U.E.C. PR-C 34 Palaudàries

L'itinerari del sender PR-C 34 Palaudàries és circular, una passejada de 14'5 kilòmetres amb sortida i arribada a l'església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt encara que nosaltres hem començat al pati dels Galliners on tenim el centre.
Enfilem pel carrer Tenes i travessem la carretera Bv1602, unes escales ens pugen pel marge i anem a buscar el carrer d'en Bosc que ve de Sant Julià on començarem a trobar les marques del petit recorregut. Passem pel llit del torrent de can Bosc, flanquejat per pollancres i plàtans fins a creuar-lo i començar a pujar per un camí ramader cap a les primeres edificacions de ca l' Artigues. Anem vorejant el perímetre de la urbanització i en arribar al repetidor ens aturem per contemplar el contrast de les zones rurals de sota nostre amb les massificacions d’habitatges que ens queden a la nostra esquena. Seguim camí i en arribar a la carretera podem veure al fons envoltada de cases la masia de ca l'Artigues on les primeres referències documentals de la família són de segle XIII, concretament de 1232,
La carretera ens apropa a les darreres cases de la urbanització del Farell, aquí trenquem a l'esquerra per un camí que ens portarà cap al torrent de Pa i Aigua per on canviarem de vessant pujant per les vinyes de Can Cabot i anant a buscar l’encreuament de camins on se’ns afegeix per la dreta el GR-97.
El gran i el petit recorregut corren junts en direcció a migdia cap al bosc de ca l'Artigues i a la parròquia de Sant Esteve de Palaudàries esmentada per primera vegada en un document de l’any 1059, el mur Nord i una part del mur de Ponent són encara vestigis de la primitiva edificació romànica i en algunes de les parets interiors es poden veure restes de pintures murals, que sembla que originàriament cobrien totes les parets de la nau. segle XVIII es va construir una torre-comunidor des d'on el rector beneïa les collites i feia oracions per evitar les tempestes.
Deixem enrere Sant Esteve pel camí de Palaudàries que travessa pels camps de la mina de Palaudàries fins creuar el torrent de Pa i Aigua en aquest punt el GR-97 ens deixa i nosaltres fem un gir sobtat canviant de vessant de torrent i comencem a pujar cap a l’ermita de Sant Valerià “de Roberts”. Aquesta ermita a peus del camí ramader de Caldes ja és citada el 904 i està situada dins el recinte fortificat de la masia de Can Coscó. Hi ha notícies explícites des del segle XIII on la situava unes feixes més avall, però, durant la guerra contra Felip V, l’ermita va quedar força malmesa i, per protegir-la, es va traslladar dins del recinte del mas Coscó. Així, la nova construcció data de principi del segle XVIII.
Continuem la caminada en direcció a ponent per un camí que quan ens n'adonem s'ha convertit en corriol que ens baixa al torrent de Merdaç i a la urbanització de ca l'Estaper. Després de recorre la part més habitada de tot el recorregut, la deixarem enrere pel carrer Vicens Banyuls. El camí ens torna a conreus, boscos i a un petit turó sobre el poble de Lliçà. Ara anem davallant cap a Can Bosc d'on se’n tenen referències escrites del segle XV, tot i que segurament el mas és anterior. Seguim el camí que ens porta al torrent de Can Bosc que ja hem passat aquest matí. Ara només ens cal desfer el camí fins al punt de sortida després de caminar poc més de quatre hores.