TURO DE GALZERAN. CASTELL DE SANT MIQUEL. DOLMEN DE CASTELLRUF. DOLMEN DE CAN GURRI. FONTS. DES DE MONTORNÈS DEL VALLÈS

El Turó de Galzeran es coneix també com a Turó d’en Mates. Es un cim de 484 metres a cavall entre el Maresme i el Vallès Oriental i en el límit sud de la Serralada Litoral. Magnífic mirador de la costa del Maresme fins a Barcelona, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny, el Corredor i el Montnegre. I en dies clars es pot veure el Cadí i els Pirineus. Prop del cim hi trobem una torre de guaita, però el cim real es troba uns metres al NE on hi ha un vèrtex geodèsic sobre una base d’obra. Aquest vèrtex es històric, ja que fou un dels utilitzats el 1794 per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona i definir la longitud del metre i del resta del Sistema Mètric Decimal.
Al cim s’hi pot pujar des de molts llocs. En el nostre cas hem decidit fer-ho des de Montornès del Vallès i per el camí de pujada passar per unes algunes de les moltes fonts que s’hi troben, així com buscar un parell de dòlmens, el de Castellruf i el de Can Gurri i els poblats ibèrics de Castellruf i el Castell de Sant Miquel.

Ruta: Montornès. Camí Antic de Martorelles (119 m) – Coll de Mercader (237 m) – Can Girona (174 m) – Font de la Mercè (217 m) – Dolmen de Castellruf (419 m) – Turó de Castellruf (458 m) – Font de la Teula (368 m) – Font del Ferro (343 m) – Turó de la Creu (467 m) – Turó de Galzeran (484 m) – Font del Llorer (417 m) – Font de Can Gurri (359 m) – Collet de Can Gurri (391 m) - Dolmen de Can Gurri (409 m) – Coll de Can Corbera (307 m) – Castell de Sant Miquel (437 m) – Coll de Mercader (237 m) – Montornès (119 m).

Accés: Montornès es troba a la carretera BV-5001 que uneix Badalona amb La Roca del Vallés. Des l’Autopista A-7 o la carretera C-17 (Barcelona-Vic) es pot enllaçar amb aquesta carretera des de Mollet o des de Granollers, via Vilanova del Vallés. El punt escollit per iniciar la ruta es el Camí Antic de Martorelles, cantonada amb l’Avinguda Mare de Deu del Carme. Proper a l’església de Sant Sadurní

Caminada: Aquesta caminada la fem majoritàriament per pistes, però sempre que hem pogut ens hem aventurat a prendre corriols, tot i que alguns no sortien en el mapa.
A Montornès prenem el Camí Antic de Martorelles, una pista que anirem seguint fins a pujar al Coll de Mercader, on trobem el GR 97-3 que anirem seguin a trams. Es així com baixem a la zona d’acampada de Can Girona, seguim, ara amunt, passem per davant la masia i mes endavant trobem la bassa. Encara per GR arribem a la Font de la Mercè que raja en abundància. Seguim el GR per pujar per pista fins un coll (sense nom). En algun moment deixem la pista i prenem un corriol per acabar retornant a la pista/GR. Un cop al Coll, a pocs metres a l’esquerra (Sud) tenim el dolmen de Castellruf que visitem. Retronem al coll i ara en enfilem al Turó de Castellruf on hi ha les restes del poblat ibèric. Baixem de nou al coll on prenem rumb al Oest i a pocs metres trobem un corriol senyalitzat com a SL C-120, que seguirem de baixada fins arribar a la Font de la Teula, que raja molt poc. Seguint el SL passem prop de la Basassa (malaurament ens la hem passat de llarg) i arribem a la Font del Ferro, situada uns metres sota el camí. Aquesta resta seca. Seguim la nostra ruta per fer el cim i anem alternant curs trams de pista i força corriols, alguns molt deteriorats com el que puja al Turó de la Creu. Ja tenim la torre forestal del Turó de Galzeran al davant, per arribar-hi tan sols ens cal baixar un metres fins a trobar una pista, la creuem, i per un curt corriol arribem al pla on hi ha la torre de guaita. Aquest es el veritable punt per observar tot l’entorn, i segons un rètol informatiu força nou, un bon punt per guaitar aus rapinyaires. Ens acabem d’arribar al cim, amb el vèrtex d’obra, però sense cap visibilitat. Baixem, seguim la pista que voreja el cim i en el primer revolt prenem rumb al N. Anem seguint per pista, però en arribar davant del turó conegut com a Pi del Casals, tornem a prendre un corriol que voreja el pujol pel vessant N i en lleugera baixada acaba en un altre corriol que resulta ser de nou el GR 97.3. (el Pi d’en Casals va desaparèixer, tot i que entre el bosc d’alzines trobem un vell pi, mig mort de set). Seguim GR que remunta al SE, fins a trobar de nou la pista on gira al NE. Seguim una estona per el GR però aviat el deixem, per prendre una pista mes secundaria, on a pocs metres a l’esquerra trobem un rètol que ens marca la Font del Llorer. Ens desviem per baixar a la Font, que també resta seca. Retornem enrere i de nou a la pista seguim baixant fins arribar al bonic indret on hi ha la Font de Can Gurri, també seca. Com totes les altres fonts que hem trobat, el seu entorn es troba condicionat i arreglat amb bancs per reposar-hi una estona. En aquest cas a mes hi trobem un bonic, alt i bell àlber. Un cop gaudit del indret seguim corriol enllà fins arribar a una pista, per on ens enfilem fins al Collet de Can Gurri. El Domen de Can Gurri es troba uns metres al SSE del collet. Vist el domen tornem al Collet i seguim per corriol que NNE va per dins el bosc, voreja el Puig Sardi, sense fer cim, i acaba fent un tomb que de baixada i passant per el Bosc de can Malloles ens porta fins a una nova pista. Per pista ens dirigim al Coll de Can Corbera, des d’on ens comencem a enfilar al Castell de Sant Miquel. La pujada comença per un curt tram de pista secundaria que puja fins una caseta, on el camí es transforma en corriol que tot dret s’enfila fins al Castell de Sant Miquel, amb les runes de la torre, i a prop les restes del poblat ibèric. Baixem per on hem pujat fins a trobar una amplia pista que seguim rumb al Oest. Quan la pista comença a baixar la deixem per prendre un corriol a la dreta, que per dins al bosc baixa fins a retrobar una nova pista, per la que baixarem fins al Coll de Mercader i retornarem a Montornès per el Camí Antic de Martorelles.

Cartografia: Parc de la Serralada Litoral. Escala 1:20.000. Editorial Piolet