc, podem seguim sense dificultats. Al fons, a la vall, veiem l’extens Prat Llong i la Barraca del Pastor per on hem pujat aquest matí.

El descens pel corriol que travessa el bosc és fàcil i progressiu. En poca estona, ja som al Prat Llong i a la Barraca del Pastor, on retrobem la resta de la colla que s’ha quedat descansant.

Reagrupats, iniciem la tornada pel camí que puja per llevant i segueix en paral·lel al Prat Llong. A la primera cruïlla, agafem la pista que baixa per la dreta i veiem un plafó que informa de l'Itinerari de natura dels Arbres Vells de l'Arp, que avui no seguirem. Com podeu comprovar a internet, són tres pins gegants i molt vells, catalogats com Arbres Monumentals per la Generalitat el 2016, que estan situats a la zona de Les Pletes del Sisquer, molt a prop de les barraques metàl·liques de Les Foques, per on hem passat a l'anada. Un d'ells, conegut com l'Avi de l'Arp, sembla que és un dels pins negres més gruixuts i alts de Catalunya. Com deia, ara no ens desviarem i deixem la visita per una altra ocasió.

El que si anem trobant en aquest tram de camí, a banda i banda de la pista, són diversos arbres talats per la part baixa dels troncs i amb formes molt cridaneres. Les formes i el diàmetre dels troncs ens parlen de la seva longevitat. Val la pena sortir una mica del camí per admirar alguns d'aquest troncs talats.

Seguim per la pista en direcció als Clots de Rebost. Tot aquest tram que segueix el Circuit vermell, nº 5 de Prat Llong, és molt bonic. En un moment donat arribem a una clariana que correspon a la part més alta del Tallafocs que divideix l'estació en dos i que, si volguéssim, ens podria servir per baixar rectes a l'aparcament, però avui volem seguir gaudint d'aquest tram i, per tant, seguim pels prats de la dreta, resseguint el circuit de raquetes i mantenint sempre la vista del Pedraforca i el Cadí, al fons.

Seguim la pista principal i, a la primera cruïlla, ara ja girem per la pista de l’esquerra. Aquest pista ens porta directes al Segon Replà del Tallafocs, on ja fem el descens directe a l'estació d'esquí. Poc abans d’arribar al final del Tallafocs, giro a l’esquerra per travessar el bosc i acostar-me al refugi per demanar si encara podem prendre alguna cosa.

Confirmat que podem fer-ho, el grup arriba al fons del Tallafocs i gira cua per arribar-se al refugi i, ara sí, fer la desitjada cervesa de final de ruta.

Ens entretenim una bona estona fent-la petar i, com a premi final, gaudim d’una espectacular posta de sol per cloure, de la millor manera, una gran jornada de senderisme familiar que feia mesos que no podíem fer.

Desfem els últims metres fins l’aparcament i cap a casa a sopar, que encara tenim una bona tirada.

Salut i bona caminada !