TURÓ DE CA L'AMAR, MONTALT, TURÓ DE SANT SEBASTIÀ I TURÓ DE LA GLORIETA (4 X REPTE 30 TURONS DEL MARESME I 1 100 CIMS FEEC)

Senzilla i molt agraïda ruta, més enllà de la distància, que transcorre entre els termes municipals d'Arenys de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac i que ens permetrà assolir 4 dels turons del repte dels 30 turons del Maresme, un d'ells, el Montalt, també del repte dels 100 cims FEEC, així com visitar algun altre modest turó i el centre de la bonica població de Caldes d'Estrac.
Sortim de la zona dels grans supermercats i la Platja de la Picòrdia d'Arenys de Mar, on tenim bon espai per poder aparcar. Des d'allà, anem a l'esquerra a tocar la N-II i on un cop passada la benzinera i deixant el Mercadona a la dreta, comencem a pujar fins trobar un camí senyalitzat (Can Jalpí 2,7 km) que deixa l'asfalt i puja amb el Rial de Sepí a la nostra esquerra. Una petita pujada final ens deixa al pont per superar per amunt l'autopista C-32, on haurem de seguir a la dreta seguint una pista deixant aviat el terme municipal d'Arenys de Mar i entrant al d'Arenys d'Amunt. La còmoda pujada ens deixa quan portem 3 km de ruta a una cruïlla senyalitzada on haurem d'anar a la dreta en direcció a El Pollastre. 1,5 km després hem de parar atenció si volem pujar al Turó del Pollastre (296 m), que ens queda a la dreta i on s'accedeix seguint un petit corriol que porta cap a una barraca, on haurem de recular per pujar cap al turó seguint els rastres de corriol que porten al cim, d'altra banda molt emboscat i sense cap interès especial més enllà del topogràfic. Continuem el recorregut seguint la pista fins arribar a la carretera BV-5031, que creuarem, per entrar a la urbanització dels Tres Turons. Per asfalt, anem pels carrers de la mateixa fixant-nos que arribarem a un punt on hem de seguir a la dreta on tenim senyalització del sender local que ja fa estona que estem recorrent, el SL-C 76. Deixem l'asfalt per entrar a una pista i després un corriol ara a un bonica tram emboscat on predominen les alzines i les alzines sureres i on passarem per un curiós vesant d'un turó amb algunes escultures que sembla bastant abandonat, i poc després per la Font de l'Eu. El corriol puja poc a poc camí de la pista de la cruïlla del Corral del Forn, entre curioses formacions geològiques a mode de grans roques distribuides aleatòriament i formant curiores estructures. Assolida la pista anirem a l'esquerra on farem un anada-tornada per pujar al primer 30 turons del Maresme del dia, el Turó de Ca l'Amar. El turó, de 416 metres, on trobem un màstil amb senyera, és un bon mirador del Montseny, del Montnegre i també obert cap al mar. Tornem a la cruïlla on hem fet l'anada-tornada deixant a la dreta el mas del Corral d'en Forn i seguint per la pista, que deixarem per pujar a l'esquerra, un cop arribats a un racó senyalitzat com Mirador de la Salamandra i on cop abans trobem una gran roca coberta de molsa i falgueres i que té una ma dibuixada. El corriol puja ara fort passant per una mena de boca d'una mina i acabant sortint després del tram amb més pendent a un corriol on nosaltres anirem a la dreta, però que si prenem a l'esquerra, podem pujar al Turó de Vilanegra (533 m), altra turó molt emboscat amb l'únic interés topogràfic, donat que tampoc té gaire visibiltat. Nosaltres anem a la dreta, estem a la Plana dels Lladres, tot i que seguim pujant fins sortir a la pista. Arribats a la pista, si la seguim a l'esquerra, sense problemes arribarem al Coll de la Ferradura, des d'on farem la pujada al Montalt. Nosaltres, però, creuem la pista i seguim un corriol que puja cap al Turó del Mig (551 m), altra turó emboscat i sense visibilitat, però que té l'alicient de tenir el punt més alt a un conjunt de grans roques a les quals podem pujar. Atenció, perque com veurem en aquest tram, tota aquesta zona és molt frequentada per ciclistes i motos amunt i avall, sobretot si anem en cap de setma, tenint que parar atenció especial quan anem per corriols estrets com aquest que puja al Turó del Mig. Baixem del turó per un dels costeruts