TURÓ DE SANT MATEU o LLEDÓ (500m) i ERMITA, des del Dolmen Can Boquet, Cova de la Granota i altres jaciments,Vilassar de Dalt
near Òrrius, Catalunya (España)
Viewed 2274 times, downloaded 139 times
Trail photos
Itinerary description
TURÓ DE LLEDÓ o TURÓ DE SANT MATEU (500m) i ERMITA, des del Dolmen de Can Boquet, Cova de la Granota i altres jaciments, Vilassar de Dalt
Circular per una zona del Parc de la Serralada Litoral, rica en jaciments megalítics i indrets curiosos, des del Dolmen de Can Boquet, entre Vilassar de Dalt i Premià de Dalt (Maresme).
RESUM: Dolmen de Can Boquet - Tombes medievals - Roca Llobatera - Font d'en Dirol - Cova de la Granota - Cova d'en Pau - Diedre amb corda (boulder) - Rocs d'en Sardinyà - Castell de pedra (recers) - Cova d'en Joan - Cova del Pont - Ermita de Sant Salvador de Can Boquet - Creu de Can Boquet - Surera de la Molinera - Font de Sant Mateu - Ermita Sant Mateu de Premià o del Bosc - TURÓ DE SANT MATEU (500 m.a., amb vèrtex geodèsic) - Finca Can Riera - Menhir de la Pedra del Diable.
Passarem per davant del
- "Restaurant Catalans"(obert dissabtes i diumenges) i
- "Restaurant de Sant Salvador", obert de dijous a diumenge i festius.
A la circular ha ha trams de corriols, però predomina la pista forestal. A més d'un tomb, també es pot fer alguna grimpada per les grans pedres de la zona de boulder.
Recentment el Turó de Lledó o de Sant Mateu ha estat afegit a la llist a dels "100 CIMS" del Projecte de la FEEC (496m.a. segons FEEC).
====
INICI: Aparcament habilitat al costat del Dolmen de Can Boquet. Aquí s'hi accedeix per pista forestal de sorra, des de diversos punts. La pista està en força bon estat pels vehicles. Al davant de l'esplanada d'aparcament, esplèndidrs vistaes al mar i al Turó de Burriac.
RECORREGUT:
> DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI o DE CAN BOQUET (2200-1800 aC). Sepulcre megalític, petita galeria coberta catalana.
> NECRÒPOLIS DE CAN BOQUET: 7 Tombes medievals. A pocs metres del Dolmen de la Roca d’en Toni trobem una petita necròpolis medieval formada per set tombes, una d'elles d'un nen, bastides amb lloses de granit. Es van descobrir l'any 1974 soterrades al camp de conreu. Totes presentaven les mateixes característiques morfològiques, planta rectangular i orientades cap a Llevant. Les cistes estaven fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangular i allargades. La millor conservada tenia l'esquelet amb la forma en que es va enterrar, amb els braços i les cames estirades.
> ROCA LLOBATERA. És una estació de l’eneolític- edat de bronze, on s’hi ha fet troballes prehistòriques.
FONT D'EN DIROL (seca).
Rètol i penell informatiu de la Cova de la Granota.
> COVA DE LA GRANOTA (2200-1800aC): Cambra sepulcral excavada pel Grup Arqueològic el 1950, i formada per dues cambres on van ser enterrades sis persones. L’aixovar funerari és el més complert trobat a la zona.
> COVA D’EN PAU (2200-1800aC): Grup d’enterrament disposat en dues cambres, va ser descoberta per Pau Ubach, del Grup Arqueològic de Vilassar i excavada l’any 1950. A dins, s’hi va trobar una punta de fletxa, un làmina de sílex i part d’un petit bol i una destraleta votiva. És espectacular l’erosió natural en el sostre de la cova!
Al costat de la Cova d’en Pau crida l’atenció un bloc de roca de grans dimensions, amb una corda fixa amb nusos, on poder enfilar-s’hi.
Caseta en ruïnes.
> ROCS D’EN SARDINYÀ (5000-3500 aC): és el jaciment més antic datat a la zona: assentament a l’aire lliure del Neolític Inicial.
> CASTELL DE PEDRA (recers) 2200-1800 aC.
