Turons d’Ainet de Cardós: pui de Sant Martí (1042 m), pic dels Vinyers (1073 m), roca Isarna (952 m) i pui de la Solana (1050

Aquest itinerari segueix majoritàriament camins còmodes i marcats (amb pintura groga). Potser seran útils, tanmateix, algunes indicacions quan se separa de la ruta marcada.

SANT MARTÍ DE CARDÓS (959 m). Segons la diversa cartografia, un corriol hauria d’anar a morir a les ruïnes de l’ermita de Sant Martí de Cardós. En el supòsit que es tracti d’unes ruïnes molt poc conservades i, doncs, ben poc evidents, aventurem que les restes no siguin al punt que hem marcat com a “Sant Martí?”

PIC DELS VINYERS (1073 m). Així que serem a frec de les primeres cases d’Ainet, un corriol s’enfila a l’esquerra cap a un visible dipòsit d’aigua, immediatament després del qual hi ha un cobert petit per a animals. Saltem un pas barrat a l’esquerra del cobert i tot seguit prenem el camí que s’enfila cap a l’esquerra. Seguim aquest camí uns cent metres fins que, força tènue, en surt un corriol a l’esquerra. Aquest corriol, que intentarem no perdre, és força pendent i ens pujarà fins al cap del serrat. Quan hi arribarem, girem a l’esquerra i ja som al “pic”. Però, com que no és pròpiament un pic, fa de mal dir on és exactament. Hem marcat dos punts possibles que tenen les característiques de sengles talaies: pic dels Vinyers Nord i pic dels Vinyers Sud.

ROCA ISARNA (952 m). Desfem el camí fins a Ainet i, així que hi som altre cop, a l’esquerra veiem un turonet que gairebé queda envoltat per les cases del poble. És la roca Isarna. Hi pujarem per l’esquerra i arribarem al cim (una grossa roca coberta de molsa) pel darrere.

PUI DE LA SOLANA (1050 m). Baixem de la roca Isarna, travessem el poble i passem per l’església de Santa Eugènia; arribem a la carretera, la travessem, girem a l’esquerra i, a cinquanta metres, hi ha una font, passada la qual girem a la dreta i travessem la noguera de Cardós per un pont.
A l’altra banda del pont, girem de nou a la dreta i, pocs metres més enllà, prenem un camí a l’esquerra; l’anem seguint còmodament fins que, de nou a l’esquerra, surt un altre camí que puja entre parets baixes de roca; el seguim amunt i desemboca en un camí travesser on, un cop més, girem a l’esquerra. Poc més enllà arribem al que va ser un prat de dall i que ara els ginebres, les gavarneres i les alzines van envaint. Acabem d’arribar a la carena; a l’esquerra tenim el pui; ens hi posem a sota per la dreta i pugem al cim aprofitant uns relleixos a la roca.