Tuixent-La Vansa: Ruta circular al Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada pel Prat de Casalí i les Collades (Alt Urgell)

Tuixent-La Vansa: Ruta circular al Pedró dels Quatre Batlles (2.386 metres) i la Tossa Pelada (2.379 metres) pel Prat de Casalí i les Collades (Alt Urgell)

Itinerari seguit: Aparcament de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-Prat de l’Arp-Refugi de l’Arp-Comella Gerdera-Barraca i Font de Sangonelles-Prat de Sangonelles-Font del Diumenge-Jaça de les Vaques-Comella de les Eugues-Prat i Font de Casalí- Planell i Bassa de les Collades-les Collades-Cim del Cap de l’Obaga de Companys (2.142 m)-tornada a les Collades-la Serreta-Serra del Port del Comte-Cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m)-Tossa Pelada (2.379 m)-Prat Llong-Barraca del Pastor-Tallafocs-Aparcament de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-La Vansa.

Tuixent-La Vansa és una estació d'esquí nòrdic, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del massís del Port del Comte, dins el municipi de Josa i Tuixent. L'estació i les pistes es troben al sud de la Serra del Cadí, per això l'accés des de la Seu d'Urgell és una mica complicat i amb un traçat sinuós. També s'hi pot accedir des de Solsona i Berga. L'estació està a mig camí entre els municipis de Josa, Tuixent, la Vansa i Fórnols, per això pren el nom d'ambdós municipis (fragment tret de la Viquipèdia)

Avui, gairebé cinc anys després de la primera vegada, tornem amb part de la família a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent per fer els cims del Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada per la vessant nord. Aquest vegada, a més, afegirem el cim més modest del Cap de l’Obaga de Companys (2.142 m) que està molt proper al pas de les Collades. Com gairebé sempre, avui també ens acompanya el Tuc que gaudirà de la ruta i de les restes de neu que anirem trobant.

Aparquen a la part alta de l’estació (1.930 m), i comencem a caminar per la pista de terra que marxa en direcció al Refugi de l’Arp (1.945 m), que deixarem per la dreta. També per la dreta deixem el Mirador de l’Arp, amb bones vistes a la Vall de la Vansa, que avui no visitem.

Uns metres enllà deixem la pista principal de terra i seguim camí pel circuit de raquetes de la dreta, abastament senyalitzat. Aquest corriol travessa les Comelles Forcada, Gran i Gerdera per l’Obaga de la Serreta i ens deixa al primer trencall senyalitzat amb pal indicador (cota 2.001 metres) que seguirem per la dreta en direcció al Prat de Sangonelles. Seguim aquesta pista en descens progressiu i, en uns 15 minuts, arribem a la Barraca de Sangonelles (1.952 metres), refugi lliure en bon estat estructural i que avui no visitem, però que altres vegades brut i descuidat. Al costat trobem un parell de plafons (un d'ells molt cremat pel sol) amb informació de l’àrea i de la ruta entre Sangonelles i Sorribes. També hi ha una font i unes bones vistes en direcció nord.

Deixem enrere el refugi seguint per la pista per on veníem i que ara puja per l’esquerra. És la pista que, travessant el Prat de Sangonelles, va en direcció a la propera Font de Diumenge. Uns metres més enllà deixem per l’esquerra els senyals grocs que hem seguit en altres ocasions per pujar directes al Prat Llong, i seguim per la pista principal.

En pocs minuts arribem al Barranc i la Font de Diumenge. Fa uns anys estava protegida per unes baranes de fusta, però avui la trobem envoltada de grans rocs, suposo que per evitar que el bestiar s’acosti i calmi la set a l’abeurador que hi ha uns metres enllà. Tot i la sequera, encara raja prou perquè el Tuc ho aprofiti.

Deixem la font i seguim amunt. Travessem la Jaça de les Vaques (2.034 metres) i la Comella de les Eugues per arribar al Prat de Casalí (2.069 metres), una gran planúria herbada amb la font homònima al fons del prat. Després de gaudir una bona estona de l’entorn i de les grans vistes al nord, seguim pel camí en direcció al Planell de les Collades. Per l’esquerra del camí de les Collades ja trobem els primers contraforts de la Serra d’Odèn.

Arribem al Planell de les Collades (2.111 metres) en lleugera pujada. L’entrada al planell ens mostra una planúria verda encara més gran que les anteriors, avui encara sense el bestiar d’estiu que hi ha habitualment. Uns metres enllà passem pel costat de la Bassa de les Collades (2.080 metres), gairebé seca, i seguim amunt en direcció a les Collades, el collet que veiem al fons.

Arribats a les Collades (2.098 metres) se’ns obre la panoràmica en direcció sud i sud-oest malgrat uns núvols baixos que enterboleixen el cel.

Com és hora d’esmorzar una mica, decidim fer-ho al proper cim del Cap de l’Obaga de Companys que tenim per la dreta, on arribem sense esforç, travessem els bosc de pins per camí gens marcat. Al cim, a 2.142 metres, amb una fita de pedres i un rètol de fusta, ens estem una estona per fer un mos.