corriols que ens deixem a la cruïlla de camins que és el Coll de la Ferradura, on comencem a pujar cap al Montalt agafant la pista que puja a l'esquerra, deixant la que va a la dreta i que està senyalitzada (Montalt 0,5 km) per la tornada. Atenció, perque aquesta pista l'hem de deixar uns 50 metres del coll, agafant un corriol que puja fort a la dreta i que ens deixarà justament al vèrtex geodèsic del Montalt, al tram més exigent de la ruta d'avui. El Montalt (597 m), és un dels cims del Repte dels 30 Turons del Maresme i també del repte 100 cims de la FEEC, i és una autèntica talaia sobre el mediterrani, emboscat cap una banda però amb magnífiques vistes de la costa, tenint Canet de Mar, Arenys de Mar, Mataró i més enllà a la vista. Si ens movem una mica de la zona del vèrtex, hi ha poc espai, podem donar fer al nostre pas un dia ben concorregut amb unes 15 persones al reduit espai, podrem pujar a una de les grans roques i tenir vistes també del Santuari del Corredor, el Montseny i el Montnegre. Una sorpresa va ser la gran quantintat de pessebres de diferents agrupacions excursionistes de la zona que vam trobar allà dalt, i més tenint en compte que estàvem a escasos 6 dies del 25 de desembre. Al grup que vam trobar al cim, que eren de la zona, van sentir comentar que el cim també era conegut com el Cim dels pessebres, i podem donar bona fe, que el nom no podia ser més apropiat.
Deixem enrera el Montalt baixant pel corriol contrari al que hem pujat , anant a la dreta per tornar al Coll de la Ferradura, un cop arribats al Coll de Paietes, on un corriol continua a l'esquerra. Arribats al Coll de la Ferradura anem ara en baixada cap a l'esquerra camí de la Creu de Rupit, a la qual no arribarem, perque a un revolt que fa la pista durant la seva baixada, agafem un corriol que segueix dret a l'esquerra de la mateixa i que ens deixarà a la pista o Camí Ral pel qual he de seguir a l'esquerra. Uns 600 m després de sortir a la pista arribem a la cruïlla del Pi de la Guilla o del Malpàs, lloc ben conegut pel habituals de la travessa de resistència La Marxassa, organitzada per l'Agrupació Científica-Excursionista de Mataró i que durant 63 km uneix la ermita de Sant Martí del Montseny amb l'ermita de Sant Simó a la població mataronina. Seguim la pista on a uns 200 metres trobarem una bifurcació, prenent nosaltres la que puja a l'esquerra, tot i que si prenem la de la dreta tornaríem a enllaçar més endavant amb el track. Ens esperen ara uns 2,5 km per pista amb tendència a la baixada fins arribar al Coll de Llavaneres, cruïlla senyalitzada on deixem el GR-83 que ens portaria a Mataró, agafant la pista que baixa ara si, amb evident i continua baixada a l'esquerra i on ens marca que queden 2,9 km per arribar al centre de Sant Andreu de Llavaneres. Quan portem uns 1,6 km arribarem al cementiri de la població on trobem la senzilla però bonica església vella de Sant Andreu de Llavaneres, presidida per dos lleons al seu portal. Deixem enrera l'església i el cementiri baixant per la carretera que deixarem aviat per agafar la pista que va a l'esquerra i que passa sota l'església. Aquesta pista ens portarà a les escales que a la dreta pugen al Turó de Sant Sebastià, altra dels turons del repte dels 30 Turons del Maresme que visitarem avui. Al turó trobem l'estimada ermita pels llavanerencs del mateix nom. Erigida cap a començament del segle XVI , una època en què sovintejaven les epidèmies de pesta, contra les quals sant Sebastià n'era el sant protector, a mitjans del s.XIX presentava un estat ruinós, tenint l'aspecte actual gràcies a la restauració promoguda pels estiuejants de la població encapçalats per la familia d'artistes Masriera. Seguim la ruta cap al centre de la població creuant el parc del passeig de Jaume Brutau un trobem un plafó informatiu que descriu diferents rutes locals. Arribats a la rotonda on es troba la plaça de la vila, anem a l'esquerra ficant-nos entre edificis pel Passeig de les Monges on no trigarem en veure la primera senyal que indica la direcció a seguir cap al Mirador de la Glorieta on arribarem seguint