Turons de Can Vidal, Guardia i Gracia

Proposta fàcil per tal d'assolir dos dels turons que figuren a la llista del 30 turons del Maresme, al terme municipal de Santa Sussana. En aquesta ocasió he fet un recorregut circular en sentit antihorari. He aparcat a la pista d'accés al parc de la font del Boter, a on s'arriba bé amb cotxe normal. La pista continua més amunt, però del que es tracta és de caminar, oi?
Començo el recorregut en sentit nord-oest, a la recerca del parc. M'acompanya per la dreta la llera eixuta del canal de la Font del Boter. Aquest canal el creuo per anar a pujar a la serra de Can Batlle. La pista puja primer en sentit est i després tomba cap al nord-oest, per acabar per trobar un encreuament amb un pal indicador.
Aquest punt és important.
Per anar directe al cim del turó de Can Vidal s'ha d'anar per la pista que baixa a Santa Sussana, i al cap de uns tres metres, per l'esquerra, neix el sender que hi puja. Es pot fer també per la pista. Si es puja per ella s'ha d'anar més enllà del cim i, quan la pista perd el pendent, s'ha de localitzar un sender que, de planer, va a la recerca del cim.
Poca cosa que ver. El cim es baixet així que no hi ha gaire horitzó.
De nou tornat a la pista trobo dues alternatives. Continuo per la pista planera. La que puja fa més curt perqué puja directe a la serra de la Guàrdia, em penso. La pista per la que camino comença a perdre altura, i quan sembla que vol iniciar la pujada, arribo a un encreuament. La pista més precària, en pujada, s'adreça també a la serra de la Guàrdia. Jo continuo per la pista més ampla, planera, per anar a voltar el turó de la Guàrdia, mirant de trobar com pujar-hi.
Pel camí deixo tots els trencall que trobo per la dreta. el camí em fa voltar tot el vessant del turó. Quan soc a la banda de garbí , més enllà del cim i sota els fils d'una línea elèctrica, amb la torre d'alta tensió a la meva esquerra, trobo un rastre de pas. Aquesta traça, molt precària, es fica a la vegetació però continua suficientement clara com per, ara per aquí ara per allà, arribar a un punt a on hi ha un cartell clavat al tronc d'un arbre. Segons un tal Marino hi soc al turó de la Guàrdia. El mapa de l'ICGC no diu això. Per anar-hi, el camí s'embolica una mica més amb la vegetació. Mirant al terra encara s'aconsegueix esbrinar la traça. Finalment hi arribo. Quatre pedras amuntegades al terra sembla que marquen el cim. Soc totalment envoltat per la vegetació, encara que puc veure alguna cosa. Torno pel mateix camí a la torre elèctrica.
Després de contar con he arribat, diré que pujar-hi és una questió personal. Crec que no paga la pena anar-hi.
De nou al camí em dirigueixo a la carena de la serra de la Guàrdia. Passo per un camp d'enlairament de parapents, amb bones vistes arreu i més endavant em trobo amb tres alternatives. Continuo pel sender central i inicio una llarga devallada que em deixa a una pista travessera, a la vall de Maniu, que puja de la pista per la que ja he caminat aquest matí.
Si es continua pel sender que travesa la pista, es baixa directament al parc de la Font del Boter. En aquesta ocasió s'agafa la pista, en sentit sud-est, per passar pel turó de Can Batlle. Soc ara a la ruta de les 4 ermites. Del turó de Can Batlle hi vaig al turó de la Gràcia, a on hi ha també l'ermita de la Mare de Déu de la Gràcia, segon dels cims de la proposta dels 30 turons.
Dins l'ermita, i visible per una obertura a la porta, es pot arribar a veure un mosaic de Josep Perpinyà. Les vistes des de l'ermita són molt macas i és un bon lloc per fer una llarga estada.
De nou en camí cal anar ara a la part alta de l'urbanització Can Batlle, pel carrer de la Pujada de Gràcia. Es creua el carrer de la Pujada de Can Batlle i pel bosc, es baixa definitivament al lloc a on s'ha començat a caminar.