Turó de la Torre 100 cims

Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/turo-de-la-torre-o-de-castellnou/

Track fet en el sentit contrari a les agulles del rellotge
Cartografia ICC)
Mapes Bages NE i Bages NO
Coordenades UTM
Datum WGS84
Distància 15 quilòm.
Temps (sense parades): 3 hores 10 min.
Època recomanada:Tot l'any. A l'estiu s'hauran d'evitar les hores més sol.
Aigua: No trobareu
Recorregut amb poques zones d'ombra. Tant sol a la part alta del recorregut.
Aquesta zona va patir un gran incendi i per aquest motiu existeixen un gran quantitat de pistes que trinxen tot el terreny així que per arribar al cim trobem multitud de pistes. Tot el recorregut proposat es fa per pistes mes o menys amples i netes, tret de la part final del recorregut, de baixada cap a la Torre del Roca, que es va fer per una pista ja en desús, amb parts que comencen a tapar-se per la vegetació, però que encara es pot transitar per ella.
Descripció del recorregut
Sortim del quilòmetre 66 de la carretera C-1411A, lloc on trobem la Torre del Roca.
Agafem la pista de terra que surt en direcció W, just a tocar d'una torreta elèctrica. Recorreguts 275 metres haurem de continuar recte seguint per la pista principal. Transitarem per aquesta pista durant 960 metres i trobarem una pista que surt a la nostre esquerra. No la seguirem. Nosaltres seguirem rectes en direcció NW seguint el Torrent de la Canal. Tot just l'hem superat per un pont natural, trobem altra pista que surt també per la nostre esquerra. Nosaltres seguirem recte en direcció NE. Quan portem recorreguts 2000 metres, des del començament, veiem una altre pista que tampoc la seguirem, continuarem per la pista principal, que porta sentit NE. I així arribarem al Mas Tosquer. Ací podem optar per diferents alternatives que faran escurçar l'itinerari que jo proposo. Des d'aquest lloc surten diferents pistes que porten al mateix lloc, el cim del Turó de la Torre o Torre del Moro o de la Torre de Castellnou ( per tots aquest noms es coneix aquest lloc). Jo proposo agafar la pista que surt just a la dreta una mica abans d'arribar al Mas. Aquesta pista agafa una clara direcció E, travessant la plana, i a l'arribar a la carena, comença una davallada cap al N. Just quan la pista fa un gir a la dreta hem de deixar la pista per la que venim i agafar altre que veiem a la nostre esquerra i que agafa sentit NW. Seguirem per aquesta pista i entrarem al primer espai arbrat que trobem fins ara. Passem per un petit bosc de pi que es va salvar del foc. Anem seguint per aquesta pista, veient a la llunyania el mas enrunat de El Solà i un parell de fileres de rusc fins que trobem un nou encreuament de pistes. Hem d'agafar la que continua cap a la nostre esquerra, marcada amb una fita de pedres, i que segueix la llera d'una riera, a la nostre dreta. Després de uns 200 metres mes o menys trobem que la pista es divideix. Una branca segueix recte i l'altre agafa sentit SE. Seguim en aquesta última direcció. Anirem sempre seguint la pista principal, deixant un desviament fins que trobem una altre fita de pedra que ens indica que hem de deixar la pista per la que transitem i hem d'agafar la que surt a la nostre dreta, en direcció NW i que ens porta a vorejar un petit turó que tenim a la nostre dreta. Així doncs deixem la pista de terra que segueix recte i que ens portaria a enllaçar amb la pista que puja des del Mas Tosquer i prenem la pista de pedra que tenim a la nostre dreta. Seguirem per aquesta pista fins que la deixem quan trobem altra que continua en sentit NNW Uns quants metres més endavant veiem que la pista per la que venim es bifurca en dues pistes, una que fa baixada i que està barrada amb un filat, i altre que fa pujada i que està en mal estat. Continuem per aquesta última fins sortir a la carretera que ve de Balsareny i va a Castellnou de Bages. Nosaltres girarem a la esquerra per anar a trobar el camí que ens ha de portar al cim. Als pocs metres de caminar trobarem una petita fita de pedres a la nostre esquerra i que ens mostra el camí que puja fins la torre. Seguirem el corriol, fressat, fins que trobem amb una pedra que separa el camí. Per una banda, a la nostra dreta, puja fins al torre i a l'esquerra és el que farem servir per tornar. Així doncs puguem al cim i contemplem, si el temps ho permet, les vistes, fem les fotos de rigor, i comencem la tornada. Per allò tornem, fent una petita i fàcil des-grimpada, a l'encreuament abans descrit i el seguim ara recte per sortir a una pista que ens portarà de nou a la carretera. Al sortir a aquesta continuarem en sentit SE, per anar a trobar un desviament. Trobarem un pal indicador. Continuarem recte en direcció a Castellnou del Bages deixant la carretera de terra que segueix per la dreta. Arribarem a un altre encreuament senyalitzat amb un pal indicador, però aquesta vegada no ens ofereix cap alternativa vàlida. Nosaltres seguirem recte en sentit E fins arribar a trobar una creu de fusta en un encreuament de camins. Nosaltres seguirem