Tuixent: Ruta de les plantes medicinals dels Planells del Sastró a la Vall de Mola (Alt Urgell)

Tuixent: Ruta de les plantes medicinals dels Planells del Sastró a la Vall de Mola (Alt Urgell)

Nota: Hi ha un error d’altimetria al GPS. El desnivell positiu real és d’uns 125 metres molt progressius i, per tant, no requereix cap esforç físic especial.

Ens trobem al bell mig de la Vall de Mola, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, i dins la comarca de l'Alt Urgell.

Ruta lineal, d'anada i tornada, que iniciem a l'àrea recreativa dels Planells del Sastró, molt a prop de Tuixent, a la que hem arribat des de la carretera C-462, de Sant Llorenç de Morunys a Tuixent, agafant el trencall de la pista forestal que surt a l'alçada del Pont del Regatell.

Després d'uns tres quilòmetres de pista en estat molt acceptable, arribem a l’àrea d'esbarjo, amb barbacoes, cinc taules de pícnic, una font i plafons informatius de la ruta i de la Vall de Mola. A tocar tenim el Riu de Mola i, al mateix lloc, comença també la curta i planera ruta de l'Arborètum, que val molt la pena i de la que també farem una ressenya separada.

Comencem la Ruta de les Plantes Medicinals travessant una tanca de ferro que surt en lleugera baixada en direcció oest. A tocar de la tanca ja trobem els primers plafons informatius de plantes i arbustos, en aquest cas de Bruguerola, amb la que comença la nostra ruta.

En els següents 2,5 quilometres de ruta lleugerament descendent, anirem trobant una seixantena de plafons que ens identifiquen la planta o arbust concret, la seva imatge, el nom i família, així com les principals característiques físiques i organolèptiques. També trobarem una referència a les seves propietats terapèutiques principals. Tot està en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.

Nosaltres hem vingut a fer la ruta a principis de setembre, quan la majoria de plantes han perdut la flor o ja estan seques, tret de les més tardanes com la Sajolida que hem pogut veure tota florida. Segons la informació, el període més adient per fer la ruta és de març a setembre. Caldrà anar repetint-la en diferents èpoques de l'any per tenir una visió més complerta.

Arribem al final de la ruta, a la carretera de Tuixent, a l'alçada del Pont del Regatell, on trobem una nova tanca metàl·lica que barra el pas als vehicles i un gran plafó informatiu. Com es pot veure, aquí també es pot començar la ruta si venim de Tuixent caminant o si deixem el cotxe a un marge de la carretera.

Iniciem el retorn pel mateix camí de l'anada i, com ja no hem de llegir els plafons, podem gaudir de l'entorn del bosc, del riu i de les muntanyes del voltant. Menció especial al plaer de poder menjar algunes mores i fer fotos als molts bolets que anem trobem pel camí i que, comestibles o no, destaquen per la seva fotogènia. Un plaer suplementari.

Arribats de nou a l’àrea de pícnic, dinem tranquils a una de les taules i, després de gaudir una estona del riu, fem la ruta per l’Arborètum que comença a la mateixa àrea recreativa i que explicarem en una altra ressenya individualitzada.

En definitiva, és una excursió familiar, curta, agradable i molt fàcil de fer, amb el valor afegit d'aprendre una mica més de les nostres plantes, arbustos i arbres, de les seves característiques, olors, aspectes i colors. Una delícia pels sentits.

Molt assequible per a tothom, inclosa canalla més o menys petita si som capaços de aprofitar la ruta per fer algun joc divertit amb les plantes. A més, la presencia permanent del Riu Mola al nostre costat, i l'accés fàcil en diferents llocs, pot fer més agradable la ruta pels més petits. En un dels trams tenim un pont de fusta sobre el riu que farà les delícies de la canalla, sense deixar de banda la possibilitat de refrescar-nos quan “apreta” la calor.

Per cert, com he explicat, nosaltres vam anar i tornar pel mateix camí, però algunes ressenyes expliquen una volta circular que segueix la pista forestal de terra. És un tram d’uns tres quilòmetres, aproximadament, que nosaltres vam fer en cotxe per arribar a l’àrea recreativa. Aquesta alternativa fa la ruta lleugerament més llarga, amb una mica més de desnivell i també més avorrida. Nosaltres no la vam seguir perquè, al menys des del cotxe, no vam veure cap al·licient suplementari que millorés l’alternativa que definitivament vam triar d’anar i tornar pel mateix camí. Potser en una altra ocasió...

Salut i bona caminada !