Turó del Ros des de Viladecavalls *

Avui ens trobem a l'estació de ferrocarrils de Viladecavalls.
La sortida d’avui no és ni molt llarga ni té molt de desnivell, però anirem pujant i baixant diversos turons, el que fa que les cames ho notin.
Anirem seguint el Sender de Tramuntana, marcat amb un seguir de cubs de malla plens de pedres numerats i senyalitzats.
Comencem a caminar en direcció est fins a la primera cantonada, aquí seguim recte, ni esquerra ni dreta, sortim pel camí de can Mitjans.
A la primera bifurcació seguim a l’esquerra pel camí del Molinot, passem al costat de les restes de la Vil·la Romana del Molinot, no les veiem i passem de llarg.
Arribem a una bifurcació i seguim a l’esquerra, més endavant trobem una altra bifurcació, seguim per la mateixa pista (no waitpoint).
Arribem a una altra bifurcació, prop d’una carretera, és el Camí de Boixeres, seguim amunt a la dreta i molt a prop deixem la pista per girar amunt a l’esquerra.
El camí ens porta fins el Turó de la Barrumbina a 471 metres, hi ha un pal indicador, però si seguim uns metres més enllà trobem el punt més alt del Turó de Barromina de 468 metres i marcat amb una fita.
Ara el camí baixa, trobem un camí a la dreta, seguim pel mateix camí recte fins trobar una pista, la seguim a l’esquerra.
Trobem una bifurcació, seguim a l’esquerra per arribar a una collada, aquí tornem a tenir el Camí de Boixeres a l’esquerra, nosaltres ara seguim a la dreta, estem davant d’una bifurcació, seguim a la dreta per anar a veure el Forn Riscal (gran forn de calç del S. XIX en estat ruïnós legalment protegit com patrimoni immoble).
Després de visitat el forn podem pujar a la pista del damunt o tornar uns metres fins a la bifurcació i seguir la pista de l’esquerra.
Just al damunt del Forn Riscal es troba el Forn de calç de Can Margarit ( forn de calç S. XVIII-XIX en estat ruïnós legalment protegit com patrimoni immoble), ens parem un moment per veure’l i seguim pista amunt.
Seguim pista amunt i quan arribem al primer tomb trobem un camí a la dreta, està senyalitzar amb el cub de pedres engabiades número quatre i que senyala la Pedrera de Joan Purull.
Seguim aquest camí que va superant la pedrera i gira a l’esquerra pel seu damunt fins arribar al Turó de Les Bassotes de 539 metres i marcat amb el número cinc.
Baixem del turó pel costat contrari fins que trobem un camí el qual seguim a la dreta.
Aquest camí ens porta fins una petita collada, som al Pla del Bruc on trobem una petita cabana amb un llibre de piuades, continuem camí i pugem fins el Turó de Guixeres de 577 metres.
Baixem del turó seguint el mateix camí i ens trobem una bifurcació, els dos camins porten fins el Coll de Cant Margarit, però nosaltres seguim a la dreta.
Tot seguint el camí de baixada i abans d’arribar al coll trobem un camí a la dreta (bastant desapercebut) marcat amb una fita, el seguim uns quants metres en forta baixada i ens poeta fins la Cova dels Matiners.
Entre els anys 1846 i 1849 a Espanya es van produir tres guerres anomenades Carlines, una d’elles es a dir la Gerra dels Matiners, per la qual cosa la toponímia de la Cova dels Matiners ens fa pensar que va ser utilitzada per alguna partida de guerrillers matiners.
Pel que expliquen la gent més gran del poble de Viladecavalls aquesta cova també va servir d’amagatall pels emboscats (terme emprat per designar aquells homes en edat militar que, durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939, no es van presentar a la crida de files de l’Exèrcit Republicà per evitar anar al front).
Tornem a pujar al camí que portàvem i el seguim avall fins el Coll de Can Margarit.
Aquí trobem una pista que seguim recte uns quants metres, per trobar un camí que surt a la dreta i el qual seguim.
De seguida trobem un altre camí que seguim a l’esquerra i ens puja fins el Turó dels Quatre Termes a 635 metres.
Sortim del turó i baixem fins que trobem una cruïlla de camins, també trobem una petita bassa feta pels animals, aquí seguim recte pel camí al Ros.
En una curta pujada arribem al Turó del Ros a 635 metres.
Tornem a baixar del turó pel mateix camí fins a la cruïlla on seguim a la dreta per la pista que va davallant.
Seguim aquesta pista fins que arribem a una bifurcació on seguim a l’esquerra uns metres, per trobar una altra i aquí agafem la pista cap a la dreta i avall.
Arribem fins una bifurcació, seguim recte a l’esquerra, tenim una bassa a la dreta pocs metres més enllà.
Aquesta pista ens porta fins una que està asfaltada on trobem la porta d’entrada a Can Boixeres, és el camí a can Boixeres.
Seguim pista avall i després de dos toms trobem a ma dreta la Pedra Degollada (aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic).
Ara ja només queda seguir aquesta pista fins arribar de nou a Viladecavalls, on agafem pel carrer de Montserrat a la dreta i avall fins arribar de nou al cotxe.