Turons del Malpàs, Espluga i Fosca pels 3 Jutges, Hospital Sang, Castellots de Tanca i Coves del Malpàs, Cort Fosca i Morta

Fenomenal ruta plena d’al•licients en la que ens enfilarem al Morral del Llop, als Tres Jutges, al Turó del Malpàs, al Pujol de la Fosca i al Turó de l’Espluga; explorarem les interesants coves del Malpàs, de la Cort Fosca i Morta; veurem les baumes del Malpàs, de l’Espluga, de la Pola, Porquerissa i Quarto de Reixa i farem un cop d’ull als avencs del Llest i de l’Espluga. A més, recorrerem les carenes de l’Era dels Enrics i de l’Espluga i pasarem per l’Hospital de Sang, els Castellots de Tanca i diverssos miradors naturals.

***RESSENYA: Des de l’aparcament de l’Alzina del Sal•lari prenem un cami que surt al N/NO i, quan apenes em fet 5m, el deixem i prenem un sender que davalla a la dreta i aviat travessa el Sot de la Teula. A l’altre banda remuntem fort per un sender que aviat s’orienta al N. Poc despres se´ns incorpora per l’esquerra un corriol i seguim pujant al N i, tot seguit, se´ns incorpora un altre sender tambe per l’esquerra i seguim pujant al N/NE fins sortir a un rocater conglomerat, per on pugem seguint les fites fins al peu de les imponents parets del Morral del Llop. Continuem al NE flanquejant els diverssos morrals fins trobar a l’esquerra l’amagat inici de la canal per la que ens enfilem amb una curta grimpada un xic incomoda (Iº+) i ajudats d’una alzina fins al capamunt del cingle, que resseguim per dalt cap a l’esquerra (SE) fins el Morral del Llop, on gaudim d’una bona vista. Des del Morral del Llop desfem el cami fins el punt on ens a deixat la canal d’acces i continuem pel capdamunt del cingle al N/NE uns pocs metres mes fins trobar un rastre de corriol que agafem a l’esquerra (NO) tot davallant pel vessant O del cingle. Aviat aquest corriol davalla costerut i ens deixa en l’inici d’una curta pero dreta canal per on baixem mig-desgrimpant i ajudant-nos dels arbres fins sortir a un corriol, que seguim a l’esquerra i baixant entre alzines, fent algunes giragonses fins sortir a terreny obert, on trobem un corriol (fites) que seguim a la dreta (N), cap a les agulles dels Tres Jutges que tenim davant. Aviat aquest corriol (una mica perdedor) s’endinsa en l’alzinar i s’orienta a l’O vorejant per sota els Tres Jutges i, abans de que el corriol es redreçi al N, en una petita clariana, iniciem l’anada-tornada que ens portara als Tres Jutges prenent una senda (alguna fita) que despres d’una curta pujada amb tendencia al N ens deixa entre el primer i segon “jutge”. Continuem vorejant el segon jutge pel seu vessant N amb tendencia a l’O pasant al costat del tercer jutge, aquest amb una curiosa foradada. Pasat el tercer jutge encara pugem uns pocs metres mes recolçant les mans en algun punt fins un bon mirador natural sobre els Tres Jutges. Des d’aquest punt desfem el cami fet fins l’inici de l’anada-tornada abans esmentada i reprenem el corriol tot davallant al NO enmig del bosc fins sortir a una pista abandonada, que seguim a la dreta (N) fins sortir poc despres a una bifurcacio, on prenem el sender que davalla a l’esquerra i, pocs metres mes avall, deixem el sender que portem i agafem un altre a la dreta (N) fent un gir de 180º que davalla enmig d’una espesa boixeda fins al bell mig del torrent, on trobem la Font dels Traginers, que a dia d’avui raja. Darrera la font seguim un corriol un xic perdedor que puja al N per un vessant solei i, arribats a una bifurcacio molt poc evident, deixem el corriol mes evident (que continua al N) i prenem el corriol que surt a l’esquerra (NO) que als pocs metres ens deixa en la boca de l’Avenc del Llest, amb una fondaria de 56m. Des de l’avenc seguim pujant amb tendencia al N/NO per un corriol (fites) que pasa al costat d’un curios pi cargolat i despres s’enfila una mica fins conectar amb el sender fressat per on va