Ullastret-Ermita de la Mare de Déu de Socors, Canapost, Puig d’en Torró, la Fontsanta

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aparquem a la plaça de la Llotja de Ullastret i ens dirigim pel carrer Marcel Ralló, passant pel davant de Can Torroella (antic Mas Martorell), construït al segle XVI i que conserva molts elements arquitectònics remarcables. El carrer aboca a la carretera GI-644 (Vulpellac-Serra de Daró) que travessem per continuar caminant pel barri de la Fontsanta amb alguna masia disseminada i cases de nova construcció.
El camí és asfaltat i en arribar a una corba d’esquerra, deixem el camí principal per seguir per la dreta fins arribar a la entrada d’un camp de conreu que travessem pel seu llindar. Al final d’aquest, agafem un viarany força tapat al seu començament i que ens va remuntat el turó, entre una atapeïda vegetació i algun tram de garrics que ens deixa les cames ven assenyalades...som a la Garriga Grossa. Acabat el turó baixem fins un altre camp de conreu que tornem a seguir pel seu límit i acompanyats de tot un seguit de magraners que delimiten el terme.
Tornem a travessar la carretera GI-644 per acostar-nos a visitar les restes de l’ermita de la Mare de Déu de Socors.
Caminem ara per la Garriga Petita, entre camps de conreu fins arribar als peus del modest Puig de Socors, aquí hem de seguir un vell rastre entre el herbam, buscant una petita clariana al començament del bosc (és l’inici de la curta i empinada pujada fins el cim i on es troba l’ermita de Socors).
Datada del segle XVII, l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, ens evoquen la bellesa i majestuositat d’un dels temples més desconeguts del nostre patrimoni arquitectònic. Les pedres de la façana de davant estan fortament erosionades pels elements. El teulat fa anys que va desaparèixer. L'entrada conserva complet el llindar de pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de Sant Julià, amb forma d'arc de mig punt típic del romànic, tot i que hi ha alguna pedra de la part baixa que gairebé ha desaparegut. Tres graons, també de pedra rossa en un bon estat de conservació li donen accés. Hi ha també una finestra rectangular a l'esquerra de la portalada, i una finestra circular damunt de la portalada amb els vells encaixos d'un enreixat de ferro, ara inexistent. El seu interior està envaït de vegetació que fan difícil entrar-hi. L'edificació posterior al temple, de forma circular era una torre de guaita adossada a l'edifici principal, tot i que a primer cop d'ull es pot confondre amb un absis, una vegada a dintre sorprèn la seva forma circular. Cal a dir que el seu estat de conservació, com la resta, és molt precari. Malgrat el seu encant i valor, és un element força desconegut, que no es troba a cap de les guies turístiques de la zona. La seva visita és molt recomanable, sobretot pel seu privilegiat emplaçament, des del qual antigament, es devia tenir unes magnífiques vistes. Josep Pla el considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.
Un corriol que davalla des de la mateixa façana ens fa passar per darrera de la Granja-escola de Can Pau i tot seguint camí, travessant altra vegada la GI-644, arribem al llogarret de Canapost, El nucli està format per una dotzena escassa de masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve, un racó que ningú pot deixar de visitar, un dels monuments arqueològics més importants de la comarca. L'església sembla que havia estat dedicada anteriorment a Sant Clet, el tercer Papa. El monument actual presenta diferents estructures que pertanyen a successives etapes constructives. L'església està formada per dos edificis, un de pre-romànic i una altre romànic, juxtaposats, amb una torre-campanar, també romànica. Es conserva amb poques alteracions el temple primitiu d'una nau, que ha estat classificat dins el període pre-romànic. Aquest magnífic edifici justifica per sí sol una visita a Canapost.
A la part posterior de l’església es troba la Necròpolis medieval de Sant Esteve de Canapost. Com era habitual en aquella època, l’entorn de les esglésies va ser utilitzat com a cementiri des del mateix moment que es van edificar. Entre els mesos de novembre de 2004 i maig de 2005, l’Ajuntament va realitzar una excavació arqueològica a l'entorn de l'església de Sant Esteve que va permetre localitzar 85 tombes antropomorfes (en forma de persona) fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra sorrenca molt típica de la zona. Totes les tombes visibles són medievals i durant l’excavació es van trobar diverses olles de ceràmica posades al costat del difunt i petxines de Sant Jaume, portades de Santiago de Compostel·la per algun pelegrí fa més de 600 anys.
Continuem camí, seguint ara per un tram del GR-92.1 fins arribar a la cruïlla que, per la dreta ens portaria als Colts de Sant Julià (abans esmentats), nosaltres seguim per l’esquerra remuntant un ample camí que ens situa al frondós bosc de pins i alzines de Les Serres on s’ubica el Puig d’en Torró i on trobem, aquí i allà cassoletes e inscultures a les roques, a més de unes petites pedreres i una magnífica panoràmica sobre Peratallada i el pla que l’envolta.
Creuat tot el bosc, arribem al antic camí de Peratallada a Canapost, del qual caminem un curt tram per l’esquerra fins arribar a l’alçada de un camp conreat (dreta), que seguim pel seu límit fins la carretera de Peratallada GI-651 que travessem just on es troba el hotel Aatu. Ara un ample i planer camí, ens acosta a la Fontsanta i a Ullastret on desprès d’un bon esmorzar, donem per finalitzada aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!