TURÓ DE L’ESCLETXA (100 cims) I TURÓ DE LA CASETA DES DE EL VILAR. Viladoms de Dalt

El Turó de l’Escletxa es un modest cims de 447 m situat al límit Oest del Massís de Sant Llorenç del Munt, en el terme de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. Deu el seu nom a un antic pas entre roques (escletxa) de la cinglera, per el qual els pagesos pujaven a conrear les vinyes d’aquest indret. Als anys 80 una esllavissada va fer desaparèixer aquest pas i actualment existeix una escala equipada per la qual es pot accedir a la cinglera. Hi alguna controvèrsia en si el turó de l’Escletxa es l’esmentat o un turó veí de 419 m d’altitud situat a, 650 m al Oest del vèrtex geodèsic. El cert es que aquest darrer es molt mes proper a l’escletxa. Controvèrsies a part, la zona es una antiga àrea de conreu de la vinya, on abunden les barraques de pedra seca, anomenades vinyes. Per el camí n’hem trobat algunes força ben conservades. Viladoms de Dalt es el nom amb que es coneix l’antic Mas Llevallol, del segle XVII. Malauradament avui esta enrunat, però hi trobem elements arquitectònics interessants. La casa tenia una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, també en ruïnes. El Vilar es un antic nucli, embrió de Castellbell i el Vilar. Segurament d’origen romà i que s’ha mantingut habitat fins a l’actualitat. L’església parroquial es la de Santa Maria del Vilar d’origen romànic, documentada l’any 1047, però de la que no en resta res. L’actual es del S.XVIII. El Turó de les Casetes de 295 m d’alçada es troba al N de El Vilar a l’altre costat del Rasot del Puig.

Ruta: El Vilar (219 m) – Santa Maria del Vilar (224 m) – Masia del Puig (219 m) – Camí de Cal Guixa (231 m) – Bosc del Puig (282 m) – L’Escletxa (383 m) – Turó de Moncunill (419 m) – Turó de l’Escletxa (447 m ) – Collet dels Capellans (400 m) – Viladoms de Dalt (332 m) – Rasot del Puig (300 m) – Carretera de Rellinars (237 m) – Turó de les Castes (296 m) – Rasot del Puig (189 m) – El Vilar (219 m).

Dificultat: Fàcil que es fa per camins i pistes força evidents, llevat d’algun tram a la baixada del Turó, on hem buscat antics corriols, evitables i substituïbles per pista. La orientació, si no hi ha boira, es molt fàcil.

Accés: Amb transport privat s’hi arriba per la carretera C-55 (Abrera-Solsona) o per la C-58 (Barcelona-Terrassa-Castellbell i el Vilar)

Caminada: Iniciem el recorregut a El Vilar i primer de tot ens atansem a l’església de Santa Maria. Amb bones vistes matinals al massís de Montserrat. Des de la plaça de l’església anem al SE per el carrer del Vilar fins a la Masia del Puig a la cruïlla amb la carretera de Rellinars que travessem. Poc amants de les pistes i carreteres, prenem un camí, que encara el SE, s’enfila suaument dins el bosc fins anar a parar damunt del túnel de tren, amb vistes sobre l’estació. En aquest punt no podem continuar, ja que queda tallat per l’autopista, que haurem de travessar. Per fer-ho comencem baixant al N per un camí que ens situa al Camí de Cal Guixa per on seguim fins a travessar l’autopista per sota. Pocs metres mes endavant, a la cruïlla, girem a la dreta i continuem per el camí de Cal Guixa. Al cap de 200 m, quan la pista fa un gir hem d’estar atents a l’inici d’un camí damunt d’un marge. Un cop al camí ens comencem a enfilar pel bosc del Puig, al principi fa una llaçada i ràpidament es situa a la carena, des d’on comencem a tenir bones vistes sobre el Pirineu, amb una visió molt clara del Pedraforca i la Serra del Cadí. El camí per la carena va sempre rumb SE i va pujant suaument. Trobem les restes d’alguna cabana de vinya. En el moment que el camí arriba a una zona mes plana i va girant al S, estem atents a una cruïlla de camins. Prenem el que va al S fins arribar-nos a l’Escletxa. Retornem a la cruïlla on el camí ara va rumb al NE i s’enfila al cim de 419 m, que per alguns es el turó de l’Escletxa. Com que les nostres coordenades dels 100 cims son unes altres, anem a cercar-les, tot seguint per el camí que gira al E. En arribar a sota el Turó el camí es bifurca. Nosaltres seguim al E, amunt que fa pujada, per una traça de camí mig perdut que ens mena directament al cim. Un metres abans trobem la bonica i sencera barraca Coma de Santa Maria, amb un pessebre al seu interior. Ara si, arribem al cim, amb el seu vèrtex geodèsic. Contemplem el paisatge on el mes proper i destacat es Montserrat al SO. Al Est tenim el massís de Sant Llorenç del Munt d’on sobresurt el Castellsapera. Ja mes el N veiem el Puig Soler i just darrera, treu el cap tot nevat el Puigmal.

