Turó de l’Ermità (100 Cims) i coves de Santa Cecília

Curta i senzilla sortida que va des del Monestir de Santa Cecilía de Montserrat cap al Turó de l’Ermità ( un dels cims incorporats fa uns mesos a la llista del 100 Cims de la FEEC). Es un recorregut que no presenta cap mena de difucultat tècnica i que en canvi ofreix unes vistes precioses de tot el massís de Montserrat. No cal arribar al Turó de l’Ermità per gaudir d’aquestes vistes, sino que les tens presents en tot el recorregut. Es una passejada accessible a tothom que et fa disfrutar de les vistes que ofereix.




He pujat al Turó de l’Ermità pel seu costat nord i pel sud. Pujar-hi pel nord es molt fàcil, no té cap dificultat especial, només cal posar les mans per ajudar-te a superar un tram de roca de poc més d’un metre. Si es vol pujar pel sud , ja cal grimpar. No es una grimpada difícil però tampoc es fàcil. Les vistes de Montserrat son magnífiques.




Per tornar a Santa Cecília he desfet el camí, fins que he agafat un corriol fitat que surt a mã esquerra. Es un corriol net de vegetació que va quasi sense desnivell en direcció al Torrent de les Coves de Santa Cecília ( el mateix que més endavant es convertirà en Torrent de Sant Jeroni). Al arribar a aquest torrent el camí ja no es tan evident per culpa de la vegetació que el tapa una mica. Passat el torrent es veuen un grup de roques a mà esquerra entre les que hi ha les coves de Santa Cecília. Aqui s’hi van trobar restes de materials prehistòrics però la veritat es que no em van semblar coves que tinguessin cap interès especial. La manera més fàcil de continuar, un cop vistes les coves, es desfer el camí i, un cop s’enllaça de nou amb el camí principal continuar sense cap mena de dificultat fins al Monestir de Santa Cecília. Jo no vaig triar aquesta opció sino que vaig continuar cap al est seguint, el que segons Wikiloc era un corriol. A la pràctica aquest hipotètic corriol, si es que existeix, era intransitable. Un bosc espés, amb aritjols que s’enganxen a tot el cos, em feien avançar molt lentament de manera que vaig optar per entrar en un petit torrent i grimpar fins arribar al camí, a pocs metres del Monestir. Insisteixo en que el millor es recular des de le coves cap al camí principal per estalviar-se aquest tram tan incòmode.