Turons, ermites i mines entre Palafolls i Malgrat

Hem fet una ruta circular pel Maresme començant en el molí de la Sal de Malgrat de Mar, visitant l’ermita i el turó de Santa Rita, les ermites de Sant Genís de Palafolls i la Miraculosa, la pedrera de Can Borrell, el turó i la torre de Montagut, el turó de Valldejuli o d’en Serra i finalment, abans de tornar al punt de sortida, les mines de Can Palomeres.

La temperatura no és gens plàcida; cadascú s’abriga com pot. Folre polar, buf, guants i gorro ben arrepat al cap, són les eines més utilitzades en aquest matí gèlid d’hivern.

Sense adonar-nos i a les fosques, ja estem rondant l’antic molí de la sal de Malgrat. Un molí d’origen fariner i que abans de ser abandonat va molre quilos i quilos de sal.

No gaire més enllà, la menuda ermita de Santa Rita, un edifici molt senzill, d’un blanc impecable, molt venerada per la gent de Malgrat, i encara ara, s’hi resen novenes per les causes perdudes i impossibles.

Amb un agradable passeig per aquest entorn natural, ben a prop del centre urbà, ens enfilem al turó de Santa Rita, amb bones vistes de Malgrat i els seus contorns, el Pla del Grau, el Castell de Palafolls, algunes torres de guaita i els turons de Malgrat.

Travessada la C-841 i la N-II, caminem paral·lels i a vegades creuem la petita Riera de Sant Genís dins de la vall i el veïnat de Sant Genís , un nucli d’aire rural, envoltat de camps de conreu on, per sobre de qualsevol altre element, sobresurt la bonica església de Sant Genís de Palafolls, un edifici en part fortificat i que conserva encara alguns tocs del seu origen romànic: la volta de canó de la nau central i a la pared exterior, unes arcuacions llombardes. Sobresurt també, un elegant campanar gòtic, fent conjunt amb tot l’indret curosament enjardinat.

Continuant per la Riera de Can Borrell i passada la grandiosa masia de Can Gibert, avui restaurant, enmig del bosc i en el paratge bucòlic de la font de Can Gibert, treu el cap una construcció blanca de mida petita, és l’ermita de la Mare de Déu de La Medalla Miraculosa.

Ara toca enfilar-nos pel mig del bosc de Can Borrell fins el turó de Montagut, que fa frontera entre els termes de Malgrat, Palafolls i Santa Susanna. Abans però hem trepitjat els carrers d’una maldestre urbanització. Aquest turó té el seu encant perquè ofereix unes bones panoràmiques de la costa de Malgrat, del delta de la Tordera i de la veïna vila de Blanes. El turó està coronat per una torre de l’antiga xarxa de telegrafía òptica i molt deteriorada.

Després de carenar una estona, pugem el turó d’en Serra o de Valldejuli, tal com diuen algun dels pals indicadors. Tot i que per la seva modestissima altitud pot semblar al contrari, aquest turó, coronat per un pedró, on cada anys els Malgratencs hi porten un pessebre, ofereix una panoràmica espectacular: al nord, la vall de Sant Genís, els boscos del Montnegre i darrera el massís del Montseny avui enfarinat de neu; a llevant, la plana de la Tordera, on sobresurt el Castell de Palafolls i que s’estén fins a Blanes i el delta; i al sud, la línea de la costa de Malgrat i Santa Susanna.

Baixant ja direcció a Malgrat, trepitgem la història industrial de les mines de Can Palomeres. Tot una munió de túnels que foraden la muntanya. Unes mines de ferro que mai van tenir una producció important, però van funcionar gràcies als esforços d’una empresa francesa que va construir un telefèric per transportar el material des dels turons fins als vaixells que ancoraven en una plataforma marina. De la plataforma, encara hi queda “La Pilona”, la base de pedra que sostenía l’estructura.
A les mines està prohibit entrar-hi per la seva perillositat i també per salvaguardar una gran colonia de ratpenats que a les nits d'estiu volen pels carrers i conviuen amb normalitat amb la població per ser uns bons aliats pel control d’insectes com el mosquit tigre.

Havent gaudit d’aquest peculiar indret, ja només ens ha quedat resseguir paral·lels per un corriol, un tram de la N-II per tornar al nostre punt de sortida en el Molí de la Sal.