Baixem del cim rumb al N per arribar-nos a Viladoms de Dalt. El primer tram es corriol fins arribar a trobar una amplia pista que es una opció per anar directes a Viladoms. Però com que som poc amants de pistes, cerquem un corriol que ens marca el mapa (base topogràfica 1:5.000) I el trobem anant per la pista 40 m al S. El primer tram del corriol es fa un xic difícil de seguir degut a la seva poca utilització. Podem dir que està en vies d’extinció en favor de la pròxima i avorrida pista. Nosaltres anem pel corriol, passem pel costat d’una petita cinglera i arribem al Collet dels Capellans, on seguim, ara si, per una pista secundaria que franqueja un petit turó per el seu costat Est i Nord. Amb tot això passem prop de la Barraca de la Vinya del Luci, a escassos 20 metres del camí (malauradament nosaltres no l’hem sabut veure). Finalment la pista acaba enllaçant amb la pista principal que baixa suaument al NO i arriba a les restes del que fou la històrica masia de Viladoms de Dalt. Just a l’entrada hi ha el que fou la capella de la MD de Montserrat i mes endavant l’era on hi veiem un gran mosaic amb la rosa dels vents. Traient en cap entre les runes uns bonics arcs amb punta del que fou el celler. I també la baixada al que fou la cisterna. I al N un petit turó on ens enfilem. Baixem del turó, travessem l’era i retornem a la pista que baixa al SO. Sense fer cas a la pista prenem un camí que al SSO s’endinsa al bosc, arriba ajuntar-se amb una altra pista estreta i en mal estat per on anirem baixant tot fent una sèrie de toms. Trobem, a la dreta del camí i mig amagada pel bosc, la barraca i el forn de l’Olivar del Ros: una construcció en dues peces: la barraca i un forn d’obra. Seguim baixant per el camí i en travessar un torrent diuen que hi ha la Font del Rei (nosaltres no l’hem sabut trobar. Després a casa hem trobat unes coordenades que hem posat com a punt de pas, per si algú té mes sort que nosaltres i l’hi son d’ajut per trobar-la). El camí ara va en direcció al SE tot passant per damunt d’una cinglera fins a creuar per primer cop el Rasot del Puig, on gira a NO. La pista cada cop es mes ampla. En arribar a unes antigues edificacions (antic cap de tir), deixem la pista i per camí baixem a creuar el Rasot del Puig, situar-nos al marge dret i remuntar fins a la carretera de Rellinars. Ara fem 400 metres pel voral de la carretera, que travessa l’autopista per sobre. Deixem la carretera en el moment que gira al SO i nosaltres comencem a enfilar-nos per un camí dret que va directe al Turó de les Casetes des d’on veiem els dos bonics meandres que el Riu Llobregat fa en aquest tram. Baixem del cim seguint al Oest fins que arribem a la tanca que envolta les Casetes del Puig. Seguim pel costat de la tanca fent atenció a trobar el camí que força dret (no te cap dificultat) baixa al Rasot del Puig, que remuntem fins a poder creuar-lo, girem 180º i ens enfilem per anar a buscar el Vilar que tenim just a sobre.

Cartografia: Bages-07. Mapa Comarcal de Catalunya. Escala 1:50.000. ICGC (Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya).
Base topogràfica 1:5.000. Fulls: 282-114. ICGC