el GR, que seguim a l’esquerra (O) i en suau baixada fins sortir al proper Coll de Boix (indicador), punt on deixem el GR i prenem un sender que davalla inicialment al NO. Poc mes avall travessem una pista indicada cap a Mura i seguim davallant pel sender a l’O dins de l’alzinar. Mes endavant deixem un parell de corriols a l’esquerra força seguits i seguim davallant pel nostre sender (O) que tot seguit agafa tendencia al N vorejant la muntanya fins abastar la Carena de l’Era dels Enrics, just en un collet on ens desviem momentaneament uns metres a l’esquerra (O/SO) per una senda que ens deixa en un bon mirador natural sobre el sector de Mata-rodona. Vist el mirador reprenem el sender fressat tot davallant al NO i tot seguit deixem un corriol fitat a la dreta i seguim davallant al NO resseguint la carena. Aviat deixem un altre corriol a la dreta, flanquegem pel seu vessant S una cota secundaria de 787m i tot seguit sortim a un tram de la carena ample, pelat i panoramic (Era dels Enrics) on el sender es dilueix. Cal seguir uns metres al N i, quan s’acaba el pelat de la carena i apareix el bosc, deixem un corriol fitat que continua al N i agafem un sender a l’esquerra que davalla amb tendencia a l’E (fites) i carenejant cap al caracteristic Turó del Malpàs, que veiem davant nostre. Sempre amb una tendencia al NO i baixar suaument arribem al Collet del Malpàs, on trobem un rudimentari banc fet amb un parell de troncs. En aquesta cruïlla de camins obviem tots els camins que veiem i seguim per una senda a l’O (alguna fita escadussera) que aviat s’enfila per unes graonades de rocater conglomerat en busca de l’extrem N del Turo del Malpàs. Poc mes amunt, alrededor de la cota 716m, tombem a l’esquerra (S) e iniciem la travessa del Malpàs per una estreta lleixa sense senda definida que va flanquejant el Turo del Malpàs pel seu vessant E i no triguem en arribar a l’enorme i caracteristica balma del costat E del Turó del Malpàs, que de lluny sembla inabastable. Des de la bauma tenim que perdre uns pocs metres per les graonades de rocater conglomerat per poguer continuar flanquejant el Turó del Malpàs i despres tombem al SO per una lleixa una mica aeria i exposada que ens porta al costat S del Turó del Malpàs, on conectem amb el cami “normal” d’acces al turo (trobem un parell de muntanyetes de fites), que seguim tot pujant al N per un corriol fitat. Mes amunt seguim pujant per succesives graonades de rocater conglomerat (fites) i despres superem una mena de petita canal on com a molt recolçem una ma que ens deixa al capdamunt de l’aplanat i ample cim del Turó del Malpàs (735m), coronat per una petita fita cimera i una ample vista de 360º. Des del cim desfem els nostres passos fins el punt on em conectat amb el cami “normal” d’acces al cim i ara seguim el mateix baixant al S per un corriol fitat que poc mes avall surt al sender fressat que ve del Collet del Malpàs, que seguim a l’esquerra (N/NE) tot faldejant el Turó del Malpàs per la capçelera del torrent homonim i, poc despres que es redreçi a l’E, cal estar atents a unes fites a la dreta que marquen l’inici d’un corriol un xic perdedor pel que davallem al S. Aviat el corriol regira cap a l’esquerra en un pas rocos on com a molt recolçem les mans i, poc mes avall, trobem unes fites a l’esquerra que marquen una senda que ens pocs metres ens deixa en l’amplia boca d’entrada de la Cova del Malpàs, amb un recorregut total de 67m i on s’han trobat importants restes arqueologiques (restes humans, ceramiques, puntes…) ja que es creu que seria una cova sepulcral de l’Edat de Bronze. Als pocs metres d’entrar es forma una estreta gatera on cal arrossegar-se com un cuc uns 6 o 7m, despres la cova agafa dimensions comodes (uns 3m d’ample i uns 10m d’alçada) i trobem algunes estalagmites, sent la part final la mes concreccionada. Vista la cova seguim uns pocs