l'avinguda del Turó. Hem de parar atenció porque abans d'arribar al final del carrer hem d'anar a l'esquerra per un camí de terra que puja si volem assolir el punt més alt del Turó de la Glorieta o d'en Cassany, que amb els seus 163 m serà el quart dels turons del repte dels 30 Turons del Maresme que assolirem avui. En realitat, el turó, més enllà de les vistes obertes a ponent cap a la població, no és més de un solar amb uns pins, sent bastant més interessant si anem cap a les antenes que tenim al nostre davant darrera de les cases. Per arribar-hi, tornarem a la carretera i seguirem a l'esquerra fins que acaba el carrer i arribem a les antenes i a la nostra esquerra al ben visible Mirador de la Glorieta. A peu de carretera trobem un panell on s'explica que fins a mitjans del s.XIX el turó es coneixia com Turó d'en Cassany, que era el propietari de la casa i els terrenys situats a l'indret. Quan els Caralt van comprar les terres, van ser ells qui van construir la famosa glorieta mirador coneixent-se des de llavors com a Turó de la Glorieta. Com s'explica, la glorieta va tenir un protagonista destacat durant la Guerra Civil. La baixada del turó, seguint el track, porta a baixar per un costerut corriol a l'esquerra de la glorieta, ben marcat fins a peu de la carretera BV-5031 que haurem de seguir a l'esquerra durant un kilòmetre fins que arribats a l'entrada de la urbanització Rocafarrera, deixem l'asfalt per baixar per pista de terra a la dreta. Nosaltres, però, un cop fer el recorregut, aconsellem un cop visitada la glorieta tornar enrera desfent el camí per l'Avinguda del Turó per enllaçar el track una mica abans de l'entrada a la urbanització de Rocafarrera, per evitar el perill del trànsit de la carretera, sobretot si es va amb nens o animals. La pista, coneguda com a Camí de Balís, va baixant fins passar sota del viaducte de la C-32, on començarem a baixar amb el Riera de Balís, que fa de límit entre els municipis de Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, a la nostra dreta. Quan arribem al camp de golf i girem a l'esquerra, ja estarem de ple en Sant Vicenç de Montalt, passant després al costat de la magnífica casa de Can Ripoll que quedarà a la nostra dreta i de la ermita de Sant LLop, que queda molt disimulada a l'esquerra per estar a una propietat privada, i que és fàcil passar-se-la. Sortirem al passeig dels Pins que agafarem a la dreta per baixar camí de la platja, passant al costat de una Creu de terme i baixant per un pas inferior sota la línea de ferrocarril. Anem a l'esquerra durant un escàs km fins entrar sense adonar-nos al petit terme municipal de Caldes d'Estrac, on farem una incursió al seu nucli històric per visitar els seus banys termals i la seva església. Caldetes, com és conegut pels seus habitants i els pobles dels voltants és una curiosa població amb una historia totalment lligada al fet de ser una vila termal famosa per les seves aigües "caldes" i que al 2019 va complir els seus 800 anys d'història. El terme municipal té l'honor de ser l'únic de Catalunya que compta amb uns banys termals de titularitat pública i de ser la quarta població més petita de Catalunya, superada solament per Badia del Vallès, Castellfollit de la Roca i el minúscul poble penedesenc de Puigdàlber. Visitada una part de la bonica població de Caldetes tornem a baixar pel carrer de la riera fins que arribats al carrer de Santa Teresa anem a l'esquerra per passar pel pas inferior sota les vies i que ens torna a deixar a la façana marítima. Seguim a l'esquerra entrant als pocs metres al terme municipal d'Arenys de Mar, seguint per un camí un cop arribats a l'asfalt, que ens porta a la platja i que aparentment no té continuació. De sobte, ens trobarem amb un pas inferior per on superarem les vies i pujarem al camí que tocant a la carretera N-II i ben protegits per la biona metàl.lica, ens portarà al punt de partida de la ruta passant per damunt de la fotogènica Punta del Canyadell, donant per concluida aquesta magnífica i senzilla ruta.

IBP INDEX 100 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).