Turó de Clivelleres, Congost de Valldellós, Agulla de Valldellós i el Pas dels Lladres des de Sant Pere Riudebitlles

Ruta circular en general molt senzilla de fer però llarga. Es senzilla gràcies a que va quasi sempre per pistes en molt bon estat ja que la seva llargada la podría fer pesada en el supòsit de que s’hagués de caminar per indrets més complicats tècnicament. La pot fer tothom que estigui @costumat a caminar llargues distàncies. Nomès hi ha un punt delicat, un tram en que no es pot caminar massa ràpid : el tram que va des del Congost de Valldellós fins a l@ part superior de la Cinglera de les Pareres. Aquest tram es ple de vegetació i el sender es difícil de seguir malgrat que hi ha marques de color blau en algunes de les grans pedres que es van trobant. Seguint aquestes marques he arribat sense quasi problemes a l’Agulla de Valldellós però allà he perdut les marques i m’ha costat de trobar l’accés al Pas dels Lladres. Aquesta entrada està a 100 o menys metres de l’Agulla de Valldellós , però la vegetació es tant espesa que no se’l veu. Es un racó força interessant de visitar. El Pas dels Lladres demana d’ajudar- se de les mans per anar pujant. No es un pas massa llarg, potser 20-30 metres, ni complicat doncs només hi ha dos o tres punts de grimpada pel túnel que va pujant entre la roca i el punt superior, el punt pel que s’arriba a la part superior de la Cinglera de les Pareres, que es bastant estreta.




He començat caminant per les afores de Sant Pere per anar al pont de l’Altre Banda. L’he travessat ihe baixat cap al riu fent un troçet del Camí del Riu fins arribar a la Font dels Quadres. Des d’allà he tornat a caminar per un dels carrera del poble. Després heujat pee un sender que passa per la zona de la Masia i que acaba enllaçant amb el camí asfaltat que arriba fins a l’entrada de San Quintī. Allà he travessat el barri de la Bòria i la zona dels horts de Sant Quintí. Fins aquí quasi tot l’itinerari ha estat sobre asfalt. Hi ha la possibilitat de reduir de manera significativa eld trams asfaltats pujant a la Serra de Gramar i baixant d’ella per un corriolet que ens porta a la Bòria. No ho he fet perqué suposava afagir 2-3 km. més al recorregut a més de caminar a un ritme més lent.




Un cop deixat enrera la part asfaltada comença una pujada molt suau cap a la Serra de les Clivelleres. Primer he pujat per pista per agafar un corriol molt bonic a mitja pujada. Les panoràmiques des de la part superior de la Serra de les Clivelleres acostumen a ser fantàstiques però avui hi havia una boirina que n9 permetia gaudir com altres vegades de les vistes. Una llàstima !. He baixat per anar a trobar la Casa de Clivelleres. La casa està en ruïna total però té una terrassa que, en dies clars, ofereix unes magnífiques panoràmiques . Es un bon lloc per esmorzar ja que està molt ben orientat i sempre i toca el sol. Les vistes tampoc han estat les esperades avui però com a mínim hem gaudit de les primeres vistes de l’Agulla de Valldellós. Hi tocava el sol i lluïa espectacular. Des d’aquesta casa ja he anat a buscar el Congost de Valldellós. Es una zona bonica per la que es disfruta el caminar. A mitja baixada pel Congost hi ha un trencall a mà dreta que ens porta al peu de l’Agulla. Aquest racó té una gran bellesa. Es tracta d’un espai força humit amb molta vegetació i grans roques. No es senzill orientar-se tot i que hi han marques blavoses pintades sobre les pedres que ens van orientant. La vegetació es espesa i costa de veure on es l’Agulla. Jo tinc molts problemes per arribar al Pas dels Lladres i avui no ha estat una excepció. He arribat bé fins a l’Agulla però allà ja he perdut el rastre de les marques i he començat a caminar dreta i esquerra fns que finalment he tornat a veure una marca al peu de l’escletxa del Pas dels Lladres. He pujat els 20-30 metres del Pas dels Lladres i he sortit a la part alta de la Cinglera de les Pareres. Des d’allà je baixat per un bonic corriol fins a la Masia de les Pareres. Passades les Pareres he anat en direcció cap a la zona de les Oliveres del Montpedrós. No he deixat el camí quan he arribat a aquest indret però racomano que, si es té temps, es giri cap a l’esquerra i es vagin veient els innumerables murs de pedra seca i , entre elles, un bon grapat de barraques fetes també .de pedra seca.




Deixada la zona del Montpedrós he anat baixant fins que he arribat a les proximitats de Sant Pere. Allà he passat pel Pont Nou i pujat cap al Mirador de Sant Jeroni des d’on es té una gran panoràmica de Sant Pere i de Montserrat


IMPORTANT. Com es veu en alguna de les fotografies, no es pot caminar per la zona de l’Agulla i del Pas dels Lladres entre l’ú de gener i el 15 de juny.