metres mes a l’E vorejant el cingle fins la bonica Agulla del Malpàs. Desfem els pocs metres fins la Cova del Malpàs i ara davallem uns 10m al S per una senda que acaba sortint a un repla abocat a la cinglera, que anem resseguint cap a l’esquerra (SE) revoltant per sota l’Agulla del Malpàs amb algun pas un xic aeri i fent servir les mans en algun punt fins trobar la Cova Petita del Malpàs, amb un recorregut de 11m i algunes concreccions, sobretot al final de la mateixa. Vista la cova petita desfem el cami fins el repla abans esmentat i ara davallem al SO reprenent el corriol que portavem abans (fites) tot serpentejant i amb algun tram força dret. Mes avall el corriol esdeve una mica envaït per la vegetacio i arribem a una mena de pou que cal travessar i a l’altre banda seguim al S i planejant per un corriol mes evident que desemboca en una pista, que seguim a l’esquerra (NE). Tot seguit travessem el Torrent del Malpàs i la pista s’orienta al S i, poc despres, la pista tomba a l’E i, quan vol travessar el Torrent del Roure Llarg fent un revolt a la dreta, deixem la pista i anem recte (E) seguint unes fites que van pel llit del torrent. Aviat apareix un corriol (fites) que va pel vessant orografic dret del torrent uns pocs metres i despres travessa el torrent i s’enfila fort a l’altre banda (fites) allunyant-se rapidament del fons del torrent fent constants ziga-zagues dins d’un bosc de pi i alzines amb tendencia a l’E. Mes amunt el corriol continua pujant al S, despres deixem un corriol a l’esquerra i seguim pujant una mica mes fins arribar al Collet del Sentinella, que guanya la Carena del Pujol. Des d’aquest punt ens enfilem uns metres a la dreta recolçant una mica les mans fins al capdamunt del primer espero de la Carena del Pujol, on gaudim d’una bona vista sobre l’Agulla del Sentinella. Retornem al collet i ara davallem per l’altre banda per un corriol prou fressat al SE i, poc mes avall, el corriol es bifurca i seguim el de la dreta i baixant i, tot seguit, aquest es torna a bifurcar i seguim el corriol de l’esquerra (SE) faldejant un cingle on trobem algunes agulles. Poc mes endavant travessem un torrent força ombrivol i despres ens redreçem al S i començem a pujar fort enmig de la boixeda fins la boca N de l’Hospital de Sang, una espectacular arcada natural de seccio triangular d’uns 5m d’ample x 7m d’alçada amb un recorregut d’uns 20m. Encara s’hi conserven restes de murs que tancaven la cavitat en les Guerres Carlines (s.XIX), quan feia funcions de refugi i hospital, d’aquí el nom. Un cop travessat l’Hospital seguim al S i als pocs metres trobem a l’esquerra la boca d’entrada dividida en dos de la Cova de la Cort Fosca, amb un recoregut total de 125m. Despres d’una primera galeria d’uns 20m comoda de dimensions s’obre a la dreta una galeria en la que avançem comodament uns 8m mes fins la pica que recull l’aigua d’unes estalactites coneguda com Font del Rosinyol o de la Fosca. A partir d’aquí les dimensions son mes incomodes i cal anar mig ajupit per sobre d’una crosta estalgmitica fins un punt on per continuar cal fer un pas estret cap a l’esquerra on sempre e trobat aigua. En aquest punt fem marxa enrere i, novament a l’entrada de la cova, anem uns metres a l’O fins la Foradada i despres pugem per un cami que puja per una mena de canal al SE que acaba sortint al caire del cingle, que resseguim a l’esquerra (E) uns pocs metres fins trobar una canal a la dreta. