Turó de Magarola (430 m.) - Barcelonès/Vallès Occidental - 100 cims

Coll de l'Erola - Vista Rica

Coll de l'Erola Aquí hi trobarem l’últim veïnat de Barcelona, Vista Rica, sorgit a finals del segle XIX. El nom ve, evidentment, per les vistes que tenim sobre tot el pla de Barcelona. La importància del coll de l’Erola ve pel seu nom. Ha tingut diferents versions: Coll de Ça Erola, Coll de S’Erola, Coll de Cerola, Coll de l’Erola o Collserola. Com veieu, aquest pas ha donat nom a tota la serralada. El nom Erola ve del molt era. Erola, per tant, significa era petita. La quantitat de batalles que ha patit aquest indret, i les grans transformacions que ha viscut el camí amb la construcció de l’Arrabassada ens parlen de la lluita pel control d’aquest pas. Qui controlava aquest pas, controlava la serralada. Font: PLADEBARCELONA

Cadena que barra el pas de vehicles, seguim recte

Pal informatiu. Esquerra, direcció a El Pas del Rei

Pal informatiu. Esquerra, direcció a El Pas del Rei

Pal informatiu. Dreta, direcció a El Pas del Rei

Pal informatiu. Esquerra, direcció a El Pas del Rei i Turó de Magarola

Pal i panell informatius. Dreta direcció al Turó de Magarola

Continuem per la dreta

Antigues senyalitzacions de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona a Collserola.

A Collserola, especialment al terme de Barcelona, encara es conserven senyalitzacions com aquesta. Les van instal·lar el servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. Són fabricades amb ciment armat, el que explica el seu relatiu bon estat de conservació. Són de difícil datació, possiblement siguin de les dècades dels 50-60. Cada vegada en queden menys.

Cim del Turó de Magarola (430 m.)

Turó de Magarola o Turó del Maltall de Magarola El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 430 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona (Barcelonès) i Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la serra de Collserola. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic amb codi ICC 288123001. Des del 1988 s'hi realitza als mesos de setembre i octubre el seguiment de la migració tardoral d'ocells rapinyaires,[3][4] i al cim s'ha construït una plataforma de fusta, equipada amb plafons informatius, per a allotjar els participants. L'espècie més vista en aquest seguiment és l'aligot vesper (Pernis aviporus), que també ho és en la majoria d'estacions de Catalunya en què es fa un seguiment semblant,[6] seguida del xoriguer (Falco tinnunculus) i l'arpella (Circus aeruginosus). Pel mateix cim hi passa el sender de gran recorregut GR 92, i a pocs metres el GR 6. El nom "Magarola" apareix esmentat el 985 com a "Magerova" o "Magarova" referit a un altre lloc prop de Sant Cugat.[9] Posteriorment va ser adoptat per una família burgesa de Barcelona i aplicat a diferents lloc on tenien possessions, començant pel palau Magarola del carrer Portaferrissa. Font: Viquipèdia

Antiga senyalització del Parc al terra

Antiga senyalització del Parc al terra

Cap a la dreta

Pas del Rei (405 m.), seguim fletxes grogues a l'esquerra

Senyal groc a l'arbre

Senyal groc a l'arbre, continuem per aquest corriol.

Corriol de la dreta

Corriol de la dreta

Continuem pel camí que marxa recte

Alerta!!! Recte pista no

Antiga senyal del parc

Recte avall

Antiga senyalització de Parcs i Jardins, continuem avall.

Una altra pilona de les antigues senyalitzacions de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona a Collserola. Continuem avall seguint el senyal groc.

