Ullastret - Fonolleres - Matajudaica (Empordà)

Ruta planera per l'Empordà, per visitar tres pobles de la zona de la part baixa del Daró.
Aparquem a l'entrada d'Ullastret i ens endinsem en aquest bonic poble medieval. Comencem seguint les muralles, molt ben conservades, que encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d'un castell actualment desaparegut, documentat a partir del s. XIII (any 1225) però segurament molt anterior a aquesta data. L'església de Sant Pere s'alça davant del que havia sigut el pati d'armes del castell. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats.
Resseguim el carrer Major per sortir del poble i ens dirigim cap al Nord. Passem pel Molí d'en Bou i el Mas Vilar i una mica més endavant travessem el Daró que, en aquest punt, està totalment sec.
Ara anem seguint el curs del riu, pel costat esquerre, fins a l'encreuament que ens porta fins a Fonolleres.
El nucli de població de Fonolleres es concentra entorn de l'església parroquial, que està dedicada a sant Cristòfol i és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau i un absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, al damunt del qual s'alça una torre de fortificació. Fragments de murs de l'església així com de cases veïnes, són el que queden del Castell de Fonolleres, documentat el 1085.
Sortim de Fonolleres, en direcció als Masos del Molí, passem per la cruïlla de Quatre Camins i ens dirigim cap a Matajudaica entremig de camps de conreu que fan goig de veure.
Matajudaica és un petit poble dominat per l'església de Sant Joan que ja era citada el 1081 i que, amb elements romànics, és bàsicament del segle XVIII. En documents dels s.XIII i XIV es documenta el topònim Matajudaica que sembla indicar un origen jueu o l'existència d’una comunitat jueva en aquest lloc.
Passegem pels adorables carrerons del nucli i ens tornem a dirigir cap al riu Daró.
El travessem de nou (en aquest punt veiem aigua) i anem seguint un tram del seu curs, fins que el deixem per fer un gir a l'esquerra a l'altura del Puig d'en Ponç, que voregem sense pujar-hi i, continuant per entremig de camps tornem a arribar a Ullastret i acabem la tranquil·la ruta d'avui.