Turó de l’Escletxa i Puigsoler (2 x 100 cims)

Itinerari lineal per la comarca del Bages i més concretament entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet, aprofitant la presència de línia R4 de rodalies, que ens ha permès pujar a dos turons inclosos en el llistat dels 100 cims de la FEEC, el de l’Escletxa i el Puigsoler, situats en un conjunt de petites serres a tocar el límit SW del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac i prop del de la muntanya de Montserrat. Tot el recorregut es fa per pistes, senders i camins fresats i evidents, però ens anirem trobant amb un munt d’interseccions i cruïlles, sobretot entre el barri de les Comes i el Puigsoler, que són de difícil descripció escrita, per la qual cosa considero que dur el track en el GPS i disposar d’una cartografia acceptable al dispositiu ens facilitarà, i molt, l’orientació. Sobre el terreny i consultant el mapa, hem vist que aquest recorregut es pot variar al gust, però nosaltres ens hem cenyit al que portàvem.
Una altra cosa a tenir en compte és que la pujada al Turó de l’Escletxa la farem per una via ferrada, que tot i ser molt senzilla, supera una paret de roca completament vertical de 8 metres d’alçada, per tant, és imprescindible dur l’equip necessari i saber-ne fer ús. En cas de no voler pujar aquest pas equipat, tot just travessada la C-16 i quan anem paral·lels a ella, a l’esquerra surt una pista que ens porta directament a l’esmentat turó.
En el nostre cas hem deixat el cotxe a l’estació de Castellvell i el Vilar i hem agafat el tren fins a la de Sant Vicenç de Castellet, però evidentment, es pot anar amb el ferrocarril directament des del nostre punt de residència.

Voltem l’estació i ens incorporem al quilòmetre 0 de la carretera BV-1121 per la que seguim fins a una cruïlla on marxarem a la dreta per la BV-1273 en direcció a Renillars i Terrassa. Arribem al barri del Vilar i seguim a la dreta en direcció al cementiri municipal, tot i que, abans d’arribar-hi, per la dreta veurem una pista per la que pujarem. Travessarem les vies del tren per sobre i l’autovia C-16 per sota, traçant la pista un marcat revolt a la dreta, que és per on seguim. Aquest és el punt des d’on podem pujar el Turó de l’Escletxa sense fer la ferrada.
Anem uns metres en paral·lel a l’Eix del Llobregat, fins a una bifurcació, on agafem el trencall de l’esquerra i més endavant trobem l’entrada a la masia de Cal Guixa. Altre cop anem a l’esquerra, fins que deixem la pista en un marge a l’esquerra on hi ha fites.
A partir d’aquí seguirem per sender, a estones desdibuixat, però amb rastre de pas, entre els matolls i el bosc, on cal estar atent a les fites de pedra. Més endavant, veiem com el camí, en el punt on es fa més costerut, ha estat arreglat, amb algun graó en les zones més descompostes, fins que arribem als peus mateix de la via ferrada.
Aquest tram va ser equipat per les persones que van fer el mateix amb la ferrada de la Cinglera del Resistent, recuperant un antic pas que es feia per l'Escletxa, una xemeneia natural desapareguda fa anys. Ara el que ens trobem davant és un mur vertical d’uns 8 metres d’alçada, amb grapes metàl·liques i cable de vida, que es supera fàcilment, sempre que ens assegurem adequadament amb l’equip de ferrada, que repeteixo, és obligatori dur. Dalt de tot veurem un ancoratge per si es vol fer en sentit contrari i baixar rapelant.