Ens dirigim cap una altra zona de Boulder amb diversos blocs granítics amb marques de guix.
> ZONA DE BOULDER DE CAN BOQUET: Aquí sempre veiem gent amb el gran matalàs penjat a l’esquena. Escalada en granit en plaques desplomades. Presenta més de mil blocs dividits en 25 sectors. És bona zona per a l'estiu, ja que els blocs estan dins d'un bosc.
> COVA D’EN JOAN : abric natural i lloc d’enterrament per inhumació, descobert per Joan Pujol del Grup Arqueològic de Vilassar el 1978. L’entrada estava tancada amb una paret de pedres i el lateral sud tenia una llosa de tancament. A l’interior es van trobar 3 individus en posició fetal sobre el seu costat dret. El dipòsit funerari estava format per un petit bol fet a mà, dues làmines de sílex i puntes de fletxa.
> COVA DEL PONT: (5500-1500 aC), Neolític a Bronze Antic “Cova natural, possiblement sepulcral, entre blocs granítics. Abric format per dos grans blocs de granit que formen una cavitat estreta de secció triangular.
Un cop visitats tots aquests jaciments megalítics, anem cap a l'ERMITA DE SANT SALVADOR de Can Boquet, amb vistes al Montcabrer.
CREU DE CAN BOQUET: cruïlla de pistes. Hi ha un pi enorme i al costat un banc per seure. L'edifici quadrat és el Centre d’informació del Parc (Vilassar de Dalt).
Seguim la pista forestal en pujada.
SURERA DE LA MOLINERA. Arbre singular declarat d'interès local. Alzina surera.
Restaurant CATALANS.
Coll, cruïlla de pistes forestals (central Endesa): zona habilitada d'aparcament.
FONT DE SANT MATEU, seca (hi ha una ceràmica dedicada a "Sant Matheus").
Deixem la pista forestal per un trencall sotabosc, enllaç GR-92, SL-C 112 que ens durà a l’ERMITA DE SANT MATEU DEL BOSC o SANT MATEU DE PREMIÀ, d’estil romànic i amb una Capella del s. X. Pertany al municipi de Premià de Dalt. Hi ha un espai per aparcament al costat i un Club social.
TURÓ DE SANT MATEU (500 m.a.), on hi ha un vèrtex geodèsic. El turó queda proper al Mas de Can Riera, i està força tapat de vegetació, sense vistes.
Finca de CAN RIERA (cavalls).
Passada la finca, seguim un corriol en baixada.
Ens desviem pel Camí de Vallromanes a Vilassar fins el MENHIR DE LA PEDRA DEL DIABLE, tombat en un marge, amb marques serpentiformes. El menhir devia fer tres metres (està escapçat per un extrem). Curiós el nom diabòlic de la pedra! A Santa Pau (Garrotxa), es troba també un “Menhir del Diable": és en basalt, de grans dimensions, i amaga una curiosa llegenda.
Seguim baixant enmig del bosc. Aquí hi ha confluència de diversos corriols -trialeres.
Al costat del llit del torrent, veurem un parell de mines d’aigua, tancades amb reixa. En tota aquesta zona de bosc, s'agraeix l'ombra.
Rètol de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt: “Prohibit abocar runes”, en una petita clariana.
Enllaç amb el Camí de “Vilassar- Vilanova -Montornès”. Passem pel costat del Restaurant Sant Salvador.
Dolmen de Can Boquet
Fi de la ruta.