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” davallant per la canal (E/SE) fins trobar la Cova Morta, amb un total de 22m de recorregut i una gran boca d’entrada “balmada” de 10m d’alçada x 7m d’ample. Un cop ens endinsem en la mateixa el sostre perd alçada rapidament i trobem petites estalactites. Vista la cova retornem a la capçelera de la canal i seguim fites per unes graonades de rocater conglomerat que s’allunyen del caire del cingle enfilant-se al E/NE fins assolir el cim del Pujol de la Fosca (825m), coronat per una petita fita cimera i una bona vista de 360º. Davallem del cim per un corriol (fites) a l’E i, just abans d’endinsar-nos al bosc, trobem una bifurcacio poc evident on seguim el corriol de la dreta (fites, algun senyal blau) que aviat ens deixa en una pista secundaria, que seguim de baixada (S). Al primer revolt que la pista fa a la dreta deixem el corriol que ens portaria a la Cova del Racó Gran i seguim davallant per la pista fent alguns revolts i pasant al costat d’una bassa que deixem a la nostra dreta fins incorporar-nos a una altre pista just a l’alçada del Racó Gran, que seguim inicialment al S pero aviat es redreça al SO fent una suau pujada per una zona obaga. Poc mes amunt, quan la pista sembla que vulgui baixar, la deixem i agafem un sender fressat a l’esquerra (SO) que continua pujant suaument. Mes amunt, alrededor de la cota 730m, trobem una bifurcacio on seguim el sender de la dreta (NO) fent una lleugera davallada i despres planejant fins sortir a un ample i pelat coll, des d’on el sender continua a l’O/NO cap a l’evident Turó de l’Espluga fins sortir a un nou i ample coll on trobem una pista. Seguim la pista uns metres a l’esquerra (O) i, quan la pista vol flanquejar el Turó de l’Espluga, la deixem i prenem un corriol (fites) a la dreta (O/NO) que s’obre pas entre alzines i pins fins deixar-nos en les dretes graonades de rocater conglomerat per les que enfilem amunt (O/NO) fins assolir l’ample cim del Turó de l’Espluga (726m), coronat per una fita cimera i una sorprenent panoramica per la modesta alçada que te. Des del cim anem fins l’extrem O del turo, on trobem unes fites escadusseres que marquen l’inici d’una perdedora senda fitada un xic emboscada que davalla fortet a l’O i no triga a sortir a una pista. Just des del punt on sortim a la pista iniciem una “anada-tornada” seguint la pista a la dreta (N) uns pocs metres fins sortir a una clariana, on busquem un corriol (fites) que davalla a l’esquerra (O/SO) i aviat ens deixa en la boca de l’Avenc de l’Espluga, amb 200m de recorregut i una fondaria de 123m, el mes fondo del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Fet el cop d’ull a la boca de l’avenc desfem els nostres passos fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara seguim la pista que aviat tomba a l’E i tot seguit ens deixa en la Balma de l’Espluga, ubicada al vessant S del Turó de l’Espluga. Els murs de la construccio obrada que veiem actualment foren aixecats a principis dels 80 a sobre de les ruïnes originals de l’antic mas existent, documentat des de l'any 1336 i que es veu que tenia una construccio obrada força mes gran que arribava als 80m quadrats. Just al costat de la porta d’entrada trobem una rudimentaria “taula” amb “cadires” fetes amb rocs ideal per dinar. Des de la Bauma de l’Espluga prenem un corriol que inicialment davalla al SE i aviat s’orienta al S i comença a davallar en busca del Torrent de l’Espluga enmig de l’alzinar. Un cop travessat el torrent iniciem una curta pujada al SO que ens porta a abastar la Carena de l’Espluga, que seguim a l’esquerra (SE) per un corriol fressat i en suau pujada. Tot seguit el corriol flanqueja la carena tombant al S i despres a l’E per terreny obert i, just quan torna a la carena, trobem una bifurcacio (fites) des d’on fem una curta “anada-tornada” a l’esquerra (O) per un corriol que ens deixa en la Casa Vella de l’Espluga, de la que resten alguns mur d’empeus totalment envaïts per la vegetacio. Tornem a la cruÏlla abans esmentada i continuem carenejant amb tendencia a l’E per corriol fressat. Despres d’una curta pujadeta trobem una bifurcacio poc evident on seguim el corriol de l’esquerra tombant al NE per un tram força panoramic que ens deixa en un collet, des d’on continuem