Turó del Ros (100 Cims). Ruta circular per la Serra de Collcardús. De Viladecavalls al Turó del Ros (Vallès Occidental)

Inici ruta. Estació de Viladecavalls (291 m)

Ideal punt de trobada si aneu en grup. Fàcil aparcament i la comoditat del tren pels que no tenen cotxe o s'estimen més anar en tren (RENFE, Línies R4 i R12)

Per l'esquerra de l'aparcament (292 m)

Aquest de la dreta de la foto és un aparcament opcional per si no trobeu lloc en el punt d'inici de la ruta (estació)

Girem a l'esquerra, pel Camí del Molinot (291 m)

En aquest indret es troben les restes de la Vil·la romana del Molinot (sense foto). > Documentació: "A l'antic camí del Molinot, a la zona coneguda com Les Planes, es van localitzar murs i fragments de paviment d'opus signinum, així com una rajola amb part d'una inscripció: "MIL". Al voltant de la vil·la es van trobar dolium, imbrices, tegulae, testae, peses de teler, etc. Observacions: No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls. Va ser excavat cap als anys 70 per un grup de voluntaris, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, durant vàries campanyes d'estiu. El professor Miquel Tarradell va visitar l'indret el 1974 i va animar l'equip en seguir desenvolupant la seva tasca. Posteriorment, la troballa fou esmentada a la tesi doctoral de S.J. Kaey." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-del-molinot

Girem a l'esquerra (310 m)

Deixem el Camí del Molinot

Cruïlla en les Planes, per la dreta (392 m)

Continuem direcció al Turó de la Barromina o de la Barrumbina

Girem cap a l'esquerra (405 m)

Grans blocs de roques (460 m)

Turó de la Barromina o Barrumbina (468 m)

Detall de la sendera (420 m)

Forn de calç Riscal (412 m)