=====
CURIOSITATS:
* DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI. Aquest monument funerari de cambra simple, també conegut com el dolmen de can Boquet, el podem trobar al costat del camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, als peus del Turó d’en Rumpons, a la Plana de Can Boquet, molt a prop de l’ermita de Sant Salvador de Can Boquet. Va ser documentat per primera vegada l'any 1904. La Roca d’en Toni, excavada per en Jaume Ventura, juntament amb les cambres sepulcrals de la cova d’en Pau, de la cova de la Granota i la cova d’en Joan, la Pedra del Diable i el Menhir de Cal Camat, són alguns dels monuments megalítics més importants de la comarca. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític, quan els homes d’aquestes contrades habiten la serralada i es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. És un període que s’introdueix una rudimentària metal•lúrgia del coure i altres metalls mal•leables tot i que els instruments d’ús comú es continuen fent amb pedra. És el moment que el món funerari pren especial protagonisme i es passa de la inhumació individual als enterraments col•lectius en coves, abrics, fosses a l’aire lliure i com en aquest cas en megàlits, que avui coneixem com dòlmens, sepulcres de corredor o galeries cobertes. En el cas de la roca d’en Toni podem parlar que, pels objectes recuperats, possiblement es tractava d’un enterrament destinat a un clan familiar d’algun cabdill o cap important. L’any 1904, Francesc Carreras Candi ja parlava del dolmen: “Se’l coneix en la contrada per la Roca d’en Toni, i és tan complet, està situat en un lloc tan visible i crida l’atenció de tal manera dels pagesos d’aquelles terres, que sembla impossible que encara no es conegui". http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2558-cat-dolmen_de_la_roca_den_toni.htm
http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2013/09/05/sepulcre-col%E2%80%A2lectiu-vilassar-de-dalt-3-500-1-100-a-c/
* JACIMENTS DE CAN BOQUET: Llocs d’enterrament al Neolíti. Durant les seves excavacions s'hi van trobar restes arqueològiques (puntes de sageta, ganivets de sílex, restes de ceràmica, i restes del individus enterrats). Aquests jaciments no van ser descoberts i excavats fins a 1950 en que Pau Ubach va descobrir la Cova que porta el seu nom i la Roca de la Granota, també aquest any es varen excavar els Recers. L'any 1978 en Joan Pujol va descobrir la Cova que també porta el seu nom.
http://indretspervisitar.blogspot.com.es/2013/01/el-dolmen-de-can-boquet-i-el-seu-entorn.html
* ZONA D’ESCALADA EN BOULDER DE CAN BOQUET. Ofereix una escalada en granit en plaques desplomades . Presenta més de mil blocs dividits en 25 sectors . És bona zona per a l'estiu ja que els blocs estan dins d'un bosc. Alçada mitjana de l'escola: 3 metres/ Alçada màxima de l'escola: 6 metres. Orientació : N , O, S , E. Amb l'objecte de protegir els jaciments arqueològics, es prohibeix l'escalada en cinc blocs de granit d'aquesta zona del municipi de Vilassar de Dalt ( Maresme ) : Rocs d'en Sardinyà , Recers , Cova d'en Pau , Cova d'en Joan i Cova de la Granota. (http://boulderinbcn.blogspot.com.es/2015_02_01_archive.html ;
http://desnivel.com/bulder/regulacion-de-la-escalada-en-los-bloques-de-can-boquet)
* MENHIR DE LA PEDRA DEL DIABLE. "Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt." El Museu de Vilassar de Dalt ha localitzat un menhir prehistòric al límit del terme de Vilassar de Dalt amb Vallromanes. Es tracta d'una pedra treballada de la qual se'n coneixia l’existència, però des de fa uns anys se n'havia perdut la pista i es donava per desapareguda. Es tracta d´un gran bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. La part superior presenta dos trencaments i una de les parts trencades es troba a la part inferior del camí a 10 metres del bloc. El bloc granític es troba a peu de camí en posició horitzontal fruit d´un moviment de terres. Presenta una marca serpentiforme a la part superior (probablement senyal de la màquina fruit del moviment del seu lloc original) i tres marques a la part mitjana (d´origen mecànic fruit del mateix moviment o de tascons de trencament). La base és sensiblement més ampla però destaca que tot el bloc té un gruix regular de 33 cm. L´entorn del Parc Serralada Litoral i més concretament el terme de Vilassar de Dalt és ric en jaciments megalítics com la Roca d´en Toni, Cova d´en Joan, Cova d´en Pau, Cova de la Granota, o el mateix menhir de cal Camat (en el camí de Vilassar de Dalt a Órrius). Localització: Àrea forestal situada al camí antic de Vallromanes a Vilassar, agafant un trencall entre can Gurguí i can Raspall. Pertany al municipi de Vilassar de Dalt molt proper als límits de terme amb Vallromanes i Premià de Dalt. Actualment la casa més propera és cal Duch. Des de Vilassar de Dalt s´hi pot accedir des del torrent de can Balleu fins enllaçar amb el camí de can Gurguí." http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=2210
Circular per una zona del Parc de la Serralada Litoral, rica en jaciments megalítics i indrets curiosos, des del Dolmen de Can Boquet, entre Vilassar de Dalt i Premià de Dalt (Maresme).
