TURÓ DE TAGAMANENT des d'Aiguafreda

Sortida al Castell de Tagamanent des d'Aiguafreda, concretament des del veinat de l'Avencó. Es tracte d'una circular que permet moltes variants si es va finsa Collformic, Pla de la Calma, etc. Nosaltres ens ens limitat a fer la pujada pel GR-5 i la baixada per la serra de Fondrats.

Deixem el cotxe abans d'arribar el camping de l'Avencó i comencem a pujar pel GR-5 que no deixarem fins abans d'arribar al Castell. La pjada és costuruda i no permet cap descans fins a dalt, malgrat el desnivell és considerable, la pujada es fa be i no té cap dificultat.

En determinats trams del camí, observarem un empedrat que sembla fet exprés si bé és natural, empedrat que li dona molt bona imatge al sender. Arribarem a una torre elèctrica que és una bifurcació de camins, seguim cap a l'esquerra i arribarem al Mas Puig-Agut, avui enderrocat però amb detals constructius de certa elegància.

Continuem amunt fin arribar a un petit coll que no és tal sinó una partió d'aigües que ens farà el trajecte més suau, fins arribar a un mirador des del qual podrem observar la gran Barcelona, el Tibidabo, Montserrat, etc. Ja som aprop del cim, uns metres més i trobarem el camí que ve del poble de Tagamenent i ja som a dalt: extraordinari mirador del Pirineu i del Vallés fins el mar. Ens podriem quedar hores mirant aquestes vistes increibles.

Doname una ullada a l'ermita del Castell que és l'actual Santa Maria de Tagamanent, eternament en reconstrucció i acte seguit comencem la baixada pel cantó de llevant que en pronunciada pendent ens portarà fins a Sant Mar´ti o el que queda d'ell.

Arribar a Ca l'Agustí és un moment, trobar-lo obert ja és un altre tema. Malgrat ser un mueseu etnològic de la Diputació de Barcelona, no l'he vist mai obert. Tant fa, aprofitem per gaudir de les maravelloses vistes del castell de Tagamanent des d'allç i comencem la baixada per un corriol enmig del bos que ens portarà entre alsines fins al Bellit, casa de pagés autèntica.

Des d'aquí iniciem la baixada per unes humitats que ens portaran fins a les runes de la casa de pagés de Fondrats, curiós que hi hagi aigua quan fa tant de temps que no plou.

A Fondrats, podrem gaudir novament de vistes excepcionals al Pirineu però qcom que ja comencem a estar cansat iniciem la baixada tot seguit per un corriol que sembla seguir l'esquerna d'ase de la montanya: estem baixant la serra per la cresta a tot drap, fins que arribarem a la pista que ens portarà pel costat de la riera de l'Avencó fins al punt d'inici, passant prèviament per davant del pou de glaç que no cal predre ni un minut doncs no es veu absolutament rés.

I ja està, ja som al punt d'inici contents i cansats.