> Documentació: "Forn de calç. Un forn de calç o forn de pedra és un forn per obtenir calç viva (òxid de calci) utilitzant pedra calcària (carbonat de calci). L'equació química de la reacció és: CaCO3 + calor → CaO + CO₂ Aquesta reacció te lloc cap a 900 °C, encara que per tenir velocitat de reacció mes alta es sol treballar a uns 1000 °C.[1] No obstant temperatures mes elevades s'han d'evitar, doncs la calç quedaria «cremada», amb poca reactivitat. S'ha trobat morter de calç en excavacions de fa 14.000 anys a l'Àsia Menor. El principi de funcionament del forn de calç, aplicació de calor a la pedra calcària, ha estat el mateix des dels seus inicis fins als forns industrials actuals. Hi ha dos tipus de forns: efímers i permanents. Els forns efímers eren els que es fabricaven prop de la muntanya on abundava llenya i pedra calcària, la seva construcció no era tan elaborada, ja que no s'utilitzaven tan sovint. També, aquests forns la gent els fabricava per poder fer la seva pròpia calç. Els forns permanents són forns més industrials, fixos i construïts per ser utilitzats molts anys en aquell mateix lloc on s'han fabricat; a més estaven situats a llocs on abundava aquest tipus de pedra (la roca calcària). Construcció: En primer lloc, es triava un terreny amb un pendent considerable i amb abundància de pedres i llenya. A continuació, es fa un clot al terra d'uns dos metres de fondària i quatre metres de diàmetre que determina la seva capacitat. Seguidament es construïa la caixa que era una paret de pedra en sec amb les juntes fetes d'argila que constituïa l'olla. Després, es deixava una obertura anomenada portada entre 1,5 i 2 metres aproximadament; a més es reforçava amb dos troncs entravessats que es deien tafarres per on s'introduïa la llenya i la pedra. Finalment, a la part posterior es col·locava una pedra plana que es deia enfonadora. Parts que els constitueixen: La cambra de combustió és per on s'introdueixen la llenya per poder alimentar el foc. L'olla és un clot on es crema la llenya i on van a parar totes les cendres produïdes. El canó o cambra de càrrega és on es fan les capes de pedra calcaria. Cintell és una paret circular que s'aixeca amb peu de murada a la part inferior del coster. La vora serveix per reforçar la part exterior del canó i es fa fent una línia de pedres al voltant. El capell és una capa de calç i fang d'argila que serveix per impedir que el foc surti de dins del forn. Clau, pedra que cobreix l'obertura de manera que es trobi aïllada de l'exterior. Enfornadora, pedra situada a la part baixa de la boca del forn. Espirall o fumera part baixa que apareix per tot el rodó del munt que no ha estat cobert per argila i per on exhala el forn de calç. Boca, és l'obertura del forn on es introdueix els troncs. Portada, és la paret construïda de pedres encallades amb fang que serveix per tancar la caixa del forn de calç. Tafarra, són troncs que es posen per a reforçar la portada. Voltes, és cada una de les pedres que acaben la volta, a més, les pedres són de grans dimensions. Utilitats i creació de la calç: Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc, ja que s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 °C. La pedra que s'utilitza normalment és la pedra morta i la viva; en canvi la pedra gruixenca no la fan servir molt perquè normalment remolla i s'esfrimola molt. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safaretjos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800 °C i 1000 °C perquè el carbonat de calci s'alliberés del diòxid de carboni i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjan segle xx, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Els calciners: Convertir les pedres en calç era un autèntic ofici que feien els calciners. La iniciativa de coure un forn de calç, provenia del mestre forner o del propietari de les terres on se situava el forn. Els mestres o patrons de l'ofici procurava coure el forn entre abril i setembre, dedicant els altres mesos per a preparar llenya. La llenya que utilitzaven es tallava uns mesos abans de començar amb l'elaboració de la calç de la qual transportaven els feixos amb un carro, amb l'esquena o fent-los davallar per un fil de ferro amarrat entre dos arbres. També, els calciners havien de tenir en compte que abans d'encendre el forn, havien de preparar una o dues barraques per dormir i menjar, ja que una vegada encès, la feina era contínua fins que s'obtenia la calç i es tapava el forn. Eines utilitzades: Forca: eina que està formada per un pal de fusta amb una prolongació de ferro formada per dues petites puntes, d'uns 12 centímetres, i serveix per evitar que s'enganxin les branques a l'hora de retirar la forca de la boca del forn. Picassa: eina que conté una peça de ferro amb un ull central. Està format per un cap pla i un altre acabat en punta. Serveix per rompre les pedres que serveixen per paredar el forn de calç. Aixada: eina de ferro amb un extrem acabat en un tall i l'altre en la punta. És emprada per desfer terrosos a l'hora de buidar el forn. Senalla: recipient fet d'espart. S'utilitza per transportar pedres per posar a l'interior del forn i per poder transportar la calç. Altres eines que també s'utilitzen però no són tan importants són el picassó, martell i càvec." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Forn_de_calç

Forn de calç de Can Margarit (420 m)

Observació: La pedra calcària utilitzada per la producció de calç en aquests forns s'obtenia de la Pedrera de Joan Purull, ubicada una mica més amunt d'aquests forns, sota el Turó de les Bassotes. Tot seguit visitarem aquesta pedrera en desús.

Continuem per la dreta (435 m)

Pedrera de Joan Purull (455 m)

> Documentació: "La Pedrera de Joan Purull. Viladecavalls, Barcelona. Quiero presentaros un pequeño yacimiento que tiene casi mas interés geológico que mineralógico. Se trata de la Pedrera de Joan Purull, en el municipio de Viladecavalls, en el Vallés Oriental, Provincia de Barcelona. Se trata de una pedrera que actualmente esta abandonada y que en los siglos XIX y XX se utilizó para extraer piedra calcárea con el fin de obtener cal viva "oxido de cal" tal como denotan los hornos de cal que hay por la zona, hoy en ruinas.(horno Riscal, hornos de Can Margarit). El interés geológico viene de ser un parte de un gran bloque de pudinga cuarzosa triásica que se ha desplazado y que descansa en contacto anormal encima de las areniscas rojas inferiores. Por la parte mineralógica, se pueden encontrar abundantes muestras de calcita botroidal adherida a la piedra caliza, no he encontrado de momento ningun otro mineral." Font: https://www.foro-minerales.com/forum/viewtopic.php?t=8710&start=0&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=1afe1236347a66a2921b5774714f75fb

Turó de les Bassotes (539 m)

Girem cap a la dreta (510 m)

Pla del Bruc (543 m)