RESUM: Dolmen de Can Boquet - Tombes medievals - Roca Llobatera - Font d'en Dirol - Cova de la Granota - Cova d'en Pau - Diedre amb corda (boulder) - Rocs d'en Sardinyà - Castell de pedra (recers) - Cova d'en Joan - Cova del Pont - Ermita de Sant Salvador de Can Boquet - Creu de Can Boquet - Surera de la Molinera - Font de Sant Mateu - Ermita Sant Mateu de Premià o del Bosc - TURÓ DE SANT MATEU (500 m.a., amb vèrtex geodèsic) - Finca Can Riera - Menhir de la Pedra del Diable.
Passarem per davant del
- "Restaurant Catalans"(obert dissabtes i diumenges) i
- "Restaurant de Sant Salvador", obert de dijous a diumenge i festius.
A la circular ha ha trams de corriols, però predomina la pista forestal. A més d'un tomb, també es pot fer alguna grimpada per les grans pedres de la zona de boulder.
Recentment el Turó de Lledó o de Sant Mateu ha estat afegit a la llist a dels "100 CIMS" del Projecte de la FEEC (496m.a. segons FEEC).
====
INICI: Aparcament habilitat al costat del Dolmen de Can Boquet. Aquí s'hi accedeix per pista forestal de sorra, des de diversos punts. La pista està en força bon estat pels vehicles. Al davant de l'esplanada d'aparcament, esplèndidrs vistaes al mar i al Turó de Burriac.
RECORREGUT:
> DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI o DE CAN BOQUET (2200-1800 aC). Sepulcre megalític, petita galeria coberta catalana.
> NECRÒPOLIS DE CAN BOQUET: 7 Tombes medievals. A pocs metres del Dolmen de la Roca d’en Toni trobem una petita necròpolis medieval formada per set tombes, una d'elles d'un nen, bastides amb lloses de granit. Es van descobrir l'any 1974 soterrades al camp de conreu. Totes presentaven les mateixes característiques morfològiques, planta rectangular i orientades cap a Llevant. Les cistes estaven fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangular i allargades. La millor conservada tenia l'esquelet amb la forma en que es va enterrar, amb els braços i les cames estirades.
> ROCA LLOBATERA. És una estació de l’eneolític- edat de bronze, on s’hi ha fet troballes prehistòriques.
FONT D'EN DIROL (seca).
Rètol i penell informatiu de la Cova de la Granota.
> COVA DE LA GRANOTA (2200-1800aC): Cambra sepulcral excavada pel Grup Arqueològic el 1950, i formada per dues cambres on van ser enterrades sis persones. L’aixovar funerari és el més complert trobat a la zona.
> COVA D’EN PAU (2200-1800aC): Grup d’enterrament disposat en dues cambres, va ser descoberta per Pau Ubach, del Grup Arqueològic de Vilassar i excavada l’any 1950. A dins, s’hi va trobar una punta de fletxa, un làmina de sílex i part d’un petit bol i una destraleta votiva. És espectacular l’erosió natural en el sostre de la cova!
Al costat de la Cova d’en Pau crida l’atenció un bloc de roca de grans dimensions, amb una corda fixa amb nusos, on poder enfilar-s’hi.
Caseta en ruïnes.
> ROCS D’EN SARDINYÀ (5000-3500 aC): és el jaciment més antic datat a la zona: assentament a l’aire lliure del Neolític Inicial.
> CASTELL DE PEDRA (recers) 2200-1800 aC.
Ens dirigim cap una altra zona de Boulder amb diversos blocs granítics amb marques de guix.
> ZONA DE BOULDER DE CAN BOQUET: Aquí sempre veiem gent amb el gran matalàs penjat a l’esquena. Escalada en granit en plaques desplomades. Presenta més de mil blocs dividits en 25 sectors. És bona zona per a l'estiu, ja que els blocs estan dins d'un bosc.