a l’E i, tot seguit, arribem a una cruïlla de camins on seguim el corriol que continua a l’E gairebe planejant cap als Castellots de Tanca. Poc despres trobem una nova bifurcacio on seguim el corriol de l’esquerra (E) i en suau pujada que comença a flanquejar les parets dels Castellots de Tanca i no triguem en pasar per la petita bauma obrada del Quarto de Reixa, equipada amb una “llar de foc” rudimentaria i una manta que l’ultima vegada que hi vaig pasar ja estava (crec que fa uns 4 anys que no hi pasava…). Vista la bauma seguim el corriol fressat a l’E/NE que continua flanquejant les parets dels Castellots de Tanca gairebe planejant. Un cop em deixat enrere els castellots ens endinsem en l’alzinar fent una suau pujada a l’NE fins sortir a un sender travesser que seguim a l’esquerra (crec que agafant-lo a la dreta fariem una mica de drecera) i pujant fins desembocar en un sender molt a prop del Coll de Tanca, que seguim a la dreta (S) i baixant. Tot seguit se’ns incorpora un altre per la dreta (el que e dit abans que ens faria una mica de drecera) i seguim gairebe planejant al S/SE fins trobar poc despres una nova bifurcacio poc evident on agafem el corriol de l’esquerra que als pocs metres ens deixa en la Font i Balma de la Pola, on trobem algunes taules per descansar. La balma te uns 70m de recorregut totals i un maxim de 12m de fondaria. Als seus extrems encara trobem restes de murs i tancats de l’antic Mas de la Pola, documentat des de l’any 1336 (s.XIV), pero es creu que ja era habitada el s.VIII. Des de la balma prenem un sender que surt al SO que inmediatament surt al sender fressat que portavem abans, que reprenem amb tendencia al S i aviat arribem a la Balma de la Porquerissa, una bauma obrada de 12m de recorregut on e berenat molts cops!. Esta documentada l’existencia d’aquesta bauma obrada des de l'any 1225, pero la trovalla de restes de ceramiques de l’epoca romana i visigotica denoten que estaria habitada força abans. Posteriorment es va fer servir com aixopluc pel pastoratge de pocs, d’aquí el nom. Pasada la Porquerissa el sender s’orienta al NE resseguint la muntanya i als pocs metres trobem a l’esquerra les petites Tombes de la Porquerissa. De les tres antigues sepultures (datades a l'Alta Edat Mitjana) descobertes el segle passat avui en dia nomes queda una, feta amb lloses d'arenisca. Seguim el sender fressat pasant pel Càntir, pasat el qual el sender s’orienta al S i despres a l’E pasant a la vora del Setrill i fent una lleugera pujada que ens deixa en l’ample Coll de les Tres Creus, cruïlla de camins senyalitzada. Des del coll obviem tots els camins evidents i prenem un corriol (fites) que davalla a l’E/NE dins de l’alzinar que aviat desemboca en la pista principal, que seguim a l’esquerra i avall. La pista davalla al NE i poc mes avall agafem un corriol (fites) a l’esquerra que fa drecera i ens retorna de nou a la pista, que prenem a l’esquerra i tot seguit esdeve asfaltada. Mes avall la pista asfaltada es bifurca i seguim la de l’esquerra fent un gir de 180º tot davallant fins un pas barrat, on girem a la dreta seguint la pista asfaltada fins l’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta va per senders i corriols prou fressats, nomès els trams des del Morral del Llop pasant pels Tres Jutges fins conectar amb el GR, la baixada des de les Coves del Malpàs fins el Sot de Mata-rodona i la davallada del Turó de l’Espluga son una mica perdedors. Curtes grimpadetes en la petita canal d’accès al Morral del Llop (Iº) i en la baixada del Morral del Llop (Iº), totes dues evitables flanquejant el Morral del Llop amb tendencia al N fins conectar de nou amb el track. Pas una mica aeri i exposat en la travessa del Malpàs del Turo del Malpàs (fàcil per gent habituada), evitable seguint el sender fressat des del Collet del Malpàs fins conectar de nou amb el track.

