Turbón

El Turbón
24/06/2018

El massís del Turbón se situa sobre el vessant meridional dels Pirineus d’Osca, a la comarca de la Ribagorça, sent, sens dubte uns dels seus símbols, considerant-se’l, des de fa força temps, com la "muntanya màgica" per excel·lència del Pirineu Aragonés, a l’estar envoltada d’una aura de misteri per diverses llegendes, entre elles la d’haver estat escollida per les bruixes de l'Alt Aragó per reunir-se a celebrar els seus aquelarres i ballar al voltant del diable, que, per cert, es diu que habita entre les seves cavitats. El massís està format per un gran anticlinal fallat en el seu flanc est, que dóna escarpes verticals de més de 500 mts., trobant-se el seu punt més elevat a 2.492 mts. d’alçada, en un indret que s’anomena Castillo del Turbón. H i ha diverses vies per ascendir-lo, havent triat en el nostre cas la que ho fa per la vall de San Adrián, probablement una de les més habituals, tot i que, per tornar, ho hem fet en circular per l’aresta est, pujant d’aquesta manera el Turbonet i el Pico de las Áligas.
Per arribar al punt d’inici del recorregut, haurem d’agafar la carretera N-260, entre Laspaúles i Castejón de Sos i, a l’alçada del coll de Fadas, trencar a l’esquerra en direcció a San Feliú de Veri i, just a l’entrada d’aquest poblet, marxar novament a l’esquerra vers La Muria. Un cop arribem a l’accés d’aquesta casa rural, seguim a l’esquerra fins a l’àrea recreativa de la Fuente de la Muria, on es sol deixar el vehicle, tot i que si es disposa d’un 4x4, seguirem pista enllà, deixant, en un fort revolt, un trencall que marxa a la dreta, fins arribar a l’esplanada de Selvaplana, on, en una clariana del bosc, hi ha una àmplia zona per aparcar. Just al costat veurem el rètol que indica la direcció al Turbón pel Collado de San Adriá.
Inicialment avancem per una antiga pista, guanyant alçada moderadament, que en acabar esdevé un corriol que s’endinsa al bosc i puja cada vegada més fort. En aquest tram trobem unes estaques de fusta que ens indiquen que anem en direcció al Turbón. La darrera es troba en una cruïlla, nosaltres marxarem a la dreta, però justament és en aquest punt per on tornarem, ja que és el final (o l’inici, depèn de com es miri) de la canal de Tous o Canaleta del Cornillo. Seguim la senda fresada i evident, amb alguna fita de pedra, però sense pèrdua, que segueix sent bastant inclinada, sortint del bosc a l’arribar a uns prats, on la pujada es modera. Arribem així a la collada de San Adrián, per on a la dreta s’incorpora una altra de les rutes de pujada. Cal parar compte (més si hi ha boira com ha estat el nostre cas), doncs hi ha una evident línia de fites que puja a l’esquerra en direcció a l’aresta est, ja que el que cal fer es perdre una mica d’alçada, per un camí fresat que acaba endinsant-se a la preciosa vall de San Adrián, flanquejada a la dreta per les parets i les crestes del Turbón i els no menys imponents murs de pedra del Turbonet a l’ esquerra. Pel mig baixen les aigües del seu torrent homònim. Seguim una senda molt clara, que de forma còmoda guanya alçada per un terreny herbat que contrasta amb els cromatismes de les muralles pètries que ens envolten. Poc a poc, el camí s’endinsa en un sector pedregós, guanyant alçada de forma més decidida, fins que marxa a l’esquerra per a incorporar-se a la ruta que puja de les Vilas del Turbón, a la collada Porroduno, on hi ha un rètol de fusta, on iniciem un tram d’anada i tornada que ens durà al cim del massís, ascendint de forma una mica monòtona per un terreny ample i molt pelat, on les fites i la clara traça del camí ens marquen per on cal anar, fins que finalment arribem al cordal carener, que sense neu no presenta el més mínim problema, arribant finalment a la cota sud, on hi ha la fita de pedres i el vèrtex geodèsic, caigut al terra, mentre que uns metres més enllà hi ha una segona punta, la cota nord, amb una antena, uns panells solars i un plafó informatiu, encarat al nord, des d’on es poden identificar la gran quantitat de cims i serralades que s’observen des d’aquesta fantàstica talaia. Lamentablement la boira no ens ha permès gaudir d’aquesta panoràmica, més enllà del Perdiguero, que és l’únic que no estava tapat per la nuvolositat.
Retornem per on hem vingut fins a la collada Porroduno i encarem la segona part de la ruta, fent-ho gairebé arran de cingle, per gaudir de la vista aèria que s’obté de la vall de San Adrián i de les parets de l’aresta oest del Turbón, el cim reconeixible per l’antena i la gent que hi ha dalt. Avancem pel cordal del Turbonet, muntanya que té marcades tres cotes successives, que s’identifiquen per unes petites fites de pedra al capdamunt, sent la primera d’elles, a 2.346 mts. d’alçada, la principal. Més endavant, després d’una enclotada, s’ateny el Pico de las Áligas, de 2.298 mts., que tanca al nord aquest sector del vessant oriental del massís.
Deixem el caire del cingle i seguim un sender molt fresat, marcat amb nombroses fites, que ens endinsa en una ampla vall herbada, per la que anem perdent alçada, parant compte a una ampla enclotada, ja que les piles de pedra marxen a la dreta, marcant la baixada a l’ermita de las Aras o a les Vilas de Turbón pel coll de Pasaturdiello, ja que en el nostre cas cal enfilar-se pocs metres a un collet que tenim davant, que dóna pas a una altra vall herbada més estreta, anomenada coma de Tous, per on seguim sense camí definit i alguna fita. Poc a poc aquesta coma es va tancant i els pins van apareixent, fins que ens trobem a l’inici de la Canaleta del Cornillo, per la que perdrem més de 400 mts. de desnivell de forma molt directa. No és que aquest barranc presenti passos aeris, ni desgrimpades compromeses, però és un xic incòmode, on l’absència de camí queda substituïda per la presència de força fites, per la qual cosa, amb alguns trams força drets on cal utilitzar les mans, anem baixant sense pèrdua. Poc a poc l’avanç s’embruta per culpa de la vegetació, encara que no ens impedeix el pas, fins que finalment arribem a l’encreuament amb el camí de pujada, on tanquem el cercle i ens dirigim al final de la caminada desfent els nostres passos.


Text de xrs59