> COVA D’EN JOAN : abric natural i lloc d’enterrament per inhumació, descobert per Joan Pujol del Grup Arqueològic de Vilassar el 1978. L’entrada estava tancada amb una paret de pedres i el lateral sud tenia una llosa de tancament. A l’interior es van trobar 3 individus en posició fetal sobre el seu costat dret. El dipòsit funerari estava format per un petit bol fet a mà, dues làmines de sílex i puntes de fletxa.
> COVA DEL PONT: (5500-1500 aC), Neolític a Bronze Antic “Cova natural, possiblement sepulcral, entre blocs granítics. Abric format per dos grans blocs de granit que formen una cavitat estreta de secció triangular.
Un cop visitats tots aquests jaciments megalítics, anem cap a l'ERMITA DE SANT SALVADOR de Can Boquet, amb vistes al Montcabrer.
CREU DE CAN BOQUET: cruïlla de pistes. Hi ha un pi enorme i al costat un banc per seure. L'edifici quadrat és el Centre d’informació del Parc (Vilassar de Dalt).
Seguim la pista forestal en pujada.
SURERA DE LA MOLINERA. Arbre singular declarat d'interès local. Alzina surera.
Restaurant CATALANS.
Coll, cruïlla de pistes forestals (central Endesa): zona habilitada d'aparcament.
FONT DE SANT MATEU, seca (hi ha una ceràmica dedicada a "Sant Matheus").
Deixem la pista forestal per un trencall sotabosc, enllaç GR-92, SL-C 112 que ens durà a l’ERMITA DE SANT MATEU DEL BOSC o SANT MATEU DE PREMIÀ, d’estil romànic i amb una Capella del s. X. Pertany al municipi de Premià de Dalt. Hi ha un espai per aparcament al costat i un Club social.
TURÓ DE SANT MATEU (500 m.a.), on hi ha un vèrtex geodèsic. El turó queda proper al Mas de Can Riera, i està força tapat de vegetació, sense vistes.
Finca de CAN RIERA (cavalls).
Passada la finca, seguim un corriol en baixada.
Ens desviem pel Camí de Vallromanes a Vilassar fins el MENHIR DE LA PEDRA DEL DIABLE, tombat en un marge, amb marques serpentiformes. El menhir devia fer tres metres (està escapçat per un extrem). Curiós el nom diabòlic de la pedra! A Santa Pau (Garrotxa), es troba també un “Menhir del Diable": és en basalt, de grans dimensions, i amaga una curiosa llegenda.
Seguim baixant enmig del bosc. Aquí hi ha confluència de diversos corriols -trialeres.
Al costat del llit del torrent, veurem un parell de mines d’aigua, tancades amb reixa. En tota aquesta zona de bosc, s'agraeix l'ombra.
Rètol de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt: “Prohibit abocar runes”, en una petita clariana.
Enllaç amb el Camí de “Vilassar- Vilanova -Montornès”. Passem pel costat del Restaurant Sant Salvador.
Dolmen de Can Boquet
Fi de la ruta.
=====
CURIOSITATS:
* DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI. Aquest monument funerari de cambra simple, també conegut com el dolmen de can Boquet, el podem trobar al costat del camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, als peus del Turó d’en Rumpons, a la Plana de Can Boquet, molt a prop de l’ermita de Sant Salvador de Can Boquet. Va ser documentat per primera vegada l'any 1904. La Roca d’en Toni, excavada per en Jaume Ventura, juntament amb les cambres sepulcrals de la cova d’en Pau, de la cova de la Granota i la cova d’en Joan, la Pedra del Diable i el Menhir de Cal Camat, són alguns dels monuments megalítics més importants de la comarca. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític, quan els homes d’aquestes contrades habiten la serralada i es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. És un període que s’introdueix una rudimentària metal•lúrgia del coure i altres metalls mal•leables tot i que els instruments d’ús comú es continuen fent amb pedra. És el moment que el món funerari pren especial protagonisme i es passa de la inhumació individual als enterraments col•lectius en coves, abrics, fosses a l’aire lliure i com en aquest cas en megàlits, que avui coneixem com dòlmens, sepulcres de corredor o galeries cobertes. En el cas de la roca d’en Toni podem parlar que, pels objectes recuperats, possiblement es tractava d’un enterrament destinat a un clan familiar d’algun cabdill o cap important. L’any 1904, Francesc Carreras Candi ja parlava del dolmen: “Se’l coneix en la contrada per la Roca d’en Toni, i és tan complet, està situat en un lloc tan visible i crida l’atenció de tal manera dels pagesos d’aquelles terres, que sembla impossible que encara no es conegui". http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2558-cat-dolmen_de_la_roca_den_toni.htm
http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2013/09/05/sepulcre-col%E2%80%A2lectiu-vilassar-de-dalt-3-500-1-100-a-c/
* JACIMENTS DE CAN BOQUET: Llocs d’enterrament al Neolíti. Durant les seves excavacions s'hi van trobar restes arqueològiques (puntes de sageta, ganivets de sílex, restes de ceràmica, i restes del individus enterrats). Aquests jaciments no van ser descoberts i excavats fins a 1950 en que Pau Ubach va descobrir la Cova que porta el seu nom i la Roca de la Granota, també aquest any es varen excavar els Recers. L'any 1978 en Joan Pujol va descobrir la Cova que també porta el seu nom.
