Ullastret, corriols sota la Bisbal, Ermita del Remei, Castell d’Empordà, Sant Martí de Llaneres, el Puig d’en Vidal

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Deixem els cotxes a la plaça al costat de la Llotja (Plaça coberta gòtica de planta rectangular que data dels segles XIV o XV), baixem pel camí vell de Castell d’Empordà fins travessar la carretera de circumval·lació de Ullastret (carretera que ens portaria a Matajudaica seguint per la dreta). Al primer trencant a l’esquerra l’agafem i circulem per aquest camí fins el seu “aparent” acabament en un camp de oliveres. Sense baixar a les oliveres, seguim pel llindar d’un petit camp de conreu que tenim a la nostra dreta i ens dirigim fins una pineda que tenim al davant per caminar seguint un corriol que fineix a l’entrada de una bonica i ven cuidada barraca. Prenem el camí d’accés a aquesta barraca passant pel davant de Can Ripoll i el Mas Cases, dos importants masies de segona residencia.
Travessem la pista forestal que uneix Canapost i Castell d’Empordà i després de passar el mas Molí Moret, un altra masia de segona residencia ens aturem a la riera de Vulpellac, (una riera que miraculosament porta aigua quasi tot l’any), perquè els gossos gaudeixin amb l’aigua.
Seguim, ara passant al costat de Can Plaja, una masia tancada i que acaben de desbrossar i netejar tot l’exterior ( animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu...). Seguim el camí que ens deixa sota la Bisbal, ens separa de la vila un bosc que i circulem per una xarxa de corriols en constants canvis de desnivells i orientació i que acabem al Turó de Marenys, una petita elevació situada sobre Castell d’Empordà.
Travessem la carretera que uneix La Bisbal i Castell d’Empordà i ens dirigim fins aquest llogarret, on es troba l’ermita del Remei, situada a l'extrem meridional del castell, dins l'estructura del qual queda integrada. Segons podem llegir a la llinda de la porta, la capella va ser construïda l'any 1600 i ampliada l'any 1750. Això vol dir que fou alçada en època de Leandre de Margarit (1556-1638). Enmig de la llinda hi podem veure l'escut nobiliari dels Margarit, senyors de Castell d'Empordà. La capella consta d'una sola nau, rectangular, capçada amb un absis semicircular i coberta amb volta de llunetes. Té un campanar de torre, de factura més moderna.
El Castell va està abandonat durant més de 18 anys fins que el 1999 va anar a parar a mans d’Albert Diks i Margo Vereijken, la parella fundadora de l’hotel restaurant que avui coneixem.
Travessem l’exterior del restaurant Tres Margarit (pertanyent al hotel), per agafar un passadís que ens deixa al únic carrer de Castell d’Empordà, carrer que fineix en un arc de mig punt resta de la porta de la muralla... Es tracta de l'únic element conservat de l'antiga fortificació medieval i on tenim una fantàstica panoràmica de la plana del baix Empordà.
Seguim el camí, ara amb molta pendent que en poca estona ens baixa fins la plana, aquella que vèiem des del final del carrer. Al costat esquerra del camí es troba la font del Remei...antany, una font molt popular i concorreguda per petits i grans, avui dia està una mica descuidada, tot i arranjar-la no fa massa temps.
El camí ens fa passar altre vegada sobre la riera de Vulpellac i altra vegada moment de goig pels gossos. Estem circulant per la pista forestal que ens duria fins a Canapost. En arribar a l’alçada d’una masia, veiem l’església de Sant Martí de Llaneres,
L'església de Sant Martí està situada en un descampat, no gaire lluny del nucli de Castell d'Empordà, al costat de l'edifici de la rectoria i de la masia de Can Torrò. Està documentada des de l'any 1101 tot i que l'edifici actual és una construcció de l'any 1584, data que veiem inscrita a la llinda de la porta. Aquesta és de tipus renaixentista, denominada a l'època "a la romana", amb pilastres estriades als brancals, amb capitells jònics, i un frontó triangular al timpà del qual hi ha l'emblema dels Margarit, juntament amb una ferradura, al·lusiva al sant patró. L'església té una sola nau, coberta amb volta de creueria, i dues capelles laterals a cada banda, en una de les quals hi ha l'ossari gòtic dels nobles Bernat i Guerau de Vilagut. Les claus de volta estan esculpides amb relleus de sant Martí partint la capa, de la Verge, de sant Miquel trepitjant el diable i de sant Martí vestit de bisbe.
Passat una de les masies que “abriguen” l’església, girem a la esquerra i a la alçada del cementiri deixem aquest camí per girar a la dreta i passar pel davant d’una granja de vedells i on el camí de terra es converteix en asfalt (carretera local que fineix a Ullastret), caminem una curta estona i deixem l’asfalt, girant a l’esquerra per l’accés a una barraca. Passem al costat d’aquesta i seguim remuntant la muntanya fins assolir el seu cim...és el turó del Puig d’en Vidal un modest turó amb una plataforma de fusta força trontollada que ens permet albirar el fantàstic paisatge que des d’aquets lloc se’ns obre.
La baixada la fem seguint el camí més marcat i més dret fins acabar a la pista forestal que seguim uns 20 minuts arribant a Ullastret on ens espera un bon esmorzar a Can Quel, donant així per acabada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!