Superat aquest pas, seguim per corriol evident el cordal carener, passant per una cota secundària, el Turó de Montconill (419 metres) i poc més endavant, després de passar pel costat de la primera d’un munt de cabanes de pedra seca que anirem trobant, atènyer el vèrtex geodèsic del Turó de l’Escletxa, situat a 447 metres d’alçada, amb una bona vista sobre Montserrat i el vessant SW del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, com es pot veure en aquest link: https://peakvisor.com/peak/turo-de-l-escletxa.html?yaw=89.26&pitch=-1.97&hfov=60.00. Baixarem per la dreta, per un corriol una mica trencat, fins a una pista visible a la base del turó, que seguim uns metres fins veure un encreuament per on passa l’etapa Montserrat - Rellinars del GR 5, que coincideix amb la ruta dels Tres Monts (IP 5). Nosaltres, però, trencarem a l’esquerra per un corriol que abandona la pista i ens porta a la fondalada del torrent de Cal Robert, des d’on anirem a trobar la carretera B-122, a l’alçada de Les Comes, tot i que primer haurem passat per les basses i els salts d’aigua de la riera de Rellinars, on veurem unes curioses formacions de roca que ens caldrà travessar.
Passem a l’altre banda de la carretera i ens enfilem per una pista, en el límit geogràfic entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental. Veurem a la nostra dreta i una mica alçat el gran mas de Cellers, que voltarem per dalt, i seguirem per l’anomenat camí de Cellers a la Pòpia. En una intersecció múltiple, agafarem el trencall de més a la dreta, obviarem dues cruïlles a dreta i esquerra respectivament, parant compte a la cota 354, ja que deixarem la pista per la que anem, per seguir a l’esquerra, fins arribar a la llera del torrent de Cal Puigsoler, a l’alçada d’una línia d’alta tensió, des d’on a l’esquerra s’enfila un corriol pel que anirem, en pujada, fins trobar una nova pista, que seguirem a la dreta. Estem en el punt més difícil d’explicar de la ruta. Ens enfilarem a la carena del Cellers i haurem de baixar fins al torrent de les Pasteres. Passarem dos cops per sota una línia d’alta tensió paral·lela a la que hem trobat al torrent de Cal Puigsoler, situant-nos al capdamunt de la carena de Comauba.
Veurem ja de front el Puigsoler i també que per sota passa una pista, el camí de la Serra, però nosaltres hem de parar compte a un sender que s’enfila a la dreta i que ens farà superar prop de 100 metres de desnivell, fins arribar a una cruïlla, on haurem de girar a l’esquerra en direcció a un collet amb una torre elèctrica que veurem una mica per sota.
Estem arribant, per fi, al Puigsoler, que es pot afrontar directament pel cordal SE o bé pel sud, que és com ho hem fet nosaltres, havent de superar un breu graó de roca equipat amb una cinta. Dalt del cim, a 524 metres d’alçada, trobem un vèrtex geodèsic, un pessebre i un màstil amb una senyera, però també un indicador de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, que l’anomena Puig Soler i li atorga un metre més d’alçada.
És un modest, però ben situat, mirador de la contrada, com podem comprovar altre cop en aquesta aplicació: https://peakvisor.com/peak/puigsoler.html.

Ham baixat pel pas de la cinta, tot i que in situ i sobre el mapa veiem que hi ha un corriol alternatiu al costat NW del vèrtex, i seguim el cordal carener en direcció a l’anomenat mirador de Sant Bernat, tot passant primer pel Puigsoler Petit, elevació de 471 metres, que es pot evitar si es vol per la dreta, en el sentit de la marxa.
Estem en una cruïlla de camins, amb un pal indicador de les rutes per les que passa el GR 4 i un plafó que ens informa de l’evolució geològica del terreny. Ens incorporem al sender de gran recorregut, que en aquest tram s’anomena camí de Sant Jaume de Vallhonesta, marxant a l’esquerra fins arribar a una cruïlla entre els masos de Can Miquel Gras i Can Noguera, on a la dreta veurem un pal indicador i una estaca de fusta del GR 4 i el SL C-53, que ens marquen el camí que ens durà a Sant Vicenç de Castellet, passant, però, primer per sobre l’autovia C-16. Entrem al nucli de cases pel carrer de les Roques Altes i abandonem les marques del GR a l’alçada del parc de Sant Joan de Dalt, des d’on per la BV-1229 ens dirigim a l’estació de rodalies, on donem per enllestida aquesta llarga travessa per les serres menors de la vall del Llobnregat, entre els Parcs Naturals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el de la Muntanya de Montserrat, ben present visualment en bona part del recorregut.


Ressenya de xrs1959