Amb les forces recuperades tornem a les Collades, on acaba la nostra ruta en direcció oest. Aquí fem un gir de 180 graus, i ens dirigim a l’est per un corriol molt poc fressat que comença un suau, però llarg, flanqueig per terreny mig herbat, mig pedregós. Trobem alguns cabirols que surten esparverats quan ens veuen.

Seguim rectes pel prat, passem un petit clot del terreny, i anem a buscar una canal herbada que veiem clarament al fons del prat. No hi ha camí definit, només alguna fita escadussera, i hem de caminar per on ens sembla més còmode. El més important és no perdre la direcció de la marxa i gaudir de les bones vistes que tenim a banda i banda del camí.

Arribats a la canal herbada del fons, fem una curta pujada a la Serreta, un turonet amb una fita de terme i una altra feta amb pedres. Tenim vistes magnífiques en 360 graus perquè res ens impedeix la visió, però la panoràmica és especialment interessant al cordal de la Serra del Port del Comte, on podem distingir clarament els principals cims. També destaca el Prat Llarg, una gran planúria que tenim a la nostra dreta i que veiem farcida de cabirols.

Després de gaudir de les vistes seguim rectes per l’altiplà pedregós on som. Sempre paral·lels al Prat Llarg, anem avançant per un corriol molt desdibuixat, buscant les parts més còmodes per caminar. Cada vegada som més a prop dels contraforts del davant, amb la mirada fixa a l’objectiu del Pedró dels Quatre Batlles. Finalment arribem a un petit collet verdós i veiem clarament unes roderes que es dirigeixen al sud, per on podrem pujar directes al cordal de la Serra del Port del Comte.

Dit i fet. Seguim a la dreta per anar a buscar les roderes i fem un tram d’ascens progressiu per un camí pedregós que ens deixa a la Serra del Port del Comte, on podem jugar una estona amb les congestes de neu.

Arribats al cordal de la serra del Port del Comte, girem a l’esquerra i seguim amunt fins el cim del Pedró dels Quatre Batlles, on arribem en cinc minuts.

Al cim (2.386,5 metres segons última edició de l’ICC), amb fort vent i fred intens, gaudim d’unes vistes en 360 graus. Hi ha una gran pedra (Pedró) amb el pal de l’estelada, que gairebé ha desaparegut per efecte del vent, i una desena de plafons que ens informen dels cims que podem visualitzar. També trobareu el pessebre que cada desembre puja el Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, i una de les dues bústies metàl·liques que hi havia enganxats al pedró.

Com toca dinar, ens acostem a un dels dos bivacs de pedres del cim, des d’on tenim una vista privilegiada a la Serra del Verd, el Pedraforca, la Serra d’Ensija i els Rasos de Peguera.

No ens hi estem gaire. Amb les forces recuperades i les fotos de cim habituals, seguim camí baixant en direcció a la Tossa Pelada que tenim al nord-est. No hi ha pèrdua possible, el veiem clarament i, a més, anem trobant pals informatius pel camí de roderes. A prop de la Tossa Pelada deixem el camí i seguim per l’esquerra per pujar directes al cim. No hi ha traça clara, però el cim és tan evident que no hi ha pèrdua possible.

Arribem al cim de la Tossa Pelada (2.379 metres), extens i pedregós, coronat per un vèrtex geodèsic i, més a l’est, una bústia metàl·lica.

Fem algunes fotos de cim i iniciem el descens per la cara nord-est. De seguida trobem marques blaves al terra que ens ajudaran en el descens. També trobem pals indicadors del circuit de raquetes de color vermell que hem de seguir. Al fons, a la vall, veiem l’extens Prat Llong i la Barraca del Pastor, on vam dinar l’última vegada i on ens dirigim ara.

El descens pel corriol que travessa el bosc que tenim al davant és fàcil i progressiu. En poca estona arribem al Prat Llong i a la Barraca del Pastor, on descansem una estona.

Deixem enrere el refugi lliure i tirem amunt pel camí herbat. Després de superar el collet, girem a la dreta per una pista ampla i un xic enfangada que baixa als Clots de Rebost.

Allà mateix, en direcció nord, trobem la part inicial del tallafocs que seguirem totalment recte i amb trams de forta inclinació. Travessarem algunes pistes que ignorarem (primer, segon i tercer replà) i seguirem avall fins l’estació d’esquí, on donem per acabada la ruta d’avui.

Com el dia s’ha anat ennuvolant i al fons, sobre el Cadí, veiem una cortina d’aigua, no fem l’habitual cervesa al refugi i recollim trastos per tornar a casa, que encara tenim una bona tirada.

Gran volta circular per pujar, una vegada més, al cims més emblemàtics de la zona. Assequible, tant per quilometratge com per desnivell. Una jornada ben aprofitada.

Absolutament recomanable en qualsevol època de l’any.

Salut i bona caminada !