http://indretspervisitar.blogspot.com.es/2013/01/el-dolmen-de-can-boquet-i-el-seu-entorn.html
* ZONA D’ESCALADA EN BOULDER DE CAN BOQUET. Ofereix una escalada en granit en plaques desplomades . Presenta més de mil blocs dividits en 25 sectors . És bona zona per a l'estiu ja que els blocs estan dins d'un bosc. Alçada mitjana de l'escola: 3 metres/ Alçada màxima de l'escola: 6 metres. Orientació : N , O, S , E. Amb l'objecte de protegir els jaciments arqueològics, es prohibeix l'escalada en cinc blocs de granit d'aquesta zona del municipi de Vilassar de Dalt ( Maresme ) : Rocs d'en Sardinyà , Recers , Cova d'en Pau , Cova d'en Joan i Cova de la Granota. (http://boulderinbcn.blogspot.com.es/2015_02_01_archive.html ;
http://desnivel.com/bulder/regulacion-de-la-escalada-en-los-bloques-de-can-boquet)
* MENHIR DE LA PEDRA DEL DIABLE. "Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt." El Museu de Vilassar de Dalt ha localitzat un menhir prehistòric al límit del terme de Vilassar de Dalt amb Vallromanes. Es tracta d'una pedra treballada de la qual se'n coneixia l’existència, però des de fa uns anys se n'havia perdut la pista i es donava per desapareguda. Es tracta d´un gran bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. La part superior presenta dos trencaments i una de les parts trencades es troba a la part inferior del camí a 10 metres del bloc. El bloc granític es troba a peu de camí en posició horitzontal fruit d´un moviment de terres. Presenta una marca serpentiforme a la part superior (probablement senyal de la màquina fruit del moviment del seu lloc original) i tres marques a la part mitjana (d´origen mecànic fruit del mateix moviment o de tascons de trencament). La base és sensiblement més ampla però destaca que tot el bloc té un gruix regular de 33 cm. L´entorn del Parc Serralada Litoral i més concretament el terme de Vilassar de Dalt és ric en jaciments megalítics com la Roca d´en Toni, Cova d´en Joan, Cova d´en Pau, Cova de la Granota, o el mateix menhir de cal Camat (en el camí de Vilassar de Dalt a Órrius). Localització: Àrea forestal situada al camí antic de Vallromanes a Vilassar, agafant un trencall entre can Gurguí i can Raspall. Pertany al municipi de Vilassar de Dalt molt proper als límits de terme amb Vallromanes i Premià de Dalt. Actualment la casa més propera és cal Duch. Des de Vilassar de Dalt s´hi pot accedir des del torrent de can Balleu fins enllaçar amb el camí de can Gurguí." http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=2210
Waypoints
Waypoint
1,597 ft
Trencall corriol: dreta
Waypoint
1,123 ft
Pedra del Diable
Waypoint
1,152 ft
Restaurant Sant Salvador
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Hola Sandra, com sempre, molt ben detallada i amb comentaris molt interessants, és un indret força sorprenent. Moltes gràcies.
Hola Toni! Gràcies a tu per la valoració, és una ruta molt maca, plena de curiosos racons com bé dius. Salut!!!