Turó de Montcada des de Sant Adrià del Besòs

No coneixia el Parc Fluvial del Besós i avui hi he anat a passejar. El parc té tres zones ben diferenciades. La primera es la d’ús públic. Té una longitud d’uns 5 km. que comencen al pont del ferrocarril de Sant Adrià del Besós i que acaben a la l’altura del pont de Can Zam. Aquest espai està format majoritàriament per gespa trepitjable i per tindre una zona viària asfaltada per on passejar a peu i bicicleta.
La segona es la denominada zona humida que correspon a una zona d’uns 4 km. de longitud, restringida al públic que contè 7,6 ha. d’aiguamolls construits que realitzen el tractament terciari d’un 30% de l’efluent dela depuradora d’aigues residuals de Montcada. Aquesta zona comença al punt a on hi ha l’aiguabarreig dels rius Ripoll i Besós i acaba al punt a on hi ha Can Zam.
La tercera zona es la desembocadura que comprén els últims 450 mts del riu Besós. Aquesta zona està restringida al públic.

He fet la pràctica totalitat de la primera i de la segona zona. El punt d’inici ha estat l’estació de Rodalies de Sant Adrià del Besós. Es pot anar des de Barcelona fins aquesta estació fent servir una T10 pel que el cost del desplaçament ha estat mínim. Des de l’estació he caminat menys de mig km. per accedir a la zona d’ús públic. Eren les 10 del matí i hi havia molta gent, caminant, corrent, amb bici, fent jugar els seus gossos,..... L’espai en si no té cap interés especial pels senderistes, es pla, el riu queda a una vintena de metres dels llocs per on es camina i a més, ni el riu ni les zones habitades que hi ha als costats del riu tenen cap interés especial. Acabada aquesta zona s’entra a la zona humida. Se l’identifica sense cap problema perquè s’acaben tant la zona asfaltada com la zona de gespa. Només es pot caminar per una pista en la que tens a un costat un mur d’uns tres metres d’alçada que et separa de la zona habitada i per l’altre costat els canyissars dela zona humida. Ara, en aquesta época, els canyissars ja son alts pel que no es possible veure el riu. Aquesta part del trajecte tampoc té cap interés especial per a un senderista peró al menys et sents una mica més en contacte amb la natura. En aquest tram cal advertir de que quasi no hi ha llocs pels que sortir, com no siguin els de pujar i saltar el mur. Jo només en recordo un, que es troba aproximadament al vuité km. de la meva caminada. Es tracta d’un curt tram d’escales que permeten que el GR92 que vé de més amunt pugui sortir de la llera del riu per dirigir-se cap al Puig Castellar. Jo no he sortit per aquí, tenia l’esperança de que ho podria fer més amunt però al final m’he vist obligat a pujar mur amunt ( es un mur inclinat) i saltar per sobre la seva barana.
Un cop deixada la llera del riu he entrat a Montcada per caminar una mica més d’un km. i mig per aquesta ciutat. Un cop deixada aquesta enrera, a l’alçada del cementiri de Montcada, he començat a caminar en direcció al Turó de Montcada. Fins aquí no he tingut ni un arbre que em protegís del sol. Cal tindre aquest factor ben present persi es vol caminar per aquests indrets a plé dia de primavera o, especialment, d’estiu.
La pujada cap al Turó de Montcada es suau, es va per pistes i es passa per zones de bosc.Els trams de bosc son bonics així com les panoràmiques que es tenen a mida que es va pujant. Abans de començar la pujada al Turó de Montcada he anat a veure el Turó dels quatre pins. S’hi arriba per un corriol ben fresat que no presenta cap mena de problema. El turó té bones vistes però a dalt de tot hi ha un dipòsit d’aigua que no l’afavoreix gens. Al baixar d’aquest turó he aprofitat per baixar a veure les restes de la pedrera que hi ha sota el Mirador d’Occident. La part més díficil de la ruta d’avui comença a partir d’aquest mirador. Al principi es va per pista amb un bon desnivell fins que cal fixar-se en un punt en que surt un corriol a l’esquerra. Al entrar en aquest corriol comença el terreny més coflictiu i dret fns arribar al cim. Es un tram curt, d’uns centenars de metres, però dur, sobretot si fa calor com la d’avui. Les vistes des del cim del Turó son esplèndides, només per gaudir-les val la pena l’esforç de pujar-hi.

Una bona part de la baixada ha seguit el mateix itinerari que la pujada. Només cal destaacar un corriol, molt dret, que comença en un punt en que hi ha una tanca que barra el pas cap a la zona de la pedrera, i que es bonic de fer i que surt a l’altura de la Font de la Mitja Costa.

La ruta acaba a una de les estacions de rodalies de Montcada. De nou es pot pagar amb una T10 i tornar al centre de Barcelona.

En resum ruta curiosa, molt senzilla i sense gaire interés en els seus primers 9-10 km. i bonica, molt maca en tota la zona del Turó de Montcada