Àrea de pícnic

Font del Camp del Miracle i Ermita de Sant Medir

Construcció moderna de pedra vista on, a la part superior dreta, hi ha unes incrustacions de mosaic. A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes amb polsador que manen abundant aigua tractada, que cau a una gran bassa. Està situada a la mateixa plaça de l’ermita de sant Medir. L’Aplec de Sant Medir és una trobada de caire festiu i gastronòmic que cada any es celebra, els dies 2 de març a la nit i sobretot el 3 de març, a l’ermita de Sant Medir. Situada al bell mig de la Serra de Collserola, a l’anomenada Vall de Gausac o Vall de Sant Medir, l’ermita és envoltada per dues fonts, la de Sant Medir, al costat d’un arbre monumental, i la “del Manyu”, més recent i situada al camí que ve des de Barcelona. Ambdues fonts, i la riera que en surt, coneguda per la Riera de Sant Medir, haurien tingut un protagonisme original en la celebració, sobretot si tenim en compte que meder significa, en llengua ibèrica, “riu”. Qui sap doncs, si la festa es remunta a temps precristians, com un aplec primaveral situat a redós d’aquesta riera, anomenada de Sant Medir, ben propera a Sant Cugat. És més que probable que els nostres avantpassats anessin aquest dia a aquest indret, la confluència de dos cabals d’aigua (un indret sagrat segons la religiositat arcaica) per celebrar-hi una trobada. Qui sap, també, si la trobada era per fer una ofrena a les divinitats de l’aigua, potser per demanar-los pluja o per agrair-los l’aigua que brolla d’aquestes fonts, fonamental per a la subsistència d’aquells temps. Tot això forma part de les suposicions, perquè, evidentment, no en tenim cap rastre escrit. El cristianisme substituí les divinitats pel Sant Medir, deixant constància de la referència al riu, canvià els ritus, però no pogué variar el fet de trobar-se, aquest dia en aquest indret, al bell mig de Collserola. Font: Les Fonts de Collserola L’Ermita de Sant Medir, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, es troba a prop de l’antic camí romà d’Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que -passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)- entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).El primer document que hi fa referència data de l’any 962. Es tracta d’una construcció romànica de caire tradicional. S’alça una planta rectangular de 8,8 x 7,3 metres i la sagristia es troba en un annex a l’ala esquerra. Coronant l’entrada de l’ermita es troba un campanar d’espadanya amb dues campanes. El seu interior és format per una volta de canó i compta amb un cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Actualment s’han trobat dades en les que es pot observar l’evolució de l’ermita: Fins 1446: Els monjos del monestir de Sant Cugat en tingueren cura. 1447: Es troba inscrit en un relleu gòtic dedicat a la Santíssima Trinitat col·locat tot just damunt la porta d’entrada. 1603: S’hi construeix el retaule de l’altar major amb la imatge de la Mare de Déu de la Vall de Sant Medir al centre. 1916: Es substitueix la imatge original del retaule per la Mare de Déu del Roser. 1922: Un incendi a la Vall de Sant Medir destrueix totalment l’interior de l’ermita. 1962: La Federació de Colles decideix reformar la teulada per risc d’enfonsament. 1993 – 1996: Es fa un gran esforç per enaltir la imatge de l’ermita i el seu entorn. Es reposa una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de la Vall de Sant Medir i la segona campana. La reforma d’una font al pla de l’ermita n’és també un fet destacat. Actualment, la colla de La Penya Regalèssia és l’encarregada voluntàriament de mantenir el bell paratge de la Vall de Sant Medir. La seva labor és reconeguda i admirada per tots nosaltres ja que fan de l’ermita un lloc acollidor on poder celebrar la nostra festa. Font: Federació de Colles de Sant Medir

Seguim recte

Passada la cadena que barra el pas dels vehicles seguim recte.

Pal indicador, seguim recte

Pal indicador, seguim recte direcció a la carretera de la Rabassada.

Pal indicador, seguim recte

Pal indicador, seguim recte direcció a la carretera de la Rabassada

Alerta!!! corriol a l'esquerra

Compte que aquest corriol costa de veure, uns metres abans del pont hi ha aquest corriol a ma esquerra.

Cap a la dreta

Seguim recte

Alerta!!! corriol a la dreta

Corriol a la dreta seguint al costat del Torrent de la Salamandra

Seguim recte

Pal indicador. Esquerra direcció Vista Rica

Pont sobre el Torrent de la Salamandra

Camí de la dreta

Continuar cap a l'esquerra

Camí de la dreta

Vista Rica