***ALTRES RUTES PER SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC:

-“Falconera, Pujol de la Mata, Montcau (per cara N) i Cortins per Sesta Feréstega, Gorg Pare, Bauma Sastricó i Serrat d la Coca”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21020193

-“Roca Sareny, Morella, Roca Mur i Pedra d’Àliga pel Castell Pera, 5 Coves Simanya, Cau Emboscats, Cova Bofi i Roca Encavalcada”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16055226

-“Montcau per la cara N, Morrals d’en Bens i del Llop, Roca Encavalcada i Coves dels Òbits, de la Moneda, Estrella i Centenari”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11568649

-“Mola per les Castellasses Can Torres i Dalmau, la ferrada Canal Amagada, el Mal Pas Inf i Sta Agnes”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8525667

-“Mola per Sescorts, Micos, Mal Pas Sup, Cingles dels Cavalls, Cavall Bernat i Coves del Manel i Frare”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8449364

-”Roca Sareny, Castell de Pera i Marquet de les Roques per masies de la Vall d’Horta i el Riu Ripoll desde Sant Llorenç Savall”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/roca-sareny-castell-de-pera-i-marquet-de-les-roques-per-masies-de-la-vall-dhorta-i-el-riu-ripoll-de-22335193

-”Turó de les Pedritxes i Moleta per la Carena de Can Carbonell, Les Foradades i el Torrent i Pantà de Can Bogunyà”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-de-les-pedritxes-i-moleta-per-la-carena-de-can-carbonell-les-foradades-i-el-torrent-i-panta-de-23485819

-”Castellsapera, Castell de Bocs, Roca Salvatge i Turó Roig pel Forat Despistats,Camí Ral,Paller,Cova Solitàri i Serra del Pou”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellsapera-castell-de-bocs-roca-salvatge-i-turo-roig-pel-forat-despistats-cami-ral-paller-cova-s-24748964

-”Turons del Castelló i de les Arenes pel Sot del Carme, Torrent del Carner, Camí del Riu Ripoll, Ermita d les Arenes i 8 Fonts”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turons-del-castello-i-de-les-arenes-pel-sot-del-carme-torrent-del-carner-cami-del-riu-ripoll-ermita-26149376

-”Mola, Montcau, Turó de la Pola, Castellsapera i Roca del Corb per Cingles dels Cavalls, Canal Micos, Òbits i Serra de la Pola”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mola-montcau-turo-de-la-pola-castellsapera-i-roca-del-corb-per-cingles-dels-cavalls-canal-micos-obi-31042281

-“Morella, Roca Mur, Pedra d’Àliga i Cadireta per Vall de Mur, Carenes de la Furriola i Bonaire, Canal Revella i Riera Seca”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/morella-roca-mur-pedra-daliga-i-cadireta-per-vall-de-mur-carenes-de-la-furriola-i-bonaire-canal-rev-53507507

-“Vacarisses: Cingles Gros i Petit, Torrota de Vacarisses, Cova de Can Còdol, Masies, Torrent d les Vendranes i Riera de Sanana”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vacarisses-cingles-gros-i-petit-torrota-de-vacarisses-cova-de-can-codol-masies-torrent-d-les-vendra-70420622

-“La Pòpia i la Morella per Serra del Ginebral, Camí Ral, La Trona, Cova del Càntir i 7 Barraques de Pedra Seca desde Rellinars”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-popia-i-la-morella-per-serra-del-ginebral-cami-ral-la-trona-cova-del-cantir-i-7-barraques-de-ped-120934620

-“Mola per Ferrada Canal Amagada, Camins Senyora i Font Soleia, Santa Agnès, Vano, Carena Ànimes i Mal Pas Castellasa”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mola-per-ferrada-canal-amagada-camins-senyora-i-font-soleia-santa-agnes-vano-car