Turó de les Gatoses, el Rieral, ermita d'Argimón, Turó del Far, Can Canaleta

Pugem pel corriol de darrera la font de St. Salvador amunt cap al Turó de les Gatoses, baixem al Sot del Rieral,
pugem altre cop a l'ermita d'Argimón, i el Turó del Far. Baixem ja cap a Can Canaleta, pugem cap a la pista ampla de Farners. Passem per l'ermita Farners i baixem per la drecera de la Bassa d'en Camps. Seguim un corriol cap a la font picant, i acabem al passeig del Parc de Sant Salvador. Tot corriols menys el tros de Can Canaleta a Farners. El desnivell positiu és d'uns 800 metres i es pot fer en unes 4 o 5 hores, depenent les aturades.

"Dominant la vall de l’Esparra, al puig d’Argimon, al sector basàltic muntanyós de ponent del terme, s’aixeca el santuari de la Mare de Déu d’Argimon. L’edifici fou bastit el segle XVII sobre les restes de l’antic castell i al costat del primitiu temple romànic del segle X, que formava part de l’oratori del castell. Hom hi havia venerat fins a temps recents una imatge d’alabastre dels segles XV-XVI. L’edifici ha estat restaurat modernament i hi té lloc un aplec el segon diumenge de setembre. Al costat hi ha una torre arruïnada, que correspon a l’antic castell d’Argimon, centre primitiu del domini del terme, esmentat ja en època de Ponç I de Cabrera, fill de la vescomtes sa de Girona Ermessenda, entre el 1050 i el 1076, quan aquest fa jurament de fidelitat per aquest castell i pels de Blanes i Cabrera, entre altres propietats. Continuà en mans dels Cabrera i l’església del castell, dedicada a Santa Maria i dependent de la parròquia de l’Esparra, surt esmentada ja el 1279. Foren feudataris dels Cabrera pel castell d’Argimon els Vilademany, senyors de Santa Colo ma de Farners, que en tenien el domini immediat però hagueren de reconèixer el domini superior dels Cabrera, fins al segle XVIII com a mínim. Depenien del castell les parròquies de Riudarenes, Vallcanera, l’Esparra, Castanyet i el lloc de Sant Pere Cercada (segle XIV). Aquest castell s’aixecà en armes durant la revolta del vescomtat de Cabre ra contra Pere III, a l’execució del vescomte Bernat (II), i es mantingué assetjat per les hosts reials prop de tres anys, del 1364 al 1367. Fou manat destruir aleshores pel futur rei Joan I, i al principi del segle XVII els Vilademany donaren permís a l’ermità de la capella del castell per a edificar el santuari."(http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0055890.xml?s.rows=50&s.q=manat)