En aquest curiós lloc trobareu un quadern de bitàcola on podreu escriure una resenya de la vostra visita

Turó de les Guixeres (577 m)

Continuem per la dreta (568 m)

Panoràmica des de la Miranda (565 m)

Cova dels Matiners (531 m)

> Documentació: "El descobriment de la cova dels Matiners entre Viladecavalls i Vacarisses. La serra de Collcardús, al terme de Vacarisses, entre aquesta localitat i Viladecavalls, al sector del Turó del Ros, existeix una cova que, a mitjans del segle XIX, fou un amagatall de guerrillers carlins, i, a la Guerra Civil, d’emboscats (els homes en edat militar que no es van presentar a la crida de la República per incorporar-se a l’exèrcit i anar al front). D’ençà d’ aleshores, aquesta cavitat havia quedat colgada en l’oblit. Només la sabien uns pocs homes, molt grans, de Viladecavalls. No estava topografiada ni estudiada ni era a cap mapa de la zona. David Hernández Hernández la va (re) descobrir gràcies a un seguit de casualitats i explica el relat de la troballa en sis apassionants pàgines del darrer número de la revista Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (CET)." Font: https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2019/11/06/23-anys-aillat-mon-balma/

Coll de Can Margarit, continuem recte (528 m)

A la dreta, Cova dels Matiners (531 m)

Es troba a pocs metres del camí. Vigileu amb el desnivell de baixada!

Girem cap a l'esquerra (533 m)

Turó dels Quatre Termes (635 m)

Cruïlla de camins, continuem pel Camí del Ros (600 m)

Emissor del Turó del Ros (630 m)

Turó del Ros '100 Cims' (640 m)

> Documentació: "Turó del Ros. El Cap del Ros o turó del Ros és una muntanya de 639 metres que es troba entre els municipis de Vacarisses i de Viladecavalls, a la comarca del Vallès Occidental. És el turó més alt de la serra de Collcardús. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 283117001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC[2] amb el nom de Turó del Ros." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Turó_del_Ros

Panoràmiques des del Turó del Ros (640 m)

Continuem per la dreta (600 m)

Detall del camí (535 m)

Intersecció, per l'esquerra (481 m)

Sense foto

Intersecció, per la dreta (480 m)

Sense foto

Cruïlla, continuem recte (409 m)

Sense foto. A la dreta veurem un gran dipòsit d'aigua

Cruïlla de Can Boixeres (434 m)

> Documentació: "Gran casal que es troba constituït per diversos cossos coberts amb una teulada composta a quatre vessants. Aquesta està ricament decorada amb ceràmica vidriada de color blau i blanc. De la façana principal en sobresurt un cos a mode de tribuna, amb un balcó transitable a la part superior. Destaca especialment una torre quadrangular coberta a quatre vessants, que està adossada en un extrem de la façana. Aquesta consta de sis nivells d'alçat, el superior dels quals consta d'un balcó amb balustrada que fa de mirador. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista. Observacions: No hem pogut concertar una cita per visitar la casa. Actualment s'hi celebren banquets de noces. També conegut com a Sant Lluís de Rístol. Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Consta d'una capella moderna dedicada a Sant Lluís. Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxeres ---------------------------------- *** Si esteu interessats en adquirir Can Boixeres, està a la venda per la mòdica xifra de 1.100.000€! (aprofiteu ara que l'han rebaixat en 100.000€) https://m.habitaclia.com/comprar-masia-a_30_minutos_de_barcelona_otras_zonas-viladecavalls-i6461003730935.htm?f=&st=3,6,8,10,12,15&from=list&lo=55

La Pedra Degollada (399 m)

> Documentació: "La Pedra Degollada. Viladecavalls. Formació natural de Pudina de quars que es troba situada a la part alta d'una pendent, a tocar del camí de Can Margarit. Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d'embut invertit. Sobre d'aquest s'hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l'anterior deixant un espai enmig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l'altra. Aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-degollada "Llegenda de la Pedra Degollada. Viladecavalls. Explica la llegenda que les tropes napoleòniques van voler destruir la Pedra Degollada, però els explosius van fallar gràcies a la resistència de la roca. Observacions: La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández." Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-degollada

Final ruta. Estació de Viladecavalls (292 m)