recte, tot i que trobem marques de pintura vermella i groga que diuen que el camí no segueix per allà. Seguirem recte uns quants metres fins que trobem un encreuament amb tres alternatives. Aquest encreuament es troba senyalitzat amb altre creu, ara molt més petita i de barreta de ferro. Nosaltres hem de seguir pel camí que fa una lleugera baixada en sentit SE, deixant la pista principal que segueix recte, i un altre camí que fa baixada i que queda a la la nostre esquena. En realitat, aquest camí que prenem no es més que una pista que segueix paral·lela a la pista principal, però serveix per fer la sensació de que transitem per camí de muntanya en comptes de per carretera. També ho agafem ja que part del camí transcorre entre pins així que trobarem bastant d'ombra, si es que fa sol. Així doncs seguim per aquesta pista fins que trobem un encreuament. A la nostre dreta la pista s'enfila de nou cap a la carretera així que nosaltres agafem la pista de la nostre esquerra, que baixa en sentit SE. Una vegada hem sortit de l'arbrat, arribem a un lloc al qual la pista fa un revolt cap a la dreta. Ací tenim la possibilitat d'escurçar de nou el recorregut ja que, just a la corda de la corba, surt un corriol que baixa dret cap a la pista que, prenent-la cap a la dreta, ens portaria al final de l'itinerari passant per la Costa Gran. Nosaltres però continuem fent llarg el camí fins que trobem que la pista ens ofereix de nou dos alternatives. Optem per continuar recte en baixada seguint en direcció E fins que tornem a trobar un altre encreuament. Aquesta vegada seguirem recte en el sentit de la marxa per a anar a sortir a una altra pista – molt - més ampla. Nosaltres seguirem per la nostre dreta, en pujada, deixant la baixada a la nostre esquerra i que també ens portaria al destí ja que enllaçaria amb la pista que, per la Costa Gran, ens deixaria a la Torre del Roca. Així doncs hem seguint per la pista fent pujada. Just quant la pista fa un fort revolt cap a la dreta veiem un corriol, o pista, que segueix recte. Si continuéssim la pista arribaríem a Cellers de la Serra. Potser aquesta és l'opció més còmoda ja que la pista que proposo no deixa de ser una drecera de la carretera, que trobarem de nou més endavant , i es troba una mica abandonada i la vegetació comença a menjar-se el camí. De totes maneres jo proposo agafar la pista i deixar la principal que puja a la carretera. Així doncs seguim ara per una pista en desús i força precària resseguint un filat elèctric que tenim a la nostre esquerra, veient sempre sota nostre les múltiples pistes que hem anant abandonat i que ens fan pensar si no hem fet malament no agafant-les. Amb aquest pensaments ens trobem de nou amb la carretera-pista . Ara no ens queda més remei que seguir-la per la nostre esquerra. Trobarem més endavant que a la nostre esquerra surt una pista d'herba amb rodades de vehicle. Podem agafar-la ja que torna a juntar-se amb la carretera-pista uns metres més endavant. De nou a la carretera-pista hem d'anar amb compte ja que en poc temps la hem de deixar. Hem d'anar a trobar un línia elèctrica que creua la carretera. Hem de trobar una petita fita de pedres que indiquen el començament d'un corriol que ens ha de portar al destí. Una vegada hem trobat la fita, passarem per sota del filat i anirem a trobar la torreta elèctrica que tenim a la vora. Hem de baixar per sota dels cables, seguint la línia, per anar a sortir a una camí més ample i que cap a la nostre esquerra, fa baixada. Ací tornem a trobar molta vegetació que fa complicar una mica la caminada però no es llarg el recorregut a fer. Descendit arribarem a una nova pista també més ampla que la que portem. Ja veiem al davant el nostre destí, però encara hem d'arribar. Seguirem ara per la nostre esquerra ( desconec el destí de la pista que segueix per la dreta, potser també porti a destí ) i arribarem , després d'una llaçada de la pista a un replà amb una abeurador de bestiar. La pista potser continuï recte, però, amb les ganes que tenia d'arribar, vaig agafar a la esquerra altre pista que fa baixada. Ens trobarem amb una porta que ens barra el pas. Just a la porta trobem un corriol que surt a la dreta. El seguim i anem a parar a un petit pla amb un tub de PVC de conducció d'aigua. S'ha de seguir aquest tub com es pugui. Hi ha un lloc per el que es pot fer una petita des-grimpada, no més que un salt. Així seguint el tub arribarem a trobar una filat que ens barra el pas. L'hem de passar per on puguem ja que a l'altre costat tenim la pista que baixa cap a la Torre del Roca i al final d'aquest recorregut.
Aquest final de recorregut no crec que sigui el més apropiat ja que es passa per llocs una mica complicats, sense cap perill si es fa amb seny. El que passa es que vaig fer drecera en comptes de anar seguint la pista. Suposo que si hagués seguit la pista hauria arribat igualment, fent una mica més de caminada, però al mapa que vaig fer servir ( el del ICC ) el camí que vaig